Toni Bou va aconseguir el seu primer títol mundial en un altre any que acabava en 7. Va ser el 2007 quan es va proclamar, per primer cop, campió del món a l'aire lliure i també indoor. Des de llavors, onze títols universals de totes dues modalitats de manera consecutiva. El pierenc no ha tingut rival en pràcticament cap d'ells i, un cop arribats a aquest punt, l'aficionat pot pensar si aquesta tirania durarà gaire més o si algun dels pilots que ara li disputen la victòria el pot superar i establir un nou regnat. Mirant les edats de tots ells, hi ha dues respostes possibles: el pierenc encara pot tenir corda per temps, si no l'abandona l'ambició; i si algú l'ha de rellevar, aquest sembla que serà el basc Jaime Busto.

Així, dels vuit primers pilots, només dos tenen menys edat que Bou. Es tracta del mencionat Busto, company seu i tercer classificat en l'actual campionat, que farà 20 anys el proper 4 de desembre, i del gallec Jorge Casales, de Beta, que en té 22 i ja ha assolit bons resultats en l'estatal i en el Mundial, tot i que no sembla que pugui arribar tan lluny com el basc. En un segon nivell, amb 19 anys, també hi ha el barceloní Miquel Gelabert, onzè a la general i de qui es parla que pot fer un salt endavant ben aviat.

De la resta, el britànic James Dabill és de la mateixa promoció que Bou, fins i tot uns mesos més gran; Jeroni Fajardo té 32 anys; el rival més perillós del campió, Adam Raga, s'enfila als 35; i els dos veterans són Takahisa Fujinami i Albert Cabestany, amb 37. Tots ells poden ser capaços de superar eventualment Bou, però no semblen els més indicats per rellevar-lo en el domini del trial mundial en els propers anys.