Enorme, colossal, fins i tot heroic. Tots els adjectius valen per definir el partidàs de Jordi Trias, que va liderar l'ICL Manresa cap a una victòria de prestigi davant un equip que, malgrat que està amb un balanç de 0-4, està construït per pujar. Els manresans, com explicava Aleix Duran a la sala de premsa, arribava al tram final com un avió, com el que el club va posar a disposició de la plantilla per anar fins a Palència. Un fet que Duran va agrair especialment i que podria haver estat vital per al triomf.
«A por ellos, eo!», sonava per la megafonia del pavelló a l'inici del partit. I només començar, l'ICL topava amb un dels noms propis de la lliga: Urko Otegi. El veterà pivot del Palència va marcar territori clavant un tap en l'intent de triple d'Ashley Hamilton. I després, lideraria el seu equip en atac, amb 8 punts al primer quart.
Pel bàndol manresà, malgrat el tap inicial, Hamilton era qui assumia els galons i es jugava les pilotes més complicades. El britànic ajudava a desembussar els atacs espessos de l'ICL, més còmode quan podia córrer.
I al duel entre Otegi i Hamilton s'hi afegia un convidat inesperat: Cvetinovic, el recanvi del rocós pivot locals. Un suplent que aportava el mateix que el titular: cistelles de tots els colors. A prop, lluny, mitja distància... I a més, els jugadors del Palència anaven més vegades a la línia de tir lliure.
Precisament, per una de les nombroses accions locals de cistella i falta, Aleix Duran esbroncava Sakho i li demanava més atenció. L'equip havia d'ajustar la defensa però, per sort, en atac trobava solucions: Muñoz anotava gairebé al final del primer quart i empatava. Però de nou una badada permetia a Garrido avançar el seu equip sobre la botzina (23-21).
El segon quart començava de nou amb protagonisme per a Hamilton i Otegi: el britànic anotava un triple però es despistava en defensa, després de fer un dos contra un, i Otegi se li escapava. Seria l'única cistella del pivot estrella local al segon quart.
Cvetinovic li tornava a agafar el relleu i se li sumava Jordi Grimau, molt motivat. Una arma més per al conjunt local, molt necessitat de victòries i amb un públic entregat a la causa. Però malgrat la seva empenta, el Palència no trencava el partit.
Trias assumeix galons
Era l'hora de buscar jugadors veterans i de fer mal a la pintura. I Jordi Trias feia un pas endavant i assumia la responsabilitat de fer demanar pilotes a la zona. Els manresans, amb més intensitat en atac, aconseguien forçar més faltes. Ho feia Noah Allen després de córrer un contraatac. I també forçaven faltes Trias i Mugica, actius en el rebot en atac. Un aspecte vital per arribar al descans amb el partit en un mocador (46-44).
L'inici de segona meitat confirmava la millora de l'ICL, incisiu. Els jugadors manresans forçaven faltes i això feia enfadar el públic, massa ben acostumat per una primera meitat en què qualsevol contacte rigorós dels manresans era assenyalat com a infracció.
Álvaro Muñoz anotava cinc punts seguits i semblava que podia encetar un altre període màgic com el que va tenir a Melilla: llavors en va anotar 17 i ahir, 10 en un període. Però l'home clau manresà era Jordi Trias, a qui buscava reiteradament per obrir una petita escletxa (48-52). El pivot gironí estava encès, com el públic local, que animava amb més força que mai els seus jugadors.
Els decibels encara pujaven més després d'una falta sobre Trias: Cvetinovic, que se l'havia fet caure a terra, s'abraonava sobre el gironí per recriminar-li que feia teatre. Un gest que escalfava encara més la grada però que no descentrava Trias.
I el públic acabava d'esclatar després d'una altra falta en atac, aquesta vegada de Pino sobre Costa. «Fora, fora!», cridava el públic, encès amb els àrbitres i amb els jugadors manresans, a qui acusaven de fer teatre. Però l'únic que feien, fins aleshores, era arribar al final de quart un punt per sobre (62-63).
L'hora dels valents
A l'últim quart, la figura d'Urko Otegi es tornava a fer gran: el pivot es jugava tirs i generava joc per als companys, com ho feia Trias per part manresana. I se li afegia Jordi Grimau, que intentava esperonar el públic amb algunes accions de grapa. «Vamos mi Palencia, vamos, campeón!», retronava el pavelló.
Bryce Pressley, fill de l'exverd-i-negre Harold Pressley, també demanava la seva quota de protagonisme. I la rèplica manresana la posava Gabriel Lundberg, sense por de jugar-se les pilotes calentes. El danès, després d'haver fallat algun tir, anotava un triple vital: 72-72 a falta de tres minuts. Arribava l'hora dels valents i Trias feia un pas endavant: el vigent MVP de la competició agafava dos rebots en atac clau per donar tres punts de margen just a l'últim minut de duel (72-75).
En el següent atac, la defensa manresana ofegava el Palència, que acabava perdent la pilota: Muñoz, molt atent, tallava la passada i aconseguia una possessió clau. L'ICL no aprofitaria el següent atac, com tampoc ho faria Pressley, que errava un triple que podia forçar la pròrroga. El rebot era per a Muñoz, que li donava la pilota a Lundberg per sentenciar: el danès anotava un tir lliure per rematar la feina a falta de 3,7 segons pel final (72-76). Una victòria molt suada i de molt mèrit, havent patit a la pista d'un equip construït per triomf però ja està 0-4.
