La notícia de la possible venda de la plaça a l'OK Lliga de l'Igualada Hoquei Club va sorgir la setmana passada. El deute de l'entitat, agreujat per la no renovació dels patrocinadors principals, va desembocar en un titular que cal matisar. El president de l'entitat, Manel Burón, no s'amaga d'explicar les dificultats econòmiques que passen però també aclareix que la frase va ser com a resposta a la pregunta d'un soci en la darrera assemblea i que la idea no va partir del club.

Quin és el deute exacte, de l'Igualada HC, ara mateix?

De 60.000 euros. Dels darrers set anys, els que hem estat a la junta, la temporada passada va ser l'única en què vam tenir dèficit de 3.000 euros. En les anteriors, vam aconseguir rebaixar el deute de 141.000 euros a 57.0000. Ara, sense la presència dels patrocinadors principals que teníem, se'ns pot generar un forat addicional de 64.000 euros i tornar a les xifres del 2010, la qual cosa ens faria plantejar coses.

Per què no va renovar, Calaf Grup, el principal patrocinador?

Teníem un contracte de quatre anys en la fórmula de dos més dos. Quan es van acabar els dos primers, de manera unilateral van decidir no continuar. Estaven en el seu dret, i res a dir. Entre ells i l'altre espònsor principal, Buff, ens aportaven 64.000 euros que hem de tapar.

I d'on surt, la idea de vendre la plaça?

Aquest és un concepte que cal aclarir. A la darrera assemblea es van plantejar totes aquestes dificultats i, en la part de precs i preguntes, un soci ens va preguntar si ens havíem plantejat de vendre la plaça. Aquesta idea no va sorgir del club, sinó que va ser arran d'una resposta.

Però és una possibilitat?

Com ho ha estat cada any, perquè cada any hem tingut deute, però ara mateix no és una idea que tinguem present. De tota manera, aquest estiu hem tingut dues propostes, per vendre el nostre lloc a l'OK Lliga i no en vam ni parlar perquè van arribar molt tard, s'havia de muntar una assemblea perquè els socis ho decidissin tirar endavant o no i no hi havia temps per agilitar-ho tot.

Una d'aquestes ofertes era del nou Espanyol?

Podria ser. L'altre és la d'un equip que va baixar de categoria la temporada passada però no hi va haver temps ni de parlar-ne.

La seva participació en competicions europees els aporta alguna quantitat econòmica o representa una despesa?

Competir a Europa és més per un tema de prestigi. Tot i les grans dificultats que hem tingut, hem participat en aquests torneigs en 29 dels darrers 30 anys i això és un gran mèrit. La realitat, però, diu que cada eliminatòria europea ens costa entre 6.000 i 8.000 euros, perquè a casa també hem de pagar despeses dels àrbitres i tot plegat. L'any passat en vam jugar tres, per tant fes comptes. A canvi, rebem de subvenció de la Generalitat entre 8.000 i 12.000 euros, per tant anar a Europa és deficitari, però per a l'entitat és bo anar-hi.

Aquest any, Televisió de Catalunya ha recuperat els drets d'emissió de la lliga. Els pot beneficiar, quant a notorietat als mitjans, a l'hora de trobar patrocinador?

Sembla que sí. Fa pocs dies es va disputar la final a quatre de la Lliga Catalana a les Comes. Dissabte ens van televisar el partit de lliga contra el Vic i d'aquí a unes setmanes el pavelló acollirà el Reus-Viareggio de la Lliga Europea, ja que el Reus té el pavelló clausurat. S'hi podrà veure la publicitat i això és bo. Fins ara, els drets de les retransmissions els tenia la Xarxa de Televisions Locals i el fet que els tingui Televisió de Catalunya pot suscitar aquesta sensació de més notorietat.

Com a mínim, la seva plantilla és sostenible, amb molts jugadors de la casa i sense gaires despeses en aquest sentit?

El 60% dels nostres jugadors són del planter i tenim el quart pressupost més baix de la categoria. Això ens ajuda. A més, als equips de base hi ha potencial. Cada setmana tenim dos júniors al primer equip, amb minuts, i per sota també bé un bon grup de jugadors de qualitat.

La venda de jugadors és una solució?

En l'hoquei tampoc no hi ha grans traspassos. Evidentment, en cas que es puguin fer també dependrà de l'oferta i de la voluntat del jugador, però no és un objectiu.

an decidiran, des del punt de vista econòmic, si prenen decisions dràstiques?

No tinc cap bola de vidre i no sé què pot passar en el decurs dels propers mesos. Els darrers dies hem aconseguit unes petites aportacions de 2.500 euros i ara el capital que hem de cobrir ja és de 61.500 euros i no dels 64.000 de l'inici. Caldrà veure com va la temporada, si trobem patrocinadors i llavors, arribats a un punt, preguntar als socis què cal fer, però ara mateix no em poso en el pitjor escenari possible.