L´ICL està imparable aquesta temporada al Nou Congost, on ha acabat guanyant tots els partits amb certa comoditat, tot i que sempre ha hagut de superar els paranys que proposa el rival. I ahir, de nou, l´equip va trencar el partit després d´un inici igualat. I ho feia amb una gran aportació de Muñoz, clau amb els seus triples per desencallar l´equip quan més feia falta. Un triomf que permetia deixar enrere l´ensopegada de Lugo davant el líder Breogán.
El Clavijo començava el partit amb un joc alegre i desinvolt. Volia revolucionar el partit i fer que el ritme no fos el que volia l'ICL. Per això buscava atacs ràpids i parava trampes amb la seva pressió als bases. I la solució manresana per anotar al principi arribava, com en molts partits, de la mà de Jordi Trias. El gironí, far de l'atac de l'ICL, anotava 6 dels primers 12 punts de l'equip. I l'altra mitja dotzena arribava de la mà de Noah Allen. Però el nord-americà es carregava ràpid amb dues faltes i havia d'anar a la banqueta.Un ´invent´ per necessitat
La sortida d'Allen del parquet provocava una innovació tàctica. Sense Lundberg, convocat per la seva selecció, Aleix Duran apostava per tres interiors alhora: Sakho, Hamilton i Mugica, els dos últims alternant-se per jugar per fora. I des de fora arribava la solució del Clavijo per sobreviure: abús del tir exterior, però amb encert. Gràcies als triples, els visitants aconseguien posar-se per davant (13-15). I també gràcies a la seva pressió als bases quan l'ICLtreia de fons (17-19).
Al bàndol local, mentrestant, els triples no entraven: l'ICL errava els quatre primers. Però el cincquè, de Jou, sí que entrava i l'equip agafava un primer avantatge just a l'inici del segon quart (22-19).
Però costaria encara trencar el partit, sobretot per la duresa del Clavijo a la pintura. Els seus jugadors eren conscients que havien de lluitar per la posició i per cada rebot, perquè si l'ICL dominava a prop de cistella, el partit tindria poca història.
Cinc punts seguits del suec Gutenius evitaven que l'ICL pogués obrir escletxa. De fet, el partit es tornava a igualar enmig del joc dels despropòstis. Allen entrava a pista i al cap de pocs segons cometia la seav tercera falta, molt protestada per Aleix Duran. El nord-americà havia d'anar a la banqueta per protegir-lo i entrava de nou Mugica per jugar de tres.Una ratxa de triples
En el següent atac visitant, l'equip es despistava en defensa, sense saber si havia de fer individual o zona, i Muñoz cometia falta sobre Yates, que anotava però fallava l'adicional (29-29). La rèplica era de Muñoz, que encetava el seu festival particular: l'aler d'Àvila arribaria a anotar 10 punts de manera consecutiva i l'ICL obrir una petita escletxa just abans del descans (44-35).
A la represa, la distància entre els dos equips es feia més gran en només 39 segons, els que trigava Álvaro Muñoz a demostrar que mantenia el canell calent i anotava dos triples (50-35). Un cop que l'entrenador visitant, Jenaro Díaz, intentava aturar amb un temps mort. Però ja era massa tard. El seu equip havia rebut el cap de gràcia definitiu.
Poc després, un nou triple, aquest cop de Guillem Jou, disparava la diferència fins als 16 punts: l'ICL anotava tres llançaments exteriors en un obrir i tancar d'ulls. Tants com en total la primera part, tancada amb un 3/11 en tirs des de 6,75. La nit i el dia.
Semblava que el partit es podia trencar de manera definitiva després del màxim avantatge (56-39). Però el Clavijo encara tenia un as sota la màniga i s'acostava a cop de triple (62-53). Un petit ensurt que Aleix Duran frenava des de la banqueta amb un temps mort que revifava l'equip.
Després de l'aturada, l'equip signava un aprcial de 8-0 que el disparava de nou fins el seu màxim avantatge (70-53), de nou amb Trias i Allen com a protagonistes, com a l'inici del partit. Eren els millors minuts de l'equip, més clarivident en atac i amb facilitat per anotar quan podia córrer.«Alvarito, Alvarito»
L´ICL agafava 19 punts de marge amb un triple més falta personal sobre Muñoz, que després del seu mal inici es refeia i demostrava per què és un dels millors tiradors de la competició (81-62). El partit estava sentenciat i quan marxava a la banqueta, el públic li dedicava càntics d´«Alvarito, Alvarito».
I encara se sumaria a la festa del tir exterior Jokubas Gintvainis, dubte tota la setmana per un esquinç de turmell: el lituà quallava un gran partit i la diferència continuava fent-se gran (84-62). El partit ja estava resolt, però l´ICL continuava seriós, en especial Jordan Sakho: el congolès intimidava en defensa amb taps i es feia gran en atac amb cinc punts.
En el tram final, Dani García i el navassenc Nil Brià tenien l´oportunitat de participar de la victòria. Un premi per als dos vinculats, que han ajudat l'equip davant l´absència de Lundberg, convocat per Dinamarca, i amb Gintvainis tocat del turmell.
El partit ja era una festa. Tant, que per megafonia començava a sonar música en l'últim atac de l'ICL. Un fet que va provocar una mirada de desaprovació de l'entrenador visitant cap a la taula d´anotació i un toc d'atenció de l'àrbitre. Una anècdota per tancar un nou triomf al Congost, inexpugnable aquesta temporada i on l'ICL cada vegada se sent més còmode. Congost ja és sinònim de victòria còmode.
