"No voldria recordar res d'aquella nit", diu Luis Albeiro València mentre paradoxalment posa creus amb imatges de les 71 persones que el 28 de novembre de 2016 van morir al Turó Chapecoense en un accident aeri que va conmocionar a tot el món i va marcar per sempre la vida dels habitants del municipi de la Unión.

La cara de Sissy Arias, un dels cinc membres de la tripulació boliviana que va morir, és la primera que surt de la caixa en la que transporten desenes de creus de fusta que van fabricar dos habitants de Pantalio, situat en el límit dels municipis La Unió i La Cella.

La idea d'aquestes persones és adornar amb flors i elements religiosos el lloc on va caure l'avió Avro RJ85 de Lamia per commemorar el primer aniversari de la tragèdia.

"Era molt bonica aquesta pilot", va comentar a Efe València, que pel so de les ambulàncies va acabar aquella nit al capdamunt del turó per intentar salvar alguna vida després que l'aeronau topés i acabés amb el somni del club brasiler de jugar la final de la Copa Sud-americana contra l'Atlètic Nacional.

"Són 71 víctimes i seria molt dur que ningú aquí es recordi d'elles", va comentar València per explicar la devoció amb la qual té cura de l'altar que els habitants d'aquesta zona van aixecar, entre imatges de verges i sants, com una forma de segellar la germanor amb la ciutat brasilera de Chapecó.

En aquesta muntanya colombiana, envoltada per cultius de tomàquet, blat de moro i papa, la tragèdia manté nítides les seves petjades.

"Des que va passar l'accident se sent tristesa i dolor per veure que tantes persones van morir d'aquesta manera", va expressar a Efe Llum Mary Quintero quan es movia per l'espessa vegetació de la zona.

Unes 200 persones visiten cada cap de setmana l'antic Turó Gros amb la idea de trobar detalls de la tragèdia, pregar pels morts, conèixer les històries darrere del rescat dels sis supervivents i sentir a prop al "Chape", aquest equip que es va immortalitzar entre les verdes muntanyes del departament colombià d'Antioquia.

Per evitar creuar-se amb la romeria que estarà demà en el lloc, on està programada una cerimònia religiosa i alguns actes simbòlics, Pablo Ramírez es va desplaçar de manera anticipada des del proper municipi de Santuario per complir amb un compte pendent com a amant del futbol brasiler i del Atlètic Nacional.

"Volia saber on va quedar aquest gran equip que va ser Chapecoense. Se sent una mica dur perquè ells eren germans del futbol", va dir a Efe el visitant de torn, que va silenciar amb "cal respectar" als seus petits fills en el pas per l'altar en el qual hi ha cartells del porter Danilo i l'assistent tècnic Almir Domingues.

Per a ell va ser especial trobar-se amb petits fragments d'aquesta història en la part més alta de la muntanya, on va xocar la cua de l'avió abans de partir-se.

Allà, al costat de la bandera del club de Chapecó, part d'una ala de l'avió i d'un drap amb la paraula "Imortais", València va continuar amb els preparatius i va reconstruir als visitants part del que va viure aquella nit.

"No m'agrada recordar la tragèdia però quan estic treballant i escolto passar un avió, és el primer que penso. Aquí mateix ve tot a la memòria", va dir València i ha afegit que d'aquesta zona de pelegrinatge molts ja ho han oblidat.

"Em va tocar posar el tren d'aterratge a casa meva. Pensava fer-ho en un monument, però en un any no les autoritats no han fet res", va explicar.

A casa va crear també el seu homenatge per a les víctimes. Amb part d'un arbre de la zona de la tragèdia va elaborar una petita rèplica de l'avió de Lamia, a més va enganxar-hi algunes monedes que va trobar al costat de les fotografies de les 77 persones que mai van arribar a Medellín.

Una pilota que va trobar tres mesos després de l'accident també reposa a casa però no fa part de les pertinences més valuoses que va retirar d'aquesta muntanya, que segueix sent de difícil accés per l'estat de la carretera i el terreny inestable en època de pluges.

Sis cel·lulars, diners i els documents del davanter Everton Kempes dos Santos van passar per les seves mans.

Espera que aquests objectes estiguin algun dia en poder dels familiars de les víctimes, ja que mai ha estat en contacte amb ells ni amb els supervivents malgrat que l'hostessa boliviana Ximena Suárez va visitar casa seva.

"La meva dona li va obrir la porta i li va mostrar les coses que tenim. Ella es va posar a plorar davant de la fotos dels seus companys", va relatar València, per després reflexionar sobre el que succeirà amb el pas del temps.

"Som molt pocs els que seguirem venint. Tot s'oblida", va sentenciar i després va prometre que seguirà cuidant el lloc on es van truncar els somnis de 71 persones.