És un dels principals reptes dels nedadors en aigües obertes. L'any passat, 141 esportistes ho van aconseguir en un total de 62 travesses, bàsicament entre l'abril i l'octubre. Creuar l'estret de Gibraltar nedant s'ha convertit en un clàssic, però això no vol dir que sigui un objectiu fàcil. Cal instint de superació i, sobretot, una gran motivació personal. Mai dos dies són iguals en aquell indret, i la incertesa meteorològica pot fer molt complicada aquesta travessa de 14,4 km, encara que, tenint en compte els corrents que hi ha, se supera aquesta distància.
El manresà Dario Borhani, de 26 anys, és un esportista autodidacte que té una especial estima per les travesses en aigües obertes. Fa un any, va plantejar-se fer l'estret de Gibraltar, i ara, després del corresponent procés de preparació, ha aconseguit fer realitat el seu somni.
«Normalment, prenc part en travesses populars, sempre en aigües obertes, però no formo part de cap club ni m'entreno sota cap directriu programada per un entrenador. A partir d'aquí, l'any passat em vaig plantejar el repte de l'estret de Gibraltar, que no és qualsevol cosa. Me'n vaig informar i el projecte va anar agafant forma», explica el mateix Dario Borhani, que afegeix que «em vaig posar en contacte amb l'entitat Neda al Món, dedicada a l'organització de travesses, entre elles la que era el meu objectiu. Aquesta gent et fa unes proves inicials per veure la teva capacitat de nedar a 3 km/h al mar, que és el que es requereix per passar els corrents forts. En el meu cas, el febrer vaig superar aquest assaig que vam fer un grup de 24 nedadors. Entre tots els que vam passar el tall, es van formar grups segons les velocitats en distàncies llargues, perquè a l'hora d'intentar fer l'estret de Gibraltar no hi hagi gaires diferències entre ells. En el meu cas ens vam agrupar quatre, un turc, Alper Sensan; Pablo Fernández, de Madrid; Francisco Molina, de Barcelona; i jo mateix, que som els que hem aconseguir el repte el mateix dia, nedant junts».
Un cop donat com a apte el mes de febrer, Dario Borhani va haver d'iniciar una preparació força estricta: «En el nostre grup, cadascú s'espavilava entrenant a la piscina, en el meu cas ,la de Manresa, i al gimnàs. Un cop al mes fèiem una trobada amb entrenaments de tots quatre al mar, concretament al Masnou, pels controls de la progressió».
L'hora de la veritat
Va arribar l'hora de la veritat i, la setmana passada, Dario Borhani, Alper Sensan, Pablo Fernández i Francisco Molina es van instal·lar a Tarifa esperant el dia més adient per fer la travessa, sempre sota el control de l'Associació d'Encreuaments Nedant de l'Estret de Gibraltar (ACNEG), que fa de guia i et protegeix dels vaixell que poden circular per aquells indrets. I aquest dia va ser dijous: «Vam fer 16 km, que no és la distància més curta en línia recta. Quan quedaven 200 metres per a l'arribada, l'anomenada marea vaciante ens va desplaçar força. El temps va ser de 4 h 59', no és una marca de rècord, però està prou bé. Una prova així també serveix per conèixer millor el teu cos. Cap al quilòmetre 12 vaig tenir un defalliment amb un fort dolor a l'espatlla dreta i vaig haver de nedar en punt mort. Aquí va tenir molt valor el treball mental».
El grup de quatre nedadors va buscar la manera més pràctica d'organitzar-se dins de l'aigua: «Sensan anava al davant i marcava el ritme, seguint la barca guia; jo estava al seu darrere a l'esquerra perquè respiro per les dues bandes, i els altre dos companys, a la dreta, en formació de triangle. Més o menys cada 45 minuts paràvem per avituallar-nos, però s'ha de recordar que no pots tocar mai la barca perquè quedaries automàticament desqualificat. Vam veure balenes i caps d'olla, però la veritat és que no ens van molestar; només un eriçó de mar em va fer la guitza a l'arribada, on es va fer una dedicatòria al principal responsable de l'ACNEG, que havia mort uns dies abans».
La travessa a l'estret de Gibraltar té un cost econòmic. Dario Borhani parla d'uns «2.000 euros. En aquest sentit vull agrair el suport que he tingut de la Joviat, Esports Sagi i Esport7». Els dies previs a la travessa, Dario Borhani va conèixer altres nedadors que eren allà pel mateix motiu: «Hi havia gent d'arreu, també olímpics. Això dóna rellevància a aquesta prova». El manresà, amant dels reptes, no es vol aturar amb l'estret de Gibraltar: «M'agradaria fer alguna altra travessa, n'hi ha moltes; com les de Santa Catalina, San Francisco, Alcatraz, el canal de la Mànega... Però totes aquestes impliquen disposar de més diners.
