Els carrers del centre de Valladolid estaven ben engalanats per celebrar el Nadal. Una munió de gent entrava i sortia de les botigues sense saber que, unes hores més tard, l'ICL es faria un autoregal en forma de victòria de mèrit al Pisuerga. Un triomf molt treballat, com la majoria que ha sumat aquesta temporada lluny del Nou Congost. L'equip va saber patir al primer temps i va rematar la feina a la represa, quan va trobar cistella amb més facilitat: va anotar 31 punts a la primera part i 27 més al tercer quart. Letal.
El partit començava bé per a l'ICL, que aconseguia tancar el rebot i no donava segones opcions al Valladolid. Els locals estaven mig adomits, ensopits com la seva grada, que trigaria a guanyar ambient. I, mentrestant, Lundberg i Costa lideraven l'anotació manresana, i Hamilton i Sakho, novetat ahir en l'equip titular, protegien la cistella. A més, l'equip defensava a gran nivell i obria una petita escletxa (4-10).
De cop, però, despertava el públic amb crits de «Pucela! Pucela!». I l'excitació de la parròquia local augmentava amb un tap il·legal en un contraatac de l'ICL que els àrbitres no van apreciar. Una jugada que va provocar la indignació de tota la banqueta manresana i que permetia al Valladolid acostar-se en el marcador.
Dos cops d'efecte
En plena remuntada local, Aleix Duran va buscar dos cops d'efecte. El primer, jugar amb quatre petits (Dani Garcia, Jou, Muñoz i Allen al costat de Trias com a únic pivot). Un cinc baixet per fer canvis en defensa i controlar els ràpids jugadors locals. I el segon cop de teatre, provocar una tècnica després que Trias rebés una falta. «Què han xiulat?», es va preguntava el gironí mentre el seu entrenador li explicava que l'havien sancionat a ell. Calia fer saber als àrbitres que no estava d'acord amb com xiulaven (13-16).
A l'inici del segon quart, Allen marcava territori en culminar un contraatac amb una potent esmaixada (13-18). Una cistella fàcil que donava aire a l'equip, ofegat per la forta defensa local. Costava un món anotar i rebre cinc punts seguits obligava Aleix Duran a demanar un temps mort, encara que el tècnic rival n'hagués demanat un altre un minut abans (22-23). Calia recompondre files i ordenar la defensa. Cada possessió era una batalla molt feixuga i calia guanyar-la tenint cura del més mínim detall.
Una antiesportiva sobre Guillem Jou i una falta posterior a Dani Garcia permetien que l'ICL obrís una escletxa des de la línia de tir lliure (27-33). I, mentrestant, el públic del Pisuerga començava a protestar cada acció: els aficionats també volien jugar un paper important en aquesta particular batalla, i pressionaven per evitar que l'avantatge manresà al descans fos més gran (29-34).
Intercanvi de triples
Res no va poder fer el públic local a l'inici del tercer quart, quan l'ICL va començar a veure cistella amb més facilitat: dues safates, de Costa i Muñoz, obrien un parcial de 5-14 en només quatre minuts: Hamilton anotava un triple per respondre a Wade-Chatman, el millor dels locals, i Jou en signava un altre, per culminar un contraatac i obligar Paco García a demanar temps mort (34-48).
Just després, l'ICL feia una gran defensa i provocava que el Valladolid esgotés la possessió. Era el moment de trencar el partit. I apareixia el canell de Muñoz per anotar un altre triple (34-51). Però els locals no es rendien i signaven un parcial de 7-0 per deixar la diferència en només 10 punts.
Semblava que el Valladolid tornava a entrar en el partit, però l'ICL va augmentar el nivell de la seva defensa i va trobar solucions en atac. Lunberg agafava la responsabilitat i Dani Garcia anotava un triple després d'una tècnica a Alvarado (43-59): « Manos arriba, esto es un atraco», cridava la grada, que veia com el seu equip patia per no sortir del partit.
Mentrestant, l'ICL continuava anant a la seva i tancava el tercer quart amb una cistella de Lundberg sobre la botzina. El danès, a més, rebia una falta i el públic acabava d'indignar-se encara més: els 27 punts rebuts en 10 minuts (31 en els 20 primers) havien fet molt mal a la seva moral.
Més cistelles ràpides
El darrer quart començava amb una zona del Valladolid, que buscava col·lapsar l'atac de l'ICL. I en part ho aconseguia. Però els manresans aprofitaven dos contraatacs per obtenir de nou un avantatge que li permetia controlar les embranzides locals: el marcador es tornava a ajustar quan els àrbitres es tornaven més primmirats. I es passava del 50-65 al 55-65, un mal menor perquè Kok errava tres tirs lliures seguits.
Trias donava tranquil·litat amb una cistella i dues assistències, una a Allen i una altra a Sakho. Restaven quatre minuts i, malgrat el marge (58-71), encara s'havien de guanyar més batalles per sumar un nou triomf.
El Valladolid venia cara la seva pell, tot i que va començar a claudicar amb un triple de Muñoz a final de possessió (60-74). Restaven dos minuts però una part del públic ja començava a desfilar. El partit estava decidit però el públic encara tenia temps d'enfadar-se per un temps mort que demanava Aleix Duran quan faltava un minut (64-74). I la decepció local la rubricava el capità Sergio de la Fuente en fallar dos tirs lliures amb el temps acabat. «Ooooh!», cridaven des de la grada. L'ICL els havia portat carbó.
