Andrea Boquete, una ala de 26 anys i 183 centímetres, ha estat l'últim i imprevist fitxatge del Cadí la Seu. Ella, com la resta de l'equip, jugarà el primer amistós de pretemporada a la capital urgellenca avui (17.30 h). És el Memorial Jesús Cervós, contra el Tarbes de la primera divisió francesa, i on juga l'exjugadora del club Ana Suárez. La internacional argentina és una de les set cares noves del Cadí, on coincideix amb una excompanya a l'Argentina, l'avui capitana Georgina Bahí, i amb una altra component de la selecció albiceleste, Macarena Rosset.

Només acabar l'AmeriCup assegurava que abans de final de mes (d'agost) aniria cap a Europa. Era un repte, fer el salt?

Fa uns quants anys vaig tenir la possibilitat de jugar a Espanya. El meu últim equip va ser el Bembibre. En aquell moment jugaven a Lliga Femenina 2. La idea era tornar, però per problemes de papers no es va poder, i em vaig quedar jugant a Buenos Aires. Sempre vaig tenir al cap la idea de tornar a Espanya, però per sobre de totes les coses somiava jugar a la Lliga Femenina. És un repte molt gran, i estic disposada a donar el millor per ajudar l'equip. A més, vull seguir creixent com a jugadora, i aquí és el millor lloc per fer-ho.

Vostè ja havia sondejat la possibilitat del Cadí. Però el més important era aconseguir el passaport espanyol, i l'ha obtingut.

Tenir el passaport espanyol facilita moltíssim les coses per venir a Europa. En el seu moment vaig jugar a la Lliga Brasilera i em va agradar molt, però sempre vaig voler jugar a Europa. El bàsquet aquí és diferent, i penso que és el lloc perfecte per créixer. Quan el meu agent em va parlar del Cadí, en cap moment vaig dubtar.

Ha estat important que aquí hi fossin Georgina Bahí -excompanya seva- o el fet que Macarena Rosset també hagi vingut?

Que siguin aquí fa les coses més senzilles pel que fa a adaptació i a no sentir-me sola al principi. La veritat és que Geo és una gran persona i en tot moment em fa sentir molt còmoda. Retrobar-me amb ella ha estat genial. I sobre Maqui puc dir que compartim moltes coses i molts costums del nostre país. Això també fa que un no se senti tan lluny de casa.

Arriba després d'una notable AmeriCup i d'un important èxit col·lectiu amb la selecció. Quina valoració fa del torneig?

Mai no m'havia sentit tan còmoda jugant a la selecció. Crec que la clau va ser la unió de grup, tant fora com dins la pista. Va ser un torneig excel·lent pel que fa a resultats, però molt dolent pel que fa a lesions. Tot i així, crec que això ens va fer fortes i ens va potenciar. Sóc molt feliç perquè crec que el grup mereixia, després de tants anys de treball, tenir un gran torneig. I així va ser.

Haver jugat amb la selecció aquest estiu la fa arribar amb sobrecàrrega d'esforç?

Em sento bé físicament, de vegades és més cansament mental que una altra cosa. Després del torneig vaig tenir uns dies de descans i em vaig recuperar, i per sort no arrossego cap molèstia.

El club, entre altres coses, va destacar de vostè l'element del «caràcter argentí». Què és?

Crec que el caràcter argentí és especial: portem dins aquesta competitivitat i ganes de guanyar, som molt patriotes i sentim molt els colors de l'Argentina. I amb el cor de vegades suplim algun dèficit físic o tàctic. Sempre donem tot el que tenim fins a buidar-nos.

Com troba l'equip?

És un grup molt intens, amb ganes d'entrenar i millorar. El temps fa que m'hi vagi sentint cada cop més còmoda i pugui deixar-me anar. Com a companyes, súper bé. Des del primer dia sempre m'han fet sentir còmoda i m'han ajudat pel que fa als entrenaments.

El club aposta per polivalència, joventut, intensitat i velocitat.

M'agrada que l'equip sigui jove i treballador, és molt important. I l'estil de joc m'agrada, és una cosa nova per a mi, molt diferent al que ja tenia per costum, però crec que puc encaixar-hi molt bé.

Tant individuals com col·lectius, quins reptes es fixa per a aquesta temporada?

De la meva part, donar-ho tot i complir el paper que em toqui al peu de la lletra per ajudar l'equip. És un grup que pot donar molta batalla, no en tinc dubtes, d'això.

Com s'està integrant a la Seu?

Sempre, al principi, l'adaptació costa, és una cosa nova, i molt diferent al que estava acostumada, però la gent d'aquí és molt atenta, i fan que et sentis com a casa. Pel que fa a la cuitat, sincerament, m'agrada molt, és petita i tranquil·la. A més Andorra també és a prop i es pot visitar una mica més.