«La sensació no va ser agredolça, encara que amb el 0 a 1 vam tenir ocasions per forçar la pròrroga. Amb l'empat a dos vam marxar del Bernabéu molt contents per haver tingut contra les cordes el Reial Madrid, tot i que va jugar amb pocs titulars». El porter manresà Pol Freixanet va ser titular la nit de dimarts en el partit que el seu equip, el Fuenlabrada, va jugar davant el conjunt madridista corresponent a la tornada dels setzens de final de la Copa del Rei. «Jugar al Bernabéu és impressionant. Les grades són molt pronunciades i semblava que tinguessis la gent a sobre. A més, a la segona part vaig tenir al darrere la grada d'animació, que estava plena perquè van obligar els aficionats a anar a aquest partit si volien tenir entrada per veure el derbi amb el Barça. Es van portar molt bé amb mi i, fins i tot, al final del partit em comentaven que teníem un molt bon equip».

El Fuenlabrada, líder a Segona B, havia de remuntar un 0 a 2 (de penal tots dos) de l'anada. Al Bernabéu es va avançar en el marcador a la primera part amb un gol de Luis Milla (fill de l'exjugador de mateix nom, entre altres, del Reial Madrid) i amb el 0 a 1, ja a la represa, el Fuenlabrada va poder fer el segon en dues ocasions, sobretot en una del veterà Cata Díaz que va anar al travesser. «Érem conscients que seria molt difícil remuntar, però pensàvem que tindríem alguna opció. Vam fer un partit molt seriós i penso que la clau va ser l'entrada de Bale a la segona part. Amb el 2 a 1, nosaltres no ens vam rendir i, malgrat que l'eliminatòria la teníem perduda, no volíem perdre l'ocasió de donar rèplica a tot un Reial Madrid, i així ho vam fer. El resultat final de 2 a 2 va ser més per mèrit nostre que per demèrit d'ells».

En algunes fases del partit, es van sentir xiulets a les grades del Bernabéu. Per a Pol Freixanet, això és una «motivació extra perquè vol dir que si xiulen l'altra equip és perquè tu estàs fent les coses bé». Al final, intercanvi de camiseta amb el porter rival, Keylor Navas (a l'anada se la va canviar amb Kiko Casilla).

Es dóna la casualitat que dissabte passat el Fuenlabrada va jugar amb el filial del Reial Madrid, el Castilla, a la lliga, un duel que va acabar amb empat a zero gols. L'equip de Pol Freixanet té un «projecte ambiciós que no és altre que el de pujar a Segona Divisió. M'agradaria ser-hi agafat de la mà del Fuenlabrada. Ara bé, tenim clar que això només s'aconsegueix amb el treball diari. No sé si aquesta és la meva millor temporada, però segurament el fet que l'equip vagi bé també hi ajuda, perquè si com a col·lectiu anem bé també ho fem individualment». Freixanet té com a companys gent experimentada, com Cata Díaz a la defensa. Per al porter manresà «això ajuda molt. Ens arriben poc a la porteria contrària i som l'equip menys golejat del grup, amb onze gols».

Freixanet té com a company a la porteria una altre català, el veterà Jordi Codina, amb qui «ens portem molt bé, potser és amb qui millor estic de la plantilla».