En la temporada del seu debut, campió del món. I només té 20 anys. El surienc Josep Garcia és un campió precoç que pot marcar una època en l'enduro mundial. La seva escuderia, KTM, ho sap i el cuida, pas a pas, per portar-lo al capdamunt. Ell respon amb resultats extraordinaris i una modèstia que amaga ambició.

Era una possibilitat creïble, la de convertir-se en campió del món en el seu primer any a la categoria?

Després de la temporada passada, en què ja vaig ser al podi en el mundial júnior, pensava que podia fer-ho bé en alguna de les curses i, fins i tot, aspirar a gua-nyar-ne alguna. Però vaig començar bé, l'any ha anat rodat i al final hem arribat amb possibilitats de títol.

De qui va ser la decisió de participar en Enduro 2, quan vostè, per edat, encara estarà durant els propers tres anys en categoria júnior?

La meva escuderia, KTM, i Red Bull van veure els resultats de la temporada passada en el Campionat d'Espanya i van apostar per això. L'objectiu hauria estat guanyar el mundial júnior aquest any, però competir amb els sèniors era una bona possibilitat per aprendre'n més.

El febrer, abans de començar la temporada, va vèncer a la Bassella Race. Aquest va ser un senyal que estava preparat?

La Bassella Race és una prova popular en la qual hi ha molts participants i, a més, aquests tenen una gran qualitat. Guanyar-la em va demostrar que estàvem fent molt bé la feina.

Però aleshores va arribar un gran inconvenient físic...

Sí. Vaig tenir un accident de trànsit quan anava amb un amic i em vaig fer un tall molt profund a la mà esquerra que em va afectar dos tendons. El temps de recuperació va fer que em perdés la primera prova del Campionat d'Espanya, però per sort vaig poder arribar a punt de disputar la primera cursa del mundial.

Aquesta es va disputar a Finlàndia, en dues jornades, i va ser el debut. Com el recorda?

Va ser una novetat, ja que vam córrer damunt de glaç, una superfície sobre la qual jo no havia competit mai. A més, hi arribava gairebé sense entrenar-me per culpa de la lesió. Hi vaig fer una cinquena posició i una primera. Aquest podi va ser inesperat.

Precisament, aquesta temporada s'ha trobat amb tot tipus de superfícies. En quina s'ha sentit més còmode?

Un dels fets positius de l'any ha estat que m'he adaptat a totes les superfícies. Segurament en el fang i la pols és on he anat millor.

Així, va guanyar sis curses de les catorze disputades abans d'enfrontar-se al darrer cap de setmana, a Alemanya. Com hi va arribar?

En la cursa anterior, a Angla-terra, vaig guanyar una de les proves i vaig quedar tercer en l'altra, amb la qual cosa arribava a Alemanya amb 13 punts d'avantatge sobre el segon classificat [el britànic Jamie McCanney. El primer dia va anar molt bé perquè vaig quedar segon i això va provocar que en el segon dia pogués ser fins i tot desè per aconseguir el títol. M'havia de donar tranquil·litat per competir.

Va ser el dia en què ha tingut més nervis de la seva vida?

Sí, perquè entre una cosa i una altra només vaig ser cinquè, però era suficient. Quan ho aconsegueixes recordes tots els mals moments que has passat per arribar fins aquí, totes les caigudes i també tots els triomfs. Va ser molt emocionant.

Es planteja pujar a la categoria d'EnduroGP, la temporada vinent, o vol defensar el títol?

No depèn de mi només. A final de temporada parlarem amb KTM i decidirem què és millor.

Vostè és molt jove i ja té un títol mundial. Té algun ídol al qual es voldria assemblar?

Sempre ha estat Ivan Cervantes, que va guanyar quatre mundials. M'he fixat tota la vida en la seva manera de pilotar.

Ell ara corre raids i competeix al Dakar

A molt llarg termini, potser sí, però ara m'he de centrar en el present, i no en altres temes.

Aquest cap de setmana va a Galícia per competir a l'estatal.

Sí, tot i que és molt complicat que el pugui guanyar ja que em vaig perdre la primera cursa. Però amb el mundial no em puc queixar.