Toni Fontcuberta és un santfruitosenc de 45 anys que ha treballat d'instal·lador i ha estat jugador i entrenador de bàsquet en diferents equips de la Catalunya central, com l'ASFE, el Vilatorrada, La Salle, el Santpedor, el Puig-reig, etc. Actualment exerceix d'instructor/màster de tallers de risoteràpia, activitat en la qual es vol millorar l'estat físic i psicològic dels participants. En el seu cas, amb aplicacions també en l'esport, sobretot el bàsquet.

Què és la risoteràpia?

És una divertida disciplina terapèutica que en pocs minuts aconsegueix despertar la capacitat d'estimar, d'escoltar i de sentir, elimina les preocupacions i augmenta la creativitat fent servir únicament el camí del riure. És una connexió amb el benestar emocional i físic que tenim.

Com s'aconsegueix, perquè si una persona està preocupada no deu ser fàcil fer-la riure?

És una cosa a què no pots obligar ningú. S'ha d'anar a poc a poc i convidar per mitjà dels exercicis que es porten a terme en grup. Amb una persona únicament seria molt difícil, per això, els tallers es fan amb 5 o 6 participants, perquè la força de tots és molt potent. És una decisió individual, hi ha persona que té molts problemes i no els aconseguirà pas eliminar amb aquestes sessions, però si aconseguim que en aquells moments se n'oblidi, ja serà molt important. Aquesta filosofia busca el teu benestar físic, psicològic i emocional.

Amb quines edats es treballa?

A partir dels 9 o 10 anys, perquè més petits el que volen és jugar i no hi posarien l'atenció necessària que es requereix. Per als infants l'ideal és l'animació.

Com se li va ocórrer aplicar-ho al bàsquet? N'hi ha cap precedent?

No, ningú ho havia fet en l'àmbit esportiu, puc dir que vaig ser el creador del risobàsquet. La idea em va venir deu fer uns tres anys quan feia d'entrenador de basquetbol. Els equips no deixen de ser un grup de persones. Ho vaig provar, va anar molt bé i així ara ho he passat a altres disciplines esportives, com el futbol, futbol sala, handbol, i ara començaré amb un equip de rugbi.

No hi va trobar resistència per part del jugadors, i potser encara més dels entrenadors?

Bé, els entrenadors són els culpables que jo pugui fer les sessions, perquè si ells no hi donessin el vistiplau, no ho podria fer. Quan ho han vist els agrada molt perquè és una manera molt divertida de fer equip. S'agafa molta confiança i s'ho passen molt bé. Un equip que riu és un conjunt unit i màgic. El riure cohesiona l'equip, al mateix temps que treu problemes i elimina petites tensions que hi pugui haver entre jugadors. En les sessions riuen, ballen, juguen, s'abracen i fan pinya, perquè en aquells moments tots són iguals, així unim cos tècnic i jugadors.

És diferent aplicar-la a un equip professional que a un equip amateur?

L'única dificultat per a mi, que al mateix temps és un repte, és que en els equips de bàsquet professionals hi ha molts jugadors estrangers, i has de fer-ho en anglès.

També pot ser diferent la dinàmica treballant amb un equip capdavanter que amb un que fa una mala temporada i està mal classificat?

Segurament dins un equip cuer pots trobar-hi més estrès i ansietat, per això la risoteràpia encara els pot ser més útil, encara que les sessions sigui iguals.

Quant duren les sessions?

Com una sessió d'entrenament, màxim una hora i mitja. Són unes sessions intenses i encara que es faci servir el riure, es treballa fort.

Utilitza només la paraula o també té ajuda d'objectes?

També treballo amb altres materials, com poden ser mocadors, cordes, globus, pinces, cons..., també tinc suport musical. Segons els objectius de la sessió, puc fer servir un material o un altre.

Es prepara segons l'equip a què va destinat?

Sí, és fonamental. Has de tenir en compte el nombre de participants, l'equip i l'objectiu.

A quins equips ha fet risoteràpia?

A molts equips catalans, i he anat a Castelló, Logronyo, Menorca, Andorra i també a un d'especial a la capital irlandesa, Dublín. També he fet sessions en universitats, Vic, Girona i l'Autònoma.

A més a més de l'àmbit esportiu, on treballa?

Ho estic introduint dins el món empresarial, i faig moltes sessions en esdeveminents. També en escoles. Treballo amb adults i amb joves. Fa poc vaig fer sessions a la Fira de la Gent Gran de Barcelona.

Com va ser que Toni Fontcuberta passés a ser 'risofonku'?

Des de petit que he estat el nano que feia acudits i feia riure els companys, i fa un temps, fent un taller de dinàmiques, em va sorgir la idea de la risoteràpia i a partir d'aquí ja no he parat.