El Nou Congost va tornar a ser un fortí i l'ICL s'hi va trobar molt còmode quan el va convertir en una pista de velocitat. Després d'un inici complicat, en què el Tau Castelló va imposar el seu ritme, els manresans van trobar el camí de la victòria jugant com els agrada: forta defensa i velocitat. Dos signes d'identitat que incorpora l'equip i que, quan els pot posar en pràctica, el converteixen en un oponent gairebé intractable.
El públic va gaudir al final d'un triomf plàcid malgrat que l'inici va ser complicat. El Tau Castelló començava imposant la seva llei: contagiava el seu ritme ràpid a l'ICL, que perdia el nord i no podia fer el seu joc. Anava a remolc d'un rival més encertat.
Trias anotava sis dels primers vuit punts de l'equip, que no tenia les regnes i obligava Aleix Duran a demanar un temps mort amb 10-16. «Cap falta!», recriminava el tècnic als jugadors, que no havien fet res per aturar els atacs ràpids del rival.
A dos minuts del final del primer quart, amb l'equip anant a la línia de tir lliure sense parar (i fallant bastant), Duran continuava recriminant als seus jugadors que no havien fet cap falta. Tot seguit, Allen recuperava dues pilotes i anotava en atacs ràpids per acostar-se en el marcador (18-20).
I enmig del desconcert en atac, una antiesportiva a Gintvainis encenia el públic: minuts abans, li havia perdut a un jugador visitant quan frenava un contraatac encara més clar de l'ICL. La grada es començava a escalfar: era necessari. Després, els jugadors hi posarien de la seva part.
El bon inici del segon quart aixecava l'ànim de l'equip. Costava tancar el rebot en defensa, però quan es podia controlar, l'equip sortia al contraatac i anotava fàcil. Allen, molt actiu en els seus minuts del primer quart, anotava dues cistelles en transició i donava el primer avantatge (24-22). I, acte seguit, l'equip es feia fort en la pintura, agafava dos rebots en atac i Lundberg anotava un 2+1. L'escletxa es feia gran (29-22).
Allen, imparable
Anotar amb facilitat donava confiança als jugadors, que defensaven més fort: el Tau esgotava la possessió i l'ICL anotava fàcil en atac. Un cercle virtuós que disparava la diferència (31-22). El Tau trigava gairebé cinc minuts a anotar la primera cistella del quart, a diferència del que havia succeït en el primer. Li costava un món trobar el cèrcol.
I, per tancar el quart, Allen allargava el seu moment dolç amb dues cistelles més seguides, una després d'una altra recuperació. Defensa i velocitat, el guió que necessitava l'equip i que el californià interpretava a la perfecció. Seguint aquesta pauta, la diferència es disparava fins als 13 punts just abans que Steinarsson anotés per situar el 43-32 al descans.
Onze punts de marge impensables després del primer quart, sobretot veient que al descans l'equip havia fallat els nou triples que havia intentat i que en tirs lliures signava el 60% d'encert (9/15). Però a prop del cèrcol i en cistelles còmodes estava molt encertat, i dominava el rebot amb claredat (23 a 15).Recital en defensa
El partit s'acabava de trencar a l'inici del tercer quart, amb un parcial de 9-1 que situava la diferència a prop dels 20 punts (52-33). Un resultat al qual s'arribava amb la sisena recuperació de pilota d'Allen, que esmaixava al contraatac. Una jugada espectacular que feia aixecar el públic del seient i l'entrenador rival de la seva cadira per aturar el partit amb un temps mort.
Malgrat la diferència, l'equip no afluixava, continuava recuperant pilotes, i Allen, anotant. Quan el nord-americà arribava al seu 25è punt, amb un triple, el públic li començava a dedicar crits de «MVP, MVP!». Tot anava de cara a l'ICL, més feliç que mai quan podia cór-rer sense rivals al davant. La diferència, en un tres i no res, s'acostava als 30 punts (63-35).
En aquest moment, el marcador era tan favorable que van arribar uns moments de relaxació i de badades en defensa que van costar cinc punts seguits del rival. Un partit parcial que Duran aturava des de la banqueta per posar les piles als seus jugadors. I la diferència arribava fins al 70-40, malgrat els intents dels visitants de col·lapsar l'atac manresà amb una defensa en zona poc reeixida.
Tot el desencert de la primera meitat es transformava amb encert a la segona. Era qüestió de temps que les cistelles entressin i que l'equip pogués tenir un final còmode, tot i que en alguns moments hi va haver descontrol fruit de la gran diferència. La relaxació arribava també al tàndem arbitral, que deixaven de xiular situacions molt clares o que en xiulaven d'altres d'inexplicables, com una antiesportiva de Hamilton a Rowley que provocava la mofa del públic: « Otra, otra!».
Al final, amb el partit resolt, Aleix Duran va aprofitar per donar minuts a Guillem Jou, que està tornant a la dinàmica de l'equip després de la seva operació per una hèrnia discal. I el gironí va estar molt atent en defensa. «Jou, Jou!», l'animava la grada.
En atac, Gintvainis mostrava la seva màgia per fer passades, l'equip es passava la pilota i es divertia anotant sense parar. El Nou Congost era una festa, el públic es divertia com feia temps que no ho feia i Aleix Duran ho aprofita per fer debutar un altre jove, el gallec Àlex Mazaira, arribat del Barça B, i per donar també dos minuts a Dani García. Una nit rodona i un lema: amb velocitat hi ha felicitat.
