L'ICL que jugarà la temporada que ve la lliga LEB Or té un doble objectiu que ha de complir. D'una banda, ha de guanyar prou partits per tornar a la lliga Endesa i fer que l'elit s'instal·li al Nou Congost, però també ha d'aconseguir que els aficionats, que han estat els darrers anys anant més per inèrcia que per cap altra cosa al pavelló s'identifiquin amb la nova plantilla. I ahir va ser un bon començament. En un pavelló proper, a Artés, davant d'una representació de la seva afició, els homes d'Aleix Duran van demostrar que encara han de polir moltes coses, però que sembla que mostraran una actitud a prova de bomba. El triomf és anecdòtic, però no les sensacions, que van ser prou bones.
Múgica obre forat
El tècnic va explicar, després del partit, que volien començar el partit forts per fer entrar el públic en calor, la qual cosa no feia falta per la forta xafogor regnant ahir a Artés. I així va ser. Tot i que els lleidatans van estar encertats en els primers llançaments, amb triples de Karena, de Méndez i de Djokanovic que van situar el 4-9 en el marcador, l'ICL va reaccionar amb espectacularitat. Amb un Jordi Trias que no es tallava a l'hora de pujar ell mateix la pilota, com si fos un base, i amb transicions vertiginoses, els bagencs aconseguien un parcial de 15-0 que deixava el marcador en una diferència de deu punts (19-9).
El protagonista dels primers minuts va ser un Javi Múgica molt encertat tant en el triple que va intentar, com en les accions de pal baix, en què superava constantment el seu defensor. A més, el danès Gabriel Iffe Lundberg encomanava l'equip del seu esperit competitiu amb recuperacions de pilota i també encert des de la línia de tres punts. Muñoz, ahir més apagat, s'apuntava a la festa amb un dels tres triples que va anotar, tot i que el pivot senegalès format al Barça Mbaye començava a donar mostres del que faria després.
Perquè el ritme va baixar al segon quart amb l'entrada de les rotacions i el tècnic lleidatà, Borja Comenge, va veure que podia fer mal dins d'una zona en què el Manresa no ha pogut treballar gaire aquestes setmanes amb Jordan Sakho, que va arribar tard per problemes amb el passaport. Mbaye va anotar sis dels vuit punts seguits que van servir a l'Actel per situar-se a dos punts (35-33), tot i que Múgica i Trias donaven aire abans del descans.
El tercer període va ser d'experiments. Duran va presentar un equip més experimental al qual va costar anotar, tot i que va tenir la virtut de no deixar-se superar en cap moment en el marcador. Lundberg, amb una esmaixada espectacular i un triple, semblava que tornava a donar ales al seu equip, però el Lleida no es rendia i pressionava amb Mbaye i Karena a l'interior. Entre tots dos van anotar 25 punts i van ser un malson per als pivots de l'ICL, que també va notar no jugar amb els titulars tot junts, malgrat les destacables aportacions de Mazaira i del navassenc Nil Brià.
Trias marca la diferència
Es va arribar amb empat al darrer quart, però aleshores va sorgir l'MVP de la passada lliga, un Jordi Trias que, si hi ha alguna cosa que no li falta, és experiència. Va provocar tres faltes de tir lliure consecutives i va provocar que el Lleida entrés en bonus en un minut i mig, fet que va provocar que no pogués defensar amb tanta duresa. Per contra, els bagencs van intensificar la pressió darrere, posant moltes mans i forçant recuperacions. Els visitants ahir van poder anotar només deu punts en deu minuts de joc.
Així, amb nou punts de Trias, cinc de tirs lliures, i l'aportació d'un millorat Noah Allen i d'un resorgit Múgica, després de no haver aparegut des del primer període, l'ICL va arribar a un final només ralentit per les faltes, però còmode. Dimarts que ve, partit oficial de Lliga Catalana a l'Hospitalet. Això tot just comença.
