Fa dos anys que li passa pel cap retirar-se, però Jordi Trias sempre acaba trobant una excusa per continuar. I no ho fa per inèrcia ni per estirar de manera innecessària una carrera en què, entre els seus grans èxits, hi ha un MVP en una Copa del Rei i una Eurolliga amb el Barça. Ho fa amb la convicció de poder ser important.

El pivot gironí no deixa de superar-se i, als 37 anys, encara és capaç de signar registres que no havia aconseguit fins ara a la LEB Or, com va fer diumenge en la victòria davant el Palència: va aconseguir les seves millors marques en rebots en atac (8) i en rebots totals (18).

Trias continua sent dominant en una competició que l’ha coronat dues vegades com el jugador més valuós (MVP), amb l’Andorra i amb el Barça B, les seves experiències anteriors a la LEB. També va jugar a la categoria el curs 2001-02, cedit pel seu club de formació el Girona. I aquell grapa de joventut que tenia aleshores la manté ara.

Per a Trias no passen els anys, al contrari. Sembla que el seu pas pel vestidor del filial barcelonista, el curs passat, l’ha rejovenit. «El club volia fitxar un veterà i la idea em va començar a agradar, tot i que al principi pensava que què hi faria jo allà amb gent tan jove», deia fa un any el pivot en una entrevista al Diari de Girona. Havia tingut altres propostes, però aquest nou repte el va il·lusionar prou per acceptar tornar a can Barça per a una missió molt diferent que l’anterior, quan, sent jugador del primer equip, va arribar a ser MVP de la Copa del Rei a les ordres de Dusko Ivanovic.

La trucada del Nou Congost

Aquest estiu, la trucada de Román Montañez, nou director esportiu de l’ICL, el va tornar a convèncer de seguir en actiu: a Manresa feia falta un líder per a l’ambiciós projecte de tornar l’equip i la ciutat a l’ACB. I Trias va acceptar el repte. «Em veia bé, amb il·lusió i ganes d’intentar-ho», explicava fa unes setmanes el gironí, que manté la voracitat intacta, com va comprovar el Palència diumenge: 20 punts i 18 rebots (rècord personal a la LEB) per a 37 de valoració. Uns registres a l’abast de molt pocs jugadors de la lliga.

La LEB Or és plena de veterans de molt nivell, de jugadors amb pedigrí a la competició i que tenen el respecte dels àrbitres i dels rivals. És el cas d’Urko Otegi, rival diumenge de l’ICL. Però el seu bon inici de partit no va tenir continuïtat. En canvi, Trias va començar bé i va acabar millor. Imparable.

Quin és el seu secret? Quan preguntes als companys per ell, posen cara de no saber com explicar un fenomen gairebé paranormal: el veuen assegut al vestidor, mig absent, i de cop, quan trepitja el parquet, experimenta una metamorfosi que el converteix en un jugador imparable, com ho va ser a l’Andorra i al Barça B. I com ho està sent en aquest inici de temporada: tot i que encara és aviat, ja ha deixat una pinzellada del domini que pot exercir.

«Era un espectacle cada partit», recorda un dels seus actuals companys sobre la primera temporada de Trias a Andorra, quan va signar 14,3 punts, 9 rebots i 24,1 de valoració mitjana en 26 partits. L’equip va guanyar Copa i Lliga LEB Or i va assolir l’ascens, amb el gironí coronat com a MVP de les dues competicions.

Aquell any, els seus registres van ser espectaculars: va signar tres partits de 40 de valoració (diumenge s’hi va acostar, amb 38) i també va aconseguir el seu millor registre en punts (25) i en rebots defensius (13). Però els rècords de rebots en atac (8) i de rebots totals (18) són d’aquest darrer cap de setmana, per demostrar que la nova versió de Trias també és dominant.

Entendre el joc

Ara, el gironí continua imposant la seva llei, però de manera diferent: anota menys però agafa més rebots i canalitza més tot el joc de l’equip. «Si deixem a un costat l’aspecte físic i parlem de la lectura de joc, dels coneixements o l’experiència, em sento millor jugador que fa deu anys», deia a l’estiu. I ho ha confirmat.

Trias ja no anota tant com a Andorra: ha baixat dels 14,3 punts de mitjana als 12. Però agafa més rebots (de 9 a 10,5). I té mèrit perquè aquesta temporada té companys que destaquen més en aquests apartats. A Andorra, el gironí era el segon màxim anotador, només darrere del badaloní Marc Blanch (14,6 punts). A Manresa, dos jugadors, Muñoz (14,3) i Hamilton (14), anoten més que ell. Per això Trias se centra en rebots i millora els registres d’Andorra tot i que aquí també té més ajuda: tres companys agafen 4 o més rebots per partit (Hamilton, Mugica i Sakho), mentre que Andorra només Shaun Green arribava a aquesta xifra.

Aquesta és la nova versió de Jordi Trias: continua destacant i sumant el que l’equip necessita. Sempre suma, i això és vital per a un conjunt que té la màxima ambició, com l’ha tingut Trias per trobar nous reptes i allargar de manera fructífera la seva carrera.