«Estic content amb el partit que ha fet Jordan Sakho, però també amb el de Guillem Jou i Javi Mugica. Sense ells, no hauríem guanyat aquest partit. Aquest fet és important ja que així ens convertirem en un equip més profund i imprevisible». Ho va dir Aleix Duran després de la victòria de diumenge de l'ICL Manresa a la pista de l'Araberri (70-71), que va situar els bagencs com a líders provisionals de la LEB Or. El pivot congolès, amb 9 punts anotats i 12 de valoració en prop de 15 minuts a la pista, va ser cabdal en un triomf poc brillant, però tremendament necessari. Va representar un ajut per al quintet titular que tothom se sap de memòria i que sol suportar el pes de l'equip.
La realitat, però, és que en les cinc jornades que fa que ha començat la competició oficial, els elements sortits de la banqueta no han estat regulars i no han arribat a les quotes necessàries, tret d'algunes excepcions. Així, l'anomenada segona unitat és a la pista el 36,5% dels minuts, però no aconsegueix el mateix percentatge en punts anotats i en valoració del total de l'ICL Manresa. Li falta fer una passa endavant des del punt de vista col·lectiu perquè el desig d'Aleix Duran de convertir el conjunt en més complet sigui realitat.Parelles de ball
En els primers partits ha quedat força clar que s'ha disposat d'un equip base format per Lluís Costa, Lundberg, Muñoz, Hamilton i Trias i els seus respectius relleus, la segona unitat, que componen Gintvainis, Jou, Allen, Mugica i Sakho. Cal tenir en compte que Guillem Jou es va perdre el primer partit i tota la pretemporada per culpa d'una hèrnia i que, per tant, el seu acoblament a l'equip ha estat més progressiu.
Si formem parelles de ball per posició, veiem que aquella en què hi ha més batalla és en la d'ala alt, la de tres, entre Álvaro Muñoz i Noah Allen. El jugador d'Àvila ha fet grans actuacions (contra el Càceres, a Melilla o a Palència), però la qualitat del californià li ha fet esgarrapar gairebé el 43% del temps i el percentatge de punts i de valoració és molt aproximat a aquesta xifra en la seva lluita amb Muñoz. La part negativa d'Allen, però, és la seva irregularitat. Va fer un partidàs contra el Tau Castelló (22 punts i 27 de valoració) que, tret del debut contra el Càceres, no s'ha repetit, amb dades com un menys 5 a Palència. Malgrat això, supera la mitjana dels suplents, quant a punts i minuts.
Diverses escales de progressió
Pel que fa a la resta, la diferència més clara és entre Jou i Lundberg a causa, entre altres fets, de les característiques de cadascun. El danès és una de les referències de l'equip en atac i el jove del planter té el seu fort en l'activitat defensiva. És fins a cert punt normal aquest desequilibri de rendiment en aquests moments.
En el lloc de base, de Jokubas Gintvainis encara s'espera un gran partit. El lituà té molt bones condicions, però malgrat jugar 4 de cada 10 minuts dels directors de joc en pista, no ha passat del 8 en valoració (Melilla) i de 5 punts en un sol partit (Castelló). Sovint es dispersa i li falta la sobrietat d'un Costa que no ha estat regular, però que és el clar titular.
En el lloc de quatre, Javi Mugica sembla desplaçat i fora de lloc. Les seves característiques d'anotador en tirs de mitjana i llarga distància no semblen ser explotades per uns companys amb tendència a obrir poques pilotes al pivot que s'obre. Els seus tirs solen ser forçats i per això, tret del dia de la pallissa al Castelló, no ha mostrat la capacitat encistelladora del debut en pretemporada, a Artés.
Finalment, Sakho ha tingut fins ara dos problemes: l'excés de faltes i haver de rellevar un excels Trias. L'africà, però, no es rendeix i es va demostrar a Vitòria. El seu paper a l'equip creix i té molt marge de millora per intentar més coses que simplement rebotar o esmaixar en continuacions.
De l'anàlisi se n'extreu una conclusió: cal una segona unitat cada cop més potent perquè en lloc del forat entre titulars i reserves hi hagi cada cop més fusió entre els deu homes de la plantilla.
