Natxo Lezkano, el tècnic del Cafés Candelas Breogán, va dir en la prèvia del partit que considerava que aquest no era decisiu, però sí molt important per mantenir el liderat, jugar la Copa Princesa d'Astúries i tenir una bona diferència de punts de cara a possibles empats. Aleix Duran, l'entrenador de l'ICL, va afirmar que havia intentat fer veure als seus jugadors que el duel no era tan transcendental, segurament per treure'ls pressió. Potser els la va treure massa. Els manresans es van endur un sever correctiu de Lugo després de jugar un gran primer quart i de desfer-se com un sucre en els tres següents. El Breogán, impulsat per una afició que dóna un gran ambient a un pavelló d'ACB, va tenir més ganes, no només de guanyar, sinó de donar un cop de puny damunt de la taula, i el resultat va ser una derrota que hauria pogut ser més àmplia, després de perdre d'anar perdent de 26 punts de diferència (74-48) i que ha de servir per aprendre'n.
L'inici de l'ICL va ser col·lossal. Aleix Duran va apostar per Gintvainis des de l'inici pels problemes físics de Lluís Costa i el lituà, amb una safata, va obrir dos minuts i mig pletòrics. Un triple seu, dos tirs lliures de Muñoz, una cistella de Lundberg i un robatori amb contraatac de Hamilton obligaven Natxo Lezkano a demanar el primer temps mort amb 4-13 a l'electrònic.
El primer quart va ser espectacular, amb un encert impropi de la categoria. El públic també va jugar el seu paper, en protestar tot allò protestable, i va evitar que el Breogán quedés despenjat. Així, tot i un bàsquet de Trias, entre Úriz, Löfberg i Fuzaro van situar el 12-15. Aleix Duran va practicar la defensa zonal, amb Hamilton a la capçalera, i entre això i un tres més un de Lundberg van provocar una nova escapada (12-21) reblada per la segona esmaixada amb caiguda forçada de Hamilton. Però el Pazo va empènyer el Breogán a situar-se a tres punts (22-25) aprofitant l'entrada d'una segona unitat de l'ICL no tan anotadora liderada pels quatre punts d'Allen.
Els bagencs van tornar a fer una estrebada (22-29) en aprofitar els tirs lliures del bonus gallec, però el gegant Sulejmanovic, amb cinc punts seguits, amb triple inversemblant inclòs, va tancar un primer període memorable que al qual Sakho i Stainbrook van posar l'epíleg amb una baralla que no va anar a més (27-29).
Ritme inaguantable
El segon quart ja no va ser igual. El Breogán havia parat el cop i, a més, al final del primer quart Matt Stainbrook, un pivot d'Ohio amb més aparença de granger de Nebraska, va mostrar el camí. Els gallecs van buscar el joc interior, amb ell i amb Sulejmanovic, i van comptar amb el suport d'una segona unitat encertada, amb Quintela i Fuzaro al capdavant.
Així, els pivots locals van obrir la primera escletxa (37-31) i, a sobre, Gintvainis es va torçar un peu i va haver de marxar. Lundberg, en funcions de director de joc, va acostar el seu equip a cinc punts (35-30), però l'ICL va arribar a quatre faltes quan encara faltaven cinc minuts per al final i ho va pagar amb una defensa que per força havia de ser més tova però que no va impedir als col·legiats indicar deu faltes contra els forans en aquest tram de partit. La pressió dels aficionats locals havien fent endurir el criteri arbitral.
A més, en atac els bagencs s'entestaven a llançar de tres davant d'una defensa molt tancada i un parcial de 8-0, rematat amb una safata d'Úriz, va posar la màxima diferència en contra (48-35), que encara creixeria fins al 53-38 després d'una safata de Salva Arco, que semblava que despertava. Enmig, Mugica, que després va anotar, i Allen erraven tirs lliures i el Breogán tancava una primera meitat per emmarcar amb un triple apoteòsic, d'un rejovenit Ricardo Úriz (57-40).
Enfonsament i orgull final
El tercer període semblava que seria una cosa però en va acabar sent una altra. El descans va semblar que havia fet calmar la tempesta local i els aficionats del Pazo dos Deportes. El Breogán va sortir més erràtic que al principi i només va anotar dos punts en quatre minuts. El problema va ser que l'ICL en va fer quatre i, d'aquesta manera, el sotrac local no va fer que el marcador s'ajustés més que a un 58-43 que no donava cap esperança. L'atac era espès i, a sobre, el rebot se seguia sense tancar. Arco va donar el tret de sortida a un altre tsunani dels de Lugo, amb un Sulejmanovic imperial sota la cistella i dos tirs lliures de Löfberg que situaven el 69-46. La defensa visitant tornava a fer figa, Trias ho errava tot sota la cistella i la diferència va anar creixent de manera incontrolada, com una hemorràgia letal i perillosa de cara a un possible basket-average i als empats al capdavant de la classificació. Aleix Duran va anar rotant tot l'equip, però no n'entrava ni una i el Breogán va anar al darrer descans fent alley-oops, com el de Demetrio i fent disparar el marcador fins al 74-52 del final, i encara gràcies.
En els darrers deu minuts, amb tot ja perdut, l'equip va mostrar caràcter i va iniciar el període que hauria hagut d'estar decisiu amb un parcial de 6-17, amb l'impuls de Lundberg i Allen, que va fer somiar la parròquia (80-69). Però Lezkano va tornar a posar tot el ferro a la pista i, malgrat els intents d'Allen, amb un rush final fenomenal, que va situar el 86-77 quan encara faltaven quatre minuts, abans ja s'havien fet massa coses malament per aspirar a capgirar el partit.
