Són les Solé. Germanes Solé. Judith i Laia. Dues joves basquetbolistes igualadines amb un notable bagatge a la NCAA -la prestigiosa competició americana de basquetbol universitari- que la propera temporada coincidiran a la Universitat de Duquesne, a Pittsburgh. La gran, Judith, de 22 anys, afrontarà el darrer curs acadèmic amb el repte de tornar-se a trobar com a jugadora d'alt nivell després de gairebé un any i mig en blanc. La petita, de 19 , viurà el segon any als Estats Units. Però esportivament ho farà allunyada de les pistes. Ja va passar per aquesta experiència la seva germana: si canvies d'universitat tens un any de sanció. Totes dues han acabat a Duquesne després de comprovar com el programa de bàsquet del centre que havien triat inicialment no els satisfeia. Totes dues tenen un molt bon cartell. Una requesta que no passa inadvertida, com a mínim, pels seleccionadors nacionals i els clubs espanyols. Les segueixen amb lupa. I les coneixen com 'les Gasol'. Amb tres lustres menys, és clar. Catalanes, pivots i totes dues fent les Amèriques.
Judith i Laia Solé han seguit trajectòries molt similars. No en va, són carn i ungla. «La Laia i jo no només som germanes, també som molt amigues», diu la gran, conscient que el fet de «tenir-la allà amb mi em fa molta il·lusió». «Ens ajudem molt entre nosaltres», hi afegeix la Judith. La petita té clar que «no podia deixar escapar l'oportunitat d'anar amb ella un cop acabat el primer any als Estats Units una vegada se'm va presentar». Les dues es van iniciar molt petites al CB Igualada, el club de la ciutat que les va veure néixer i on mantenen moltíssims lligams. La relació amb l'entitat igualadina va ser ben efímera. Una sola temporada en tots dos casos. El Sarrià de Barcelona les va fitxar en cursos distints. Judith Solé hi va fer allí estada fins a fer el salt al Segle XXI, el seu veritable centre de formació. La Laia, entre el Sarrià i el Segle XXI, a Esplugues, va intercalar l'Almeda.
Totes dues tenen un brillant currículum internacional amb categories inferiors. La petita de les Solé ha jugat aquest estiu a Udine, Itàlia, el Mundial sub-19. «Al final de tot, vam caure davant del Japó a quarts de final. Vam quedar vuitenes. Estic molt orgullosa del Mundial que vam fer. Tot i no haver aconseguit medalla com anys anteriors, vam tenir l'oportunitat de debutar en un mundial amb sols 19 anys», explica aquesta basquetbolista que, per exemple, es va penjar un bronze l'any passat en el Campionat del Món de 3x3. Judith Solé té una bona col·lecció de metalls -or en dos europeus, sub-16 i sub-18- des del 2011 cap aquí.
Els èxits de l'una i de l'altra des de ben petites és un dels motius pels quals les comparen amb els Gasol. «Algun cop sí que ens han comparat amb els germans Gasol pel simple fet de jugar a bàsquet les dues i pel que hem aconseguit amb els nostres respectius equips i seleccions. Però les dues som ben conscients que de germans Gasol només n'hi ha uns. Ens agrada molt veure la connexió que tenen els dos jugant i com d'importants són en els equips en què juguen. Per tant, ens sentim elogiades però ens agrada que ens diguin les germanes Solé».
El futur, encara lluny
L'any d'atur que haurà de viure també el maleeix la Laia. Però està ben convençuda del canvi de Maine per Duquesne. «L'únic inconvenient que li veig al canviar-me d'universitat és l'any de sanció que tindré. L'afronto amb moltes ganes de treballar, millorar tant a nivell físic com a jugadora, i gaudir de la vida universitària ja que disposaré de més temps que l'any passat. El joc americà és molt més físic que l'europeu,i les jugadores estan més fortes, així que també em passaré moltes hores al gimnàs», diu rient. L'entrenador de la Judith, Dan Bart, està convençut que la seva deixeble tindrà un retorn positivament sonat. N'esperen molt de la pivot igualadina, la primera estudiant de l'estat espanyol en integrar-se al programa de bàsquet de Duquesne. Segurs que la gran de les Solé farà una magnífica última temporada universitària, tenen també el convenciment que la petita en serà el millor relleu. I a partir d'aquí, ja es veurà.
Joves com són, cap de les dues no té gaire clar cap on tiraran després del seu cicle universitari americà. La Judith ja és a la recta final i vol gaudir del que té. «De moment no em plantejo el que ve després. El meu objectiu a nivell esportiu és arribar el més lluny possible i seguir competint a un bon nivell mentre el cos m'ho permeti». «El dia que no gaudeixi jugant a l'esport que tant m'ha donat, serà el dia que ho deixaré», afirma una Laia que, amb 19 anys, just acaba de començar. No es diuen ni Pau ni Marc. Tampoc són de Sant Boi de Llobregat. Van néixer a Igualada. Són pivots totes dues, això sí, i juguen als Estats Units. Però no són 'les Gasol'. Elles són les Solé.
