Manresa-Osca, tota una ruta de la seda

Poc més de 200 quilòmetres separen Manresa d'Osca, un camí que, de manera directa o indirecta, d'anada o de tornada, han fet molts jugadors de bàsquet. Una ruta que, les últimes temporades, ha donat força rendiment al Bàsquet Manresa. L'Osca, el rival de demà, s'ha convertit en un bon planter de joves promeses que al Nou Congost s'han acabat de consolidar.

Aquesta temporada, per exemple, tres jugadors de la plantilla de l'ICL tenen passat a Osca: el base lituà Jokubas Gintvainis, fitxat aquest estiu; l'altre base de l'equip, Lluís Costa, i l'ala-pivot Javi Mugica. Els dos últims, a més, van coincidir-hi la temporada 2013-14, amb dos jugadors ben coneguts al Nou Congost: Marius Grigonis i Pierre Oriola.

«Va ser un any molt bo, hi havia bon ambient al vestidor», recorda Javi Mugica a Regió7. El lleonès ja tenia, fa quatre anys, a Osca el mateix rol que li han donat ara a Manresa: el de veterà que ha de cohesionar el vestidor. Llavors tenia 30 anys, i ara 34, amb encara més bagatge a la LEB Or i un objectiu més ambiciós al davant: l'ascens.

«Ens entrenàvem molt i de manera molt intensa», continua rememorant Mugica sobre aquell equip entrenat per Quim Costa. «Li agrada treballar molt amb joves i tenir un parell de veterans».

Aquesta filosofia del tècnic català encaixava a la perfecció amb les necessitats del club. Lluny quedava ja l'època daurada del mític Magia d'Osca, que va ser a l'ACB de manera gairebé ininter-rompuda des de la creació de la lliga, el 1983, fins al 1996.

Un bon trampolí

Ara, després d'uns anys de penúries fins i tot a la lliga EBA, l'Osca s'ha convertit en un club atractiu per ser un bon trampolí cap a cotes més altes. «Al club li interessa tenir joves promeses, que són més barates, o jugadors que pugen de LEB Plata i ser un aparador per a equips com el Manresa», detalla Mugica.

Això han fet jugadors que van ser a Manresa quan eren molt joves, com Joan Pardina, ara a l'ACB amb el Gipuzkoa, o Pierre Oriola, que en va tenir prou amb un any màgic a Osca per iniciar un enlairament que l'ha portat a ser campió de lliga amb el València, internacional amb Espanya i convertir-se en jugador d'Eurolliga amb el Barça, que va pagar un milió d'euros per ell.

«Ara seria molt fàcil opinar i dir que sabia que acabaria al València o al Barça, però a Oriola se li veia que faria carrera a l'ACB», admet Mugica, que també recorda com l'impressionava Grigonis: «Ja es veia que tenia més bàsquet que per ser a la LEB. Malgrat la seva edat, pels pebrots que hi posava semblava un veterà, i només tenia 19 anys».

Després de l'any compartit amb Mugica, Costa i Oriola, Grigonis va fitxar pel Manresa, un segon trampolí després d'Osca. Ara, el lituà és a l'Alba de Berlín que entrena Aíto García Reneses, amb qui juga a la competició europea. I és un altre compatriota seu, Gintvainis, qui li segueix els passos, d'Osca a Manresa. Tots han seguit aquesta ruta de la seda de poc més de 200 quilòmetres que està donant un bon rendiment.

Gintvainis s'ho pot perdre

Precisament, el darrer jugador que ha arribat a Manresa procedent d'Osca, el base lituà Jokubas Gintvainis, podria ser baixa per al partit de demà. Ahir se li havien de fer proves per saber si té un procés víric que li ha impedit entrenar-se amb normalitat. Tampoc no ha tingut una bona setmana Jordan Sakho, amb un pinçament de menisc. D'altra banda, el britànic Ashley Hamilton té plantilles noves i això li hauria de calmar el dolor al turmell i als dits.