Ja no queden equips invictes a casa en el grup 2 de Primera Catalana. El Municipal Germans Gonzalvo era l'únic escenari que no havia vist volar els tres punts aquesta temporada. Però el Manresa, que no perd a domicili des del mes de gener passat, ha engrandit la llegenda i s'ha emportat la victòria cap al Congost. Just, sense discussió, va ser un triomf basat en el control de la pilota i en l'aprofitament de les escasses ocasions de gol. De fet, de les set oportunitats amb cara i ulls que es van produir, més de la meitat van tenir color visitant (dos del Mollet i cinc del Manresa). Després d'una primera part sense gols, a la represa va sorgir de nou la figura arrauxada de Brian, que marcava per tercer partit consecutiu, amb un llançament des de fora de l'àrea. Florent posava el 0-2 definitiu amb un cop de cap impecable. Després d'un terç (i escaig) de campionat, el Manresa segueix a tres punts del líder, el Farners. Quina casualitat, són els tres punts que es va endur l'equip selvatà en la seva visita al Congost.

El Manresa va dur el pes del partit a la primera part, mentre que el Mollet intentava aprofitar els espais que deixava a la rereguarda el rival. De tot plegat, però, poca història es va desprendre de les accions atacants d'uns i altres. El Manresa, si més no, va tenir el 0 a 1 al seu abast en un parell d'ocasions. Primer als set minuts de joc, quan Javi López caçava la pilota a la frontal de l'àrea gran i etzibava una vaselina per sobre de Pol, ja batut, però que sortia, per poc, per la línia de fons. Després, sobrepassada la mitja hora de joc, Manel Sala assistia Sergi Soler i aquest, després d'encarar la porteria local, veia com Pol evitava el 0-1 amb els peus (min 35). Del porter Tienda no se'n va saber pràcticament res. És a dir, el Mollet, en atac, gairebé ni es va adonar del color taronja llampant que lluïa el porter visitant.

Brian torna a marcar

A la represa, després d'uns primers instants en què semblava que el Mollet havia sortit amb una marxa més, el Manresa ho va neutralitzar amb el primer gol del matí. Quatre minuts després de què rodés la pilota, arran d'una jugada col·lectiva que va néixer a la banda esquerra de l'atac manresà, a peus de Marçal Lladó, Javi López assistia Brian, que marcava amb un xut molt potent des del balcó de l'àrea gran (encara que amb l'ajuda involuntària del porter Pol, que es va mig empassar la pilota). El gol manresà va esperonar un Mollet que va intentar per tots els mitjans establir de nou les taules al marcador, però la defensa del Manresa es va mostrar quasi inexpugnable. Tan sols, abans que arribés el definitiu 0-2, un xut creuat d'Edgar, perillós però que va anar a fora sense problemes per Tienda, podia haver canviat el signe del partit (min 55). Poc bagatge ofensiu de l'equip local. Amb el pas dels minuts, poc a poc i a foc lent, el Manresa anava couent una victòria que arribaria al punt just d'ebullició quan Marçal Lladó servia una falta des de la dreta de l'atac manresà i Florent, des del cor de l'àrea, connectava un cop de cap inapel·lable que acabava amb la pilota al fons de la xarxa (min 69). Quatre minuts més tard, el mateix jugador francès estavellava la pilota al travesser després d'un altre molt bon cop de cap.

De l'hipotètic 0-3 es podria haver passat a l'1-2, després que un centre des de la banda dreta de l'atac vallesà el rematava Edgar a l'alçada del segon pal. La pilota s'estavellava al pal. La resta de minuts, fins al final, intents infructuosos del Mollet per aconseguir el gol de l'esperança, davant un Manresa que buscava el gol que matés el partit. Però ni en una ni en l'altra porteria arribaria cap gol més i la victòria manresana, justa i sense discussió, es confirmaria quan el rellotge s'acostava a les dues de la tarda. Tres de tres és la darrera ratxa blanc-i-vermella, fet que la temporada passada només es va aconseguir en una ocasió. Vist l'estat de l'equip, tampoc seria estrany que la ratxa s'engreixés en les pròximes jornades.