Ampolla mig plena o mig buida, segons com es miri, en l'estrena del Barça al Wanda Metropolitano. El gol de cap de Luis Suárez va salvar l'equip de la primera derrota a la lliga i es va sumar un empat en un estadi que serà molt complicat per a gairebé tothom. Al final, però, va quedar la sensació que l'equip de Valverde va perdre una gran oportunitat de vèncer, sobretot en una segona meitat de domini total, en què va tenir tancat el rival a la seva àrea. Si la igualada hagués arribat abans, potser la victòria no s'hauria escapat.

La sortida del Barça, amb André Gomes com a sorpresa en l'onze inicial a la banda dreta, no va reflectir el que seria la seva primera meitat. En una jugada de vertigen amb Suárez, Messi va estar a pocs centímetres d'anotar el primer gol. Els de Valverde van evitar la rapidesa els primers 45 minuts i es van dedicar a intentar contemporitzar el joc, un fet que no els va donar rendiment fins als darrers minuts.

Perquè fins al gol, les millors oportunitats van ser per a l'Atlètic en transicions ràpides. En la primera, Griezmann va disparar amb la dreta des de dins de l'àrea i va obligar Ter Stegen a fer una gran intervenció que el porter alemany va repetir i millorar poc després quan va refusar un xut del mateix francès, que acabava de fer un túnel sideral a Piqué. El Barça no trobava el seu lloc al camp, i una falta de pressió, seguida d'un desajustament, va permetre l'Atlètic fer una llarga combinació que va acabar amb un xut sorprenent de Saúl amb la cama dolenta, la dreta, que va entrar com un obús a la porteria.

Va ser l'últim, en atac, que va fer l'Atlètic de Madrid en tot el partit, tret d'una volea de Griezmann a l'inici de la segona meitat. El Barça va iniciar un domini absolut, amb calma, tornant als vells temps i esperant que arribés la seva oportunitat. Fins al descans en va tenir una Suárez, en un xut tapat per Savic, i una altra, André Gomes, que no va arribar a una centrada d'Alba. L'Atlètic començava a flaquejar com a símptoma del que vindria després.

Només a una porteria

Els matalassers van sortir amb un xic d'intenció a la segona part, amb un xut de Carrasco fluix i la rematada de Griezmann, però no van fer res més. Els canvis, a més, van ser indicatius de cap on caminava el partit. Simeone va retirar Correa del camp i hi va posar un intranscendent Gaitán, un missatge al seu equip que calia treure aigua com fos. Valverde, en canvi, va sacsejar la banda dreta introduint al camp Sergi Roberto i Deulofeu, sense dubtar a retirar del camp Iniesta, i per allà va arribar el perill.

Abans, Messi havia estavellat una falta directa al pal i l'Atlètic tremolava. Els darrers 25 minuts van ser de setge total, amb un gran Suárez buscant les pessigolles a la defensa rival. Al minut 70, altre cop Messi va estar a punt d'empatar després d'una paret amb Rakitic i un xut que va anar fora. Tot seguit, André Gomes va disparar massa alt, i Deulofeu va posar a prova Oblak amb un xut centrat quan segurament tenia millors possibilitats.

Valverde va apostar finalment per Paulinho, i el brasiler, sense fer res, va ser decisiu en el gol. Va ser en una centrada de Sergi Roberto per la dreta; el brasiler, amb la seva incorporació, va despistar els dos centrals, Suárez va guanyar l'esquena a Savic i va rematar davant la impotència de Juanfran, de dalt a baix, al fons de la porteria.

Encara quedaven 11 minuts i el Barça volia guanyar el partit. I ho hauria pogut aconseguir en dues accions. En la primera, la centrada d'un André Gomes recolzat pel seu entrenador sense ser canviat no va poder ser rematada per Suárez a la boca de gol. Al darrer segon, una falta de Griezmann i Messi a la frontal de l'àrea, amb el rellotge a zero, va suposar una oportunitat de l'argentí, però Oblak va resoldre amb calma.