El Barça va recuperar el camí de la victòria a la lliga, després de l'empat al camp de l'Atlètic de Madrid, però no va acabar de fer un partit brillant davant el cuer de la categoria, un Màlaga que ben aviat es va trobar amb un gol en contra que l'àrbitre l'hauria hagut d'anul·lar. Malgrat l'avantatge inicial, els blaugrana no van acabar de rematar la feina, en part per la manca de punteria de Luis Suárez en els metres finals. I el Màlaga, tot i el gol inicial, va saber oposar resistència durant molts minuts.
Ernesto Valverde va posar el seu equip més titular possible sobre la gespa. Cap experiment per rebre un rival que arribava al Camp Nou amb un balanç d'un empat i set derrotes. Potser era el dia per tornar a donar minuts als futbolistes menys habituals, als que tenen més fam. Però va posar els de sempre i el partit va resultar, en alguns trams, ensopit. De fet, només va millorar a la segona meitat, amb l'entrada de Paulinho, i, sobretot, amb Sergi Roberto avnaçant la seva posició al mig del camp, on va brillar.
Fins aleshores, el Barça va signar un partit força ensopit, amb control i amb un gol que l'àrbitre va regalar: Digne va centrar la pilota des de fora del camp, més enllà de la línia de fons, i Deulofeu va marcar el primer gol. Una diana molt protestada pels malaguenys i que va permetre al Barça agafar-se el partit amb calma.
Domini sense fer mal
Amb el marcador a favor gairebé des de la sortida de vestidors, els blaugrana es van dedicar a mantenir el control i la possessió sense crear gaire perill. De fet, després del gol, el porter visitant no va tenir gaire més feina malgrat els intents d'un voluntariós Deulofeu per la banda dreta i les bones incorporacions de Digne per l'esquerra. Dos jugadors cumplidors però que no van acabar de trencar per les ales.
A l'altre costat del camp, el Màlaga va tenir alguna arribada però no va acabar d'inquietar un Ter Stegen amb una mitjana molt baixa de gols encaixats. Chori Castro ho va intentar en un parell d'accions, però sense encert. De fet, el Màlaga va arribar mig rendit al Camp Nou i al tram final de partit, quan el Barça més va dominar, no va mostrar cap capacitat de reacció. Estava vençut.
A la represa, Messi, ahir més apagat que altres dies, va avisar abans del gol d'Iniesta. El capità, amb l'ajuda d'un defensa que va desviar la pilota, marcava el gol de la sentència després d'una bona combinació amb l'argentí. El 2-0 acabava de donar tranquil·litat i permetia a Valverde començar a moure la banqueta per sacsejar l'equip. I l'entrada d'un defensa, Semedo, va dotar de més vigor l'atac de l'equip.
Recital de Sergi Roberto
Amb el portuguès com a lateral dret, Sergi Roberto va avançar la seva posició fins al mig del camp i va poder desplegar tot el seu joc: arribades des de la segona línia, diagonals, conduccions amb potència i un bon joc de combinació a la zona de creació. El polivalent migcampista de Reus va oxigenar l'equip, com també ho va fer Paulinho. El brasiler va tornar a demostrar que s'entén amb Messi, encara que poca estona.
I si Sergi Roberto va ser la cara, la creu la va protagonitzar Luis Suárez, negat davant la porteria rival. L'uruguaià, cada vegada més capficat, va ser capaç d'alternar grans accions amb errades clamorosos. En els dos casos, però, el final era el mateix: fallar davant del porter.
De fet, Suárez va signar una de les millors accions del partit amb una finta i un gir per deixar enrere el defensa rival. I també va ser protagonista d'una greu errada en rematar desviat després d'una gran acció individual de Sergi Roberto. Al final, Valverde el va canviar per Paco Alcácer i l'uruguaià va deixar la gespa amb cara de pocs amics. Va ser al tram final, després que el Màlaga gaudís d'una de les seves millors ocasions, una remtada de cap de Luis Hernández desviada.
