El Reial Madrid va endur-se de manera clara la Supercopa. El 2-0 d'ahir és un mal resultat per a un Barça que mai no va estar en condicions de capgirar l'1-3 de l'anada però, com a mínim, els blaugrana van marxar del Bernabéu amb sensacions més positives després de la segona part. Una primera part funesta, en què el resultat hauria pogut ser més ampli, va deixar pas a una represa en què, amb la tornada a la defensa de quatre, el Barça va ser més recognoscible i va merèixer un millor resultat.
Valverde va voler donar un nou impuls al seu equip al principi del duel i encara el va enfonsar més. Va apostar per la defensa de tres, o de cinc, segons com es miri, per tapar dues vergonyes de les moltes que ara mateix té la seva plantilla: no disposar d'un lateral dret com Déu mana i, a més, no s'ha trobat un substitut de Neymar. Així, amb Mascherano de central dretà i Sergi Roberto en una posició híbrida i indefinida només superada per la indefinició de Jordi Alba a l'altra banda, el Madrid va poder fer sang.
Ja ho va intentar Asensio en la primera acció del partit, salvada de miracle pel cos d'Umtiti, però el mallorquí no va errar en la segona. Els blaugrana es queden protestant un fora de banda i la jove perla blanca etziba un potent xut sense oposició davant del qual aquest cop Ter Stegen, nefast durant tota la primera part, hauria pogut fer més.
El Madrid va tirar enrere i el Barça va viure minuts no tan dolents, tot i que només tenia un recurs: la passada de Messi a Suárez. L'uruguaià va enviar una volea alta, no va arribar a una centrada de l'argentí i aquest no va saber superar Navas en un u contra u. I aquí es va acabar la reacció.
Un contraatac de Marcelo i un xut d'Asensio que va anar fora va despertar de nou la bèstia. Els centrecampistes, Busquets, Rakitic i André Gomes, naufragaven en un mar de tocs dels centrecampistes d'un Madrid que va donar descans a Isco, Casemiro i Bale i no comptava amb Cristiano Ronaldo, sancionat, conscient de la seva superioritat.
El darrer quart d'hora de la primera part va ser dantesc. Lucas Vázquez va disparar al pal tot sol després d'una altra errada de Mascherano i el bany total es va acabar al minut 39, quan un gegantí rondo madridista, que recordava a altres èpoques d'un altre equip, va finalitzar amb una passada enrere de Marcelo, un abandonament de funcions d'Umtiti i el gol més fàcil, segurament, de la carrera de Benzema. Encara hauria pogut arribar el tercer, però l'atacant francès va enviar massa desviat el darrer xut entre protestes impotents de Messi i Sergi Roberto, dos dels que encara tenen un cert orgull.
Canvi de dibuix
El Madrid va sortir sense pressionar tant a la represa i, a més, unes molèsties de Piqué van suposar l'entrada de Semedo i la realineació a defensa de quatre. El Barça va tornar a un dibuix més recognoscible i, malgrat que el 4-4-2 tampoc no és gaire ofensiu, almenys tothom sabia què feia. L'equip barcelonista, amb tot perdut, va començar a tocar millor la pilota i Messi va trobar espais entre línies. Una errada en l'entrega blanca va acabar amb la pilota als seus peus, però va rematar al travesser. Un xut de Benzema, que va aturar Ter Stegen, va ser gairebé l'única oportunitat del Reial Madrid en tota la segona part. Va ser el preludi de tot un seguit d'arribades blaugrana.
Així, un cop de cap de Suárez, a centrada de Semedo, una centrada de Jordi Alba a la qual no va arribar Sergi Roberto i, sobretot, una acció amb xut del de Reus, seguit d'un altre de Messi, aturat per Navas, i el rebot rematat per Suárez al pal, van ser accions que haurien hagut d'acabar amb el gol de l'honor. Però quan s'està de pega, res no surt.
En el tram final, el Madrid va reservar més homes, Sergio Ramos va fer enfadar Messi retirant-li una pilota que volia l'argentí, i Deulofeu, que va entrar al camp, va intentar sense sort donar més profunditat. Els canvis arribaran i segurament donaran més força a un Barça que ahir, com a mínim, no va ser humiliat.
