La nedadora barcelonina Erika Villaécija té en el seu horitzó un repte: disputar els seus cinquens Jocs Olímpics, a Tòquio l'any 2020, un objectiu que és a l'abast de molt pocs esportistes i al qual arribaria amb 36 anys. «Em faria molta il·lusió arribar a Tòquio, però dosificant-me», va apuntar l'esportista barcelonina.

Villaécija té l'espina clavada d'haver-se quedat en les quatre participacions anteriors amb un regust amarg per «no haver pogut donar tot el que esperava». Per això, la cita a la capital japonesa se li presenta com el gran al·licient de futur, després d'haver deixat en un segon pla la piscina i llançar-se a les aigües obertes, la seva nova especialitat.

Aprofitant el seu habitual descans estival en la petita localitat lleonesa de Cogorderos, poble natal de la seva mare, després de rebre el premi de Gran de l'Esport a mans de l'Associació Rey Ordoño I a l'Ajuntament de Villamejil, la veterana nedadora de 33 anys creu que encara li queden moltes braçades per fer i els més de 80.000 quilòmetres coberts.

És l'estimació, segurament escassa, perquè calcula que hauria donat més de dos cops la volta al món, del què ha estat una carrera des dels sis anys en la natació i des dels quinze ja al màxim nivell, quan va arribar al Centre d'Alt Rendiment de Sant Cugat. Per això, Villaécija mira cap enrere amb «molt orgull i satisfacció», tot i que no hagi pogut penjar-se una medalla olímpica; però sí mundial o europea, uns èxits que la van convertir en la gran referència de la natació femenina espanyola durant molts anys.