Després de la primera setmana de feina, prenent el pols a les components de l'equip i al rol d'entrenador en cap que ha hagut d'assumir a corre-cuita per la baixa mèdica de qui havia de ser el titular, Joan Carles Pié, Bernat Canut parla de les sensacions inicials i els objectius que el Cadí la Seu pot marcar-se en la seva quinzena temporada en la Lliga Femenina.

Quin balanç fa dels primers compassos de pretemporada?

És important començar amb cinc setmanes de marge perquè la primera serveixi per engreixar la maquinària i poder fer una pretemporada progressiva i no fer una destrossa de cames a la primera setmana. Les sensacions són bones i a les jugadores se les veu contentes.

S'ha renovat més de la meitat de la plantilla. Dificulta la feina?

Si fóssim l'únic equip que canvia la majoria de la plantilla sortiríem en inferioritat. Però és una cosa força general. La majoria d'equips de la Lliga Femenina comença al setembre amb el 60% de jugadores noves. Per tant, estem en igualtat de condicions respecte de la resta. És una cosa general en la competició.

I per què?

Primer, perquè la majoria de contractes són d'una temporada. Després, perquè els pressupostos, en la majoria de clubs, canvien molt d'un any a un altre. Ningú no vol fitxar una jugadora per tres temporades quan potser l'any següent no la podrà pagar o, per contra, en podrà fitxar una de millor. Aquí, a la Seu, encara que no ho sé del cert, el pressupost és força constant. Però en la resta de llocs et trobes equips que un any estan a dalt i al següent desapareixen. Depens d'un o dos espònsors, i si te'n falla un ja et quedes amb la meitat.

Ara com ara, ha estat treballant amb cinc jugadores noves. Com va la integració?

Sempre és l'interrogant que tenim a l'estiu. A veure com seran les noves cares que arriben. Una de les jugadores americanes va venir parlant algunes paraules en català, que es veu que ho havia buscat al Google. I l'altra és una mica més calladeta però bona gent. Com la Yurena (Díaz), que ja la coneixíem i sabíem de quin tipus de persona es tractava. Em sembla que anirà bé.

Les que coneixia només en vídeo, com les veu en directe?

Les úniques que no coneixíem són les americanes i Macarena Rosset. De les dues americanes, Mehryn Kraker sabíem que venia de fer molts bons números a la universitat i hem de veure com s'adapta a la lliga. És una jugadora amb caràcter, amb bon tir, amb control, pot postejar? polivalència. Cent per cent el que buscàvem. De Caitlyn Ramirez en vam veure bons moviments en els vídeos, que sabia llegir el joc, que s'anticipava a les línies. Però sempre tens el dubte de saber com arribarà físicament perquè és una jugadora que pesa una mica més. Però té unes cames musculades, és ràpida de peus, salta, reboteja. És el que volíem.

Rosset no és una base natural i, per tant, només té una base.

Sí. I això ens fa ballar el cap una mica. És una cosa que no tenim clara. Però tampoc tenim unes 2 clares o unes 3. Les 3 poden ser 2 i al revés. I fins i tot alguna 3 pot actuar de 4. De moment, en els exercicis que fem diverses jugadores passen per la posició de base, fins i tot l'Ariadna Pujol. Veurem si s'hi senten còmodes i qui es queda amb la posició o si acaba sent una cosa molt compartida.

Permeti'm fer un salt enrere. Quan li van plantejar la possibilitat de ser primer entrenador, què va pensar?

No em vaig plantejar gairebé res. M'ho va comentar el Pep (Ribes, director esportiu) i el Joan Carles (Pié). De fet, va ser el Joan Carles qui em va empènyer dient-me que sí, que ho podia agafar jo. I amb dos o tres dies vaig començar a pensar que sí. Però en qualsevol cas, el Joan Carles continua lligat a l'equip, anem parlant i sap com va el dia a dia.

Més enllà de la polivalència, quin Cadí hem d'esperar veure?

La intenció, com els darrers anys, és que som un equip jove. Per tant, hem de jugar amb alegria tant en atac com en defensa. En atac hem d'intentar córrer i en defensa, mossegar. No m'imagino un equip jove jugant a esperar en atac o intentant parar el joc. Al contrari, intentarem tenir molt ritme. Això també requereix força canvis. Per tant, és important que totes les jugadores sempre estiguin preparades per jugar.

Quins són els objectius?

No hi he pensat gaire. Les temporades precedents, sent segon, sí que pensava «si entréssim al play-off, si ens classifiquéssim per a la Copa?». Però el primer dia ja vaig dir a les noies que les primeres tres o quatre setmanes ens oblidéssim de les competicions, que penséssim en les cames, amb el cap, en amarar-nos d'equip, i quan arribi la Lliga Catalana ja ho veurem. Aquesta temporada dependrà molt de sensacions.

L'inici serà determinant?

Pots pensar que arribaràs a tot arreu o et pot semblar que estàs enfonsat en la misèria. I no serà ni una cosa ni l'altra. De moment, veurem com evolucionem les cinc setmanes de pretemporada amb els seus partits i després ja veurem a quin nivell competitiu som capaços d'arribar.

Més enllà de l'inici, ara que ja deu haver començat a mirar els rivals, com veu la temporada?

El Salamanca ha fet un pas, dos o tres endavant. Té un equipàs per competir l'Eurolliga. I per ser un dels candidats a guanyar-la. Per tant, oblidem-nos del Salamanca. El Girona potser no ha fet els dos o tres passos del Salamanca, però sí un més que la resta. Després hi ha bons equips. El Saragossa ha fet un equip potent, per exemple. Però, exceptuant el Salamanca i el Girona, la resta d'equips estan molt igualats. Hi haurà igualtart, la majoria d'equips guanyarà i perdrà partits a mansalva.