No ha estat un començament de temporada fàcil per a Ernesto Valverde. En els partits de la gira dels Estats Units va semblar que tindria clar que el trident, tal com succeïa amb Luis Enrique, era gairebé innegociable i no es pensava gaire en reforços, tret del de Coutinho per al centre del camp un cop descartat Verratti. Però la marxa de l'actual jugador del París Saint-Germain, unida a la lesió de Luis Suárez al Bernabéu en la tornada de la Supercopa, ho va capgirar tot. L'adéu de Neymar ha obert les possibilitats de combinació en zones d'atac fins ara, un fet que pot tornar-se a difuminar amb el fitxatge d'un Ousmane Dembélé, que ahir ja era a Barcelona i avui serà presentat.

Així, és complicat pensar que un futbolista que ha costat 105 milions d'euros fixos no hagi de ser titular, la qual cosa també passa amb l'intocable Messi, més present que mai en tot el joc d'atac de l'equip, i amb un Luis Suárez, que s'ha perdut els dos darrers partits. Tot apunta a la reedició del trident, però amb una sèrie de variables que Valverde ha provat en aquest inici de temporada i que li poden servir per a més endavant.

Messi, només pel mig

Amb el tècnic extremeny sembla clar que Leo Messi ha tornat a abandonar la banda dreta des d'on partia amb Luis Enrique. Amb el nou sistema, les bandes són zones destinades a ser ocupades per les penetracions dels laterals o per un dels dos extrems, el que juga a cama natural. En aquest sentit és definidor, com va passar dissabte a Mendizorroza. A la primera part, Aleix Vidal (dretà) va jugar a la banda dreta i Deulofeu (també dretà) ho va fer a la contrària buscant constantment l'interior de l'àrea. El més interessant va succeir quan Paco Alcácer va substituir Aleix Vidal. Aleshores Deulofeu va anar cap a la dreta a buscar accions fins a la línia de fons i el valencià es va quedar a l'esquerra, en associació amb Leo Messi.

En les temporades anteriors, el fet que Messi fos a la banda i no defensés la sortida de pilota dels laterals contraris provocava un desajustament que Luis Enrique intentava compensar amb Rakitic. Aquest any, però, el croat juga més centrat, al costat de Busquets, per evitar que aquest hagi d'abarcar massa metres. Per això té lògica que a la dreta actuï un extrem profund, que mantingui a ratlla el lateral.

En els dos primers partits, contra el Madrid, es van poder observar els problemes que el Barça tenia en aquesta zona. Al Camp Nou, els tres gols del Madrid van venir per una banda en què Aleix Vidal no tornava després d'atacar i, al Bernabéu, els desajustaments de la defensa de cinc deixaven exposat Mascherano. En els dos partits posteriors s'ha intentat corregir, tot i que Piqué va patir amb el ràpid Sobrino a la primera part del camp de l'Alabès.

Un extrem... o dos

Amb aquesta situació, la pregunta és: tenint en compte que Dembélé fa servir igual les dues cames, tot i que és esquerrà, i que Messi i Suárez s'ajuntaran al mig. A quina banda actuarà el francès? La resposta més lògica és que a l'esquer-ra, on jugava Neymar, però hi pot haver variables. Dembélé també pot entrar per la dreta i ser profund, una qualitat que Valverde desitja per als jugadors d'aquesta banda i que, per l'altra, sembla que ja té amb Jordi Alba. I el francès també pot obrir el camp per l'altre costat i amb Deulofeu a la dreta en partits en què es necessiti trencar defenses molt tancades. En aquests, amb els dos extrems oberts i amb Messi darrere de Suárez, la presència d'un home com Paulinho al costat de Busquets sembla necessària per no trencar l'equilibri necessari.

De tota manera, Valverde també ha pogut fer una sèrie de proves que li donen marge de maniobra en cas de lesió, sanció, rotació o amb la possible arribada de Coutinho aquesta setmana. El tècnic busca molt toc pel mig, que les línies estiguin molt juntes i que Messi aparegui per tot el camp sense haver-se de desgastar per les bandes, però també sorprendre mitjançant els laterals o els extrems i fer ample el camp.

D'aquesta manera, amb la marxa de Neymar es pot tornar a un trident, però no tan clàssic i sense posicions tan ben marcades. Dembélé assegura mobilitat i profunditat i pot combinar amb qualsevol dels seus companys d'atac, la qual cosa permet també diferents formacions en altres zones del terreny de joc.

Ara només falta que el jove atacant lligui amb les dues estrelles de l'equip i que hi trobi la química que hi va trobar Neymar. Si és així, el canvi fins i tot es podrà considerar positiu.