Any d´efemèrides al Dakar. Quaranta anys des que Thierry Sabine el va posar en marxa al continent africà i deu des que va haver de desembarcar a Amèrica del Sud pels problemes de terrorisme de la zona original. Quatre dècades i la recerca de l´esperit, que és el que ha buscat Marc Coma, el seu director esportiu, per celebrar-lo.
El Dakar 2018 va donar el tret de sortida aquest dissabte a la capital peruana, Lima, i amb dunes, la seva imatge més icònica, gairebé d´entrada. La prova intentarà superar l´etiqueta de fàcil dels darrers anys, quan no s´ha pogut passar pel país andí ni per Xile, per motius polítics. Desert, alçada i dificultats de navegació, a part de la rapidesa final de la pampa argentina, són els ingredients d´un menú molt atractiu.
Objectius diferents
La representació de la Catalunya Central serà més escassa que en edicions anteriors. Respecte a l´any passat no hi ha el camió de l´equip De Rooy copilotat per Moi Torrallardona, que ara mateix està participant a l´Africa Race, una cursa que pretén ser alternativa al Dakar i també solidària. Tampoc no s´hi ha aventurat el bugui de Guifré Pujol, però en canvi entra la KTM del cuiner moianès Nandu Jubany, l´únic debutant. També hi havia de participar tot un clàssic, el copilot manresà Ñaki Bosch, però dificultats econòmiques li ho van impedir.
La resta, els coneguts. Amb Jordi Viladoms tornant a guiar els destins de KTM com a director esportiu, Gerard Farrés intentarà tornar a l´impressionant podi de l´any passat, en el seu comiat de la cursa. També ho podria fer Àlex Haro, com a copilot de Nani Roma en cotxes. L´objectiu dels tres primers sembla llunyà per a Armand Monleón, que intentarà millorar el desè lloc del 2016, i inabastable per a Isidre Esteve, amb un cotxe no oficial. Ells dos han de tenir la superació dels propis límits com a motiu per arribar a Córdoba el dissabte 20 de gener, punt final d´una edició del ral·li Dakar que es preveu molt apassionant.L´últim ball del senglar
Una de les darreres notícies que ha sorgit de la prova va ser l´anunci de Gerard Farrés, que va dir que aquest seria el seu darrer Dakar en moto. El corredor, conegut com «el senglar del desert», va explicar que «fa molts anys que gaudeixo d´aquesta gran cursa. Per a mi ha estat una forma de vida i el tercer lloc de l´any passat va ser un premi a tota la meva carrera professional. No puc demanar més. Crec que ha arribat el final d´un cicle i he pres la decisió de parar i gaudir dels èxits».
Això no vol dir que no participi més a la prova, ja que va obrir la porta a «seguir experimentant noves sensacions» dins del Dakar, malgrat que de moment prefereix «prendre-m´ho amb calma. Després descansaré i em plantejaré el futur, però tinc clar que no vull deixar aquesta meravellosa família».
En la categoria de motos, hores abans de la sortida es va conèixer també la baixa del portuguès Paulo Gonçalves, la qual cosa deixa coix l´equip Honda, encapçalat per Joan Barreda i màxim aspirant a posar fi a la supremacia de KTM. L´escuderia austríaca, amb el conjunt oficial format per Sam Sunderland, actual campió, Matthias Walkner i Toby Price, és el principal favorit, tot i que també caldrà tenir en compte la Yamaha d´Adrien van Beveren o la Husqvarna de Pablo Quintanilla.
En cotxes, els Peugeot de Peterhansel, Sainz, Loeb i Despres sembla que només poden patir amb les prestacions d´una guilla del desert, el qatarià de Toyota Nàsser al Attiyah. Caldrà veure com es comporta el seu company Giniel de Villiers i el rendiment dels Mini de Roma, Hirvonen i Terranova.
L'1x1 dels pilots de casa nostra
Gerard Farrés. Un comiat d´altura
El manresà ha anunciat aquesta setmana que, als 38 anys, aquest serà el seu darrer Dakar damunt de les dues rodes, després d´onze participacions i el meritori podi de l´any passat. I ho farà amb un recorregut que, segons el mateix director esportiu de la cursa, Marc Coma, sembla fet per a ell.
L´experiència i la navegació, punts forts de Farrés, són primordials des del primer quilòmetre i la seva adaptació a la KTM de l´equip Himoinsa és total. En contra seva juga una temporada que ha estat marcada per una lesió a un genoll que li està causant molèsties i que ja li va impedir competir a la Baja Aragón. Si les supera, caldrà tenir-lo present.
Armand Monleón. El punt mitjà entre dos anys
L´igualadí n´ha fet una de freda i una de calenta en les seves dues participacions al Dakar. El 2016, en el seu debut, va fer una cursa impròpia, per bona, d´algú que s´hi estrenava, i va finalitzar en una sensacional desena posició. L´any passat, en canvi, va voler anar massa ràpid de sortida i les seves esperances es van acabar a la quarta etapa. Aquest ha de ser el Dakar de la seva consolidació.
Es troba establert a l´equip xinès Daming Mining, dins de l´entramat de KTM, amb el qual ha obtingut triomfs, com el ral·li Taklimakian, al país asiàtic. Caldrà veure com reacciona a una cursa diferent a les dues anteriors. Si respon, pot ser la sorpresa.
Nandu Jubany. Fent realitat un somni
El cuiner nascut a Monistrol de Calders va tenir un accident l´any passat setmanes abans de debutar al Dakar. Va caure al Marroc i va haver de renunciar al seu somni. Els problemes no es van acabar allà, ja que va haver de passar tres vegades pel quiròfan en vuit mesos i no ha pogut fer tota la preparació necessària per afrontar amb garanties una prova que serà complicada des del primer moment.
Però Jubany hi volia ser, i hi és. S´ho haurà de prendre amb calma, ja que el bateig serà dur, i no voler córrer més del compte. Finalitzar seria una gran fita, que ha de ser el seu objectiu. Almenys correrà amb una KTM, garantia de fiabilitat.
Àlex Haro. Contra l´imperi del lleó
El copilot odenenc compartirà cotxe amb Nani Roma per tercera temporada consecutiva. I ho farà amb un Mini, el mateix equip amb el qual van estrenar-se com a parella fa dos anys. No es pot dir que els resultats hagin estat dolents. El 2016 van ser sisens i l´any passat, amb Toyota, van acabar quarts, just darrere de tres pilots de Peugeot, la marca francesa del lleó que es troba diverses passes davant de la competència i que aquest 2018 diu adéu al Dakar.
Roma i Haro hauran de fer valer les seves dots de pilotatge per superar la diferència mecànica, malgrat els canvis de reglament encaminats perquè hi hagi més competitivitat.
Isidre Esteve. Dedicar-se només a córrer
La tornada al Dakar de l´olianenc el 2017 era observada de prop per tothom. Vuit anys després d´haver acabat en condicions molt precàries en el seu debut sobre quatre rodes, tornava a la cursa per provar el coixí intel·ligent i les mesures que li havien de fer aguantar la prova i que les seves condicions físiques no li pesessin més del compte. Se´n va sortir.
Ara, coneixent que per això no ha de patir, es pot dedicar a competir de veritat, que és el que li agrada, al costat del seu inseparable copilot Txema Villalobos. Segons ell mateix, el vehicle Springbok que porta té molt potencial i intentarà quedar entre els vint primers. Un gran repte.
