El Reial Madrid va derrotar l'Eibar i va sobreviure a la seva pròpia espessor en un partit sense ritme, amb poca brillantor i que només es va agitar amb la sortida al camp de Karim Benzema, que en l'última mitja hora va donar més sentit a la victòria blanca.
Després de la despesa davant el Tottenham, el quadre madridista tenia la missió de mantenir la intensitat davant un equip inferior que va plantejar un duel allunyat de la garreperia que va provocar una actuació grisa del Reial Madrid fins a la sortida de Benzema, afalagat fins a l'adoració per Zidane en la vigília però a la banqueta des de l'inici.
L'Eibar no va aplicar el manual de tot equip visitant al Bernabéu: va eludir tancar i va apostar per ser valent. Va utilitzar una doble estratègia, línies avançades i pressió. Un gest arriscat que va sorprendre el Reial Madrid, acostumat a trobar rivals que no surten del seu camp i que esperent trobar algun contraatac salvador.
Aquest plantejament un punt massa agosarat va provocar que el Madrid estigués espès i que els fantasmes d'ensopegades anteriors aparegués al Bernabéu. Però un gol en pròpia porta va permetre als blancs agafar avantatge d'inici. I Marco Asensio va acabar de sentenciar el partit a la mitja hora, amb més efectivitat que bon joc per part madridista.
El 2-0 no va canviar el guió, amb un Eibar valent i un Madrid sense trobar el camí. Només l'entrada de Benzema va alterar l'ordre. El davanter francès va reactivar el joc blanc i van arribar més ocasions. Però van fallar Modric, Cristiano Ronaldo i el mateix Benzema abans que arribés el 3-0, un diana de Marcelo després d'un cop de taló excels de Benzema que va certificar una victòria sense brillantor i de tràmit del Reial Madrid.
