La ciutat d'Oviedo va viure ahir una jornada totalment plujosa. La borrasca Ana ha afectat el nord de l'estat i ahir va entrar amb força a Astúries. L'ICL va abandonar la capital del principat, però no la seva particular depressió, i no meteorològica. La tercera derrota en els últims cinc partits pot fer entrar dubtes en un equip massa irregular, que és capaç d'estones bones i dolentes i que segurament depèn massa de Jordi Trias. Caldrà reaccionar, perquè les oportunitats passen de llarg, com la d'ahir després de la derrota del Prat i del Breogán.

La derrota de la setmana passada contra el Leyma Corunya es va veure de seguida que havia fet mal al vestidor de l'ICL i que ahir els seus jugadors i, sobretot, el seu tècnic, Aleix Duran, volien mostrar la duresa que segurament els va faltar en aquell partit. Com a mostres, un seguit de fets de l'inici del partit al fortí de Pumarín, el nom com els aficionats de l'Oviedo anomenen el seu petit pavelló. Gabriel Lundberg va quedar gairebé inèdit en el primer quart ja que va fer dues faltes en un minut i mig. Va entrar en el seu lloc Noah Allen, qui, tot i anotar el bàsquet del 4-3, va ser immediatament rellevat per l'entrenador, a qui no li va agradar la seva actitud defensiva. Tot seguit, els col·legiats van perdonar la segona falta a Hamilton, molt clara, i la van atribuir a Jou, i el marcador semblava un arbre de Nadal amb les bombetes de les faltes dels jugadors visitants.

Tot i aquest accidentat inici, l'ICL no perdia la cara al partit, malgrat que tenia veritables problemes per controlar els tirs del letó Davis Geks. Hamilton empatava el partit a 8 i després Lluís Costa donava el primer avantatge al seu equip amb un 2+1 amb suspens. El director de joc barceloní, únic del primer equip per la lesió de Gintvainis, continua amb grans problemes en el tir de mitjana distància, però és capaç de trencar amb les penetracions.

Tot el primer període va tenir avantatges curts d'un Oviedo que intentava fer mal a l'interior amb la superioritat física d'Óliver Arteaga. Va marxar fins a un 16-12, però un bàsquet i un triple de Mugica, ja amb tota la segona unitat bagenca a la pista, va situar el 16-17 al marcador. En el tram final, va agafar la responsabilitat local un altre vell conegut, Romaric Belemene, amb un tir lliure i un cop de dits clarament fora de temps que donava el 22-20 al final dels primers deu minuts.

Defensant millor

Del segon quart no se n'hauria donat gran cosa veient com va començar, amb errades en atac i un bàsquet de Karahodzic que situava el 26-20. Però un bàsquet de Muñoz va encertar els millors minuts de la primera meitat de l'equip visitant. Amb el 28-22, Lluís Costa va anotar dos tirs lliures, va ser rellevat i, sense base pur a la pista, l'ICL va clavar un parcial de 0-11 en plena enganxada entre un Hamilton que en feia una de freda, amb tirs que no tocaven fer-ro, i una de calenta, amb un triple a tauler, i Karahodzic. Allen, amb una brillant porta enrere d'un Trias que se sortia i provocava els crits dels aficionats locals, farts que sempre els faci un vestit nou, situava el 28-33, una distància de cinc punts que els manresans van mantenir fins al descans (32-37). La defensa, que havia deixat en deu punts els asturians, els 6 rebots en atac i les moltes possessions per les vuit pèrdues locals havien capgirat el partit.

L'hora Belemene

El tercer quart, però, va ser totalment diferent i va tenir un nom per la banda local. Romaric Belemene, que la temporada passada no va arribar a esclatar al Congost, va fer uns minuts de cine, amb tres triples i una esmaixada espectacular, deixant a la banqueta Maynard tota l'estona i provocant una remuntada important del seu equip. Per la banda visitant, el Trias-sistema, que va començar amb el bàsquet inicial (32-39) i va seguir fins gairebé el final per evitar mals majors i que els locals s'escapessin. Però l'Oviedo va entrar aviat dins del partit, amb l'encert d'homes com Víctor Pérez i el joc interior d'Arteaga, i va obtenir avantatges de fins a sis punts (56-50) amb el despertar del base Fabio Santana. A l'altra banda, només Trias i la força final del jove Dani García, que amb una safata va deixar un obert 59-57 al final dels primers trenta minuts.

Massa desencert

Les oportunitats de vèncer encara existien, però no es pot fer gran cosa si el teu equip està més de cinc minuts sense anotar en el quart decisiu. I això va succeir ahir. Errades continuades en atac i l'Oviedo que es va escapar de deu punts amb un triple de Geks (67-57, a 4.52 del final).

Amb tot això, en aquest moment va aparèixer un erràtic Hamilton per tornar a donar possibilitats amb dos tirs lliures i una cistella que mantenien un esperançador 69-65. Però llavors va aparèixer un vell conegut del partit contra el Leyma Corunya: el desencert des dels tirs lliures. Jordi Trias, el millor del seu equip, en va fallar quatre de consecutius en un moment cabdal, els dos dar-rers amb un 71-65 en el marcador. Massa avantatge per al rival.

L'equip de Carles Marco, que se sabia la lliçó de memòria, va anar ficant pilotes a Arteaga, que les va obrir perquè el capità, Víctor Pérez, sentenciés des de la línia de tres punts i també des dels tirs lliures; que entre ell i Arteaga sí que van convertir per aconseguir una diferència que va matisar Lundberg amb un triple estèril, però que pot importar per l'averatge.