L'ICL Manresa va superar divendres a Valladolid una prova de foc davant un rival complicat, en una pista complicada i amb unes condicions pròpies, d'estat de la plantilla, també complicades. Un virus estomacal va minvar Ashley Hamilton i va deixar KO Javi Mugica. Sense els dos ala pivots, Noah Allen es va 'reciclar' a la posició de 4 i l'equip va tornar a deixar clar que té recursos per posar en pràctica diferents variants tàctiques, tant si ho vol l'entrenador per qüestions tèniques com si és per una causa de força major.

Divendres al matí, quan Hamilton es va trobar malament, Allen ja va entrenar sabent que tindria minuts com a ala pivot. Al final, el britànic es va recuperar, però Allen va haver de reciclar-se al joc interior per fer de Mugica. «Cap problema, faig el que l'equip necessiti. Ja havia jugat de 4 a la universitat, així que només vaig haver de refrescar una mica com era jugar en aquesta posició», explica el californià a Regió7.

Allen va sumar 8 punts, aprofitant el seu joc ràpid i el físic per anotar en transició, però també va ser capaç de ser el segon millor rebotador de l'equip, amb set captures, i de lluitar a prop del cèrcol. «Els rivals eren més alts i forts, però vaig intentar plantar cara i ajudar en el rebot per tenir un impacte en el partit», recorda.

A Valladolid també va jugar una estona fora de posició Gabriel Lundberg, però en el seu cas ja és més habitual: el danès està tenint minuts com a base amb la baixa de Jokubas Gintvainis. Una posició que no li és estranya. «Em trobo còmode jugant de base, ja ho havia fet abans, hi estic acostumat», explica amb naturalitat. «L'Aleix em demana que sigui agressiu i que llegeixi el joc», afegeix el nòrdic sobre la seva missió com a director de joc de l'equip.

«Ens dóna més opcions, som un equip versàtil», continua analitzant Lundberg. «Quan faig de base podem tenir un equip més alt, amb l'Álvaro (Muñoz) i el Noah (Allen) com a alers».

El paper del planter

Per tercer partit consecutiu, Dani Garcia va ser el relleu de Lluís Costa en la posició de base, alternant-se amb Lundberg. I el mataroní va complir amb escreix durant els gairebé 9 minuts que va ser a pista: va sumar 5 punts i va jugar amb personalitat.

El paper de Dani García està sent una de les sorpreses agradables de la temporada i demostra que pot ser una peça important per al futur de l'equip. Un futur que també poden encarnar els altres vinculats que han jugat amb el primer equip, el navassencs Nil Brià i Álex Mazaira.

La 'nova' parella interior

També té aquesta esperança de futur Jordan Sakho, tot i que el congolès s'està destapant com un jugador ja amb molt present. I per això, tot i que a principi de temporada estava previst que fos el recanvi de Jordi Trias, el seu creixement l'ha portat a que juguin junts sovint. «És un joc interior que ens agrada molt», deia fa setmanes Aleix Duran per destacar una variant tàctica que ha anat guanyant pes en els esquemes d'un ICL cada vegada més ric en alternatives davant les adversitats.