Atletes reconeguts com Martín Fiz, Abel Antón o Chema Martínez han escrit el seu nom amb lletres d'or a la Desert Run, una cursa per etapes al desert del Marroc (pel Sàhara, amb alguna incursió a Algèria) que intenta combinar el running, la natura i el turisme. Enguany, el berguedà Xavi Tomasa (Inverse Team Running), de 30 anys, ha afegit el seu nom a la llista d'il·lustres vencedors, en la seva primera experiència sobre la sorra.

Tomasa, que té en l'atletisme amateur una de les seves aficions, participa habitualment en curses de mig fons i fons, mai havia tastat el desert. Ha comentat que «vaig veure en el calendari que a l'octubre hi havia quatre dies de festa i que estava programada la Desert Run. Era un repte personal i em feia il·lusió provar-ho perquè mai no havia corregut una carrera de més d'un dia; i guanyar ja ha estat el màxim».

La Desert Run és una prova de tres etapes de 15, 21 i 26 km, respectivament. És ideal per a aquells corredors que vulguin fer un primer tast al desert, sense distàncies ni esforços extrems. «Vaig anar a la cursa amb la intenció de gua-nyar-ne alguna etapa, mai de gua-nyar-la. Sabia que un dels participants era Alejandro Reina, un atleta madrileny que l'any passat va estar al capdavant de la Desert Run. En la primera jornada de 15 km ja vaig agafar el seu ritme perquè volia temptejar-lo i vam marxar plegats; a mitja etapa vaig poder-me distanciar d'ell i li vaig treure uns dos minuts. El segon dia, amb un traçat de 21 km, també va quedar darrere meu i vaig sortir a la tercera, de 26 km en línia recta, amb més de tres minuts d'avantatge; vam fer uns 16 km junts, però, coincidint en un dels avituallaments, el vaig tornar a deixar enrere, i vaig arribar a meta en solitari i molt content per la victòria. Ha estat una carrera de dos perquè el tercer classificat, Santi Roldán, va entrar a gairebé 45 minuts. El traçat era força dur, amb tots tipus de superfície, algunes de desconegudes per a mi».

Temps per fer turisme

Una de les característiques de la Desert Run és que les etapes es fan al matí i, a la tarda, es pot voltar per uns paratges de gran bellesa i amb unes temperatures, ara mateix, força suaus. «Una de les coses que em va fer decidir a participar en aquesta prova és que s'hi pot anar amb la família, que pot seguir el desenvolupament de la carrera amb un 4x4».

De cara al futur, Xavi Tomasa té entre cella i cella «la Marató de València. Ja vaig fer la de Barcelona, tot i que el més normal, en el meu cas, és la participació en curses de 10 km o mitges maratons. M'entreno cada dia, però tinc clar que viure de l'atletisme és per a uns escollits». Després de la primera experiència al desert, Tomasa no descarta, més endavant, participar a la Marathon des Sables.