Hamburg, Munic, Cracòvia, Davos, Berna, Oslo, Estocolm, Ro-ma, Budapest i, ara, Innsbruck. Què tenen a veure aquestes ciutats, a part de ser europees? Totes han rebutjat, per mitjà de referèndum o per decisions dels seus governs locals o estatals, ser candidates a organitzar Jocs Olímpics d'hivern o d'estiu els darrers anys. La negativa de la població tirolesa, regió d'aquesta darrera ciutat austríaca, aquest cap de setmana, i a través d'una consulta, a acollir la cita hivernal del 2026 referma el creixent divorci dels darrers anys entre les urbs europees i el moviment olímpic per motius econòmics, mediambientals i també d'imatge.

Àustria, no, Suïssa, dubtosa

El referèndum de diumenge al Tirol austríac va determinar que el 53,35% dels votants estava en contra que es fessin els Jocs en una ciutat que ja va ser olímpica el 1964 i el 1976. No gaire lluny d'allà, a Suïssa, l'executiu helvètic va ajornar la setmana passada cap decisió sobre la presentació de la candidatura de Sion. Aquesta suposaria una inversió d'uns 1.615 milions d'euros, dels quals menys de la meitat els assumiria el govern, i hi hauria implicats cinc cantons: Valais, Friburg, Berna, Vaud i el dels Grisons. En la darrera tria per als Jocs d'hivern ja només hi va haver dues candidatures, la guanyadora de Pequín i la d'Almaty, a Kazakhstan, i els d'estiu del 2024 i del 2028 han estat atribuïts a París i Los Angeles, respectivament, per falta de competència. Ara, només tres ciutats, Estocolm, Calgary i Salt Lake City, han mostrat interès per als del 2026, per als quals el Comitè Olímpic Internacional (COI) ha relaxat les condicions.

Quins són els motius d'aquesta falta d'interès, després de dècades de batalles entre desenes de ciutats per ser seus de cada cita? Els partidaris del no en les candidatures hivernals addueixen temences econòmiques i de medi ambient, tot i que també hi influeix molt la pèrdua d'imatge del COI després dels darrers escàndols. La setmana passada, per exemple, va ser detingut el president del comitè brasiler, Carlos Nuzman, suposadament per haver comprat vots per a la candidatura de Rio de Janeiro 2016. El president de la Federació Austríaca d'Esquí, Peter Schröcksnadel, ha declarat que «la imatge olímpica s'ha deteriorat i a això s'hi ha afegit que la gent no confia en la política». El referèndum va coincidir amb les eleccions generals austríaques, amb la qual cosa la participació va ser alta. El COI, doncs, té problemes per vendre el producte. De moment, disposa de dos anys per saber on situa els Jocs del 2026.