Les lleis de la física que regeixen la direcció dels refusos van permetre al Manchester City, del santpedorenc Pep Guardiola, assolir un transcendent triomf en el derbi de Manchester per un aparentment disputat 1 a 2. Un resultat que permet als citizen adquirir un avantatge d'onze punts sobre el segon classificat (46 per 35), el seu adversari d'ahir, el Manchester United, de José Mourinho.

Les provocadores declaracions del tècnic portuguès els dies anteriors al partit no van generar cap situació anòmala entre ambdós entrenadors sobre la gespa d'Old Trafford.

Pep Guardiola va lluir el llaç groc per reivindicar la llibertat dels polítics catalans presos sense altra estridència que una indumentària del tot negra, bufanda inclosa, que atorgava més vistositat al símbol que duia.

Això no va impedir a Mourinho dirigir-se al santpedorenc durant els prolegòmens del partit per compartir una breu encaixada. El portuguès va voler mostrar-se fins i tot afectuós amb Pep i va acaronar-li de forma amistosa la testa amb la mà esquerra. Ambdós tècnics van oferir una segona mostra de complicitat durant el primer període, arran de l'entrada a destemps de Marcos Rojo sobre David Silva que va deixar tots dos futbolistes lesionats. No hi va haver més interacció entre els tècnics durant el matx. Cadascú va viure el partit fidel a la seva personalitat. Guardiola, de forma passional, donant instruccions constantment als seus jugadors, gesticulant de forma ostensible. Només amb l'1 a 2 a l'electrònic va exhibir unes faccions més calmades, menys carregades de tensió. Per la seva part, José Mourinho es va mostrar molt seriós durant els noranta minuts, una expressió que inicialment semblava respondre a la concentració més absoluta, però que de ben segur amagava enuig a la darreria del partit.

En assenyalar l'àrbitre Michael Oliver la conclusió del matx, el català i el portuguès, situats l'un ben a prop de l'altre, van intercanviar una segona encaixada, seguida, en aquesta ocasió, d'una breu abraçada. Després, van entomar direccions contraposades. La cortesia va presidir el duel a les banquetes, almenys en aparença. Falses aparences?

Quan el rebot és decisiu

El desenvolupament del partit va seguir un guió més o menys previsible. Abans de consumir-se els primers dos minuts de joc, l'espectador ja era conscient que la possessió de la pilota seria citizen de forma aclaparadora, sobretot quan el United optava per esperar el seu rival tancat al seu propi camp. Sí, els red devils jugaven a la seva seu, a Old Trafford.

En aquest context, l'únic fet sorpresiu va ser la forma com van gestar-se els gols del City. O potser no tant! No és tan inusual que el joc dels citizen flueixi fins a la línia de tres quarts ofensiva, per patir després una sobtada interrupció en la creativitat dels seus protagonistes. En tot cas, ambós van ser conseqüència de sengles jugades a pilota aturada amb l'afegitó d'un refús erroni. El primer va produir-se al minut 43. Servei de cantonada favorable al City. Lukaku impedeix la rematada de cap d'Otamendi, però refusa cap a la seva pròpia porteria. David Silva, a l'àrea de gol, només ha de desviar l'esfèrica per marcar. Simillars circumstàncies van envoltar l'1 a 2 (minut 54). Servei de falta lateral executat per David Silva. Lukaku, altra vegada, vol refusar la pilota per caràcter, ara amb el peu dret, i l'estavella al cos del central Smalling. Nicolás Otamendi va segellar el triomf amb l'ànima. Rash-ford, en el temps afegit del primer període, havia aprofitat una centrada per afusellar Edinho.