Aquest era el seu quart Dakar, el tercer amb Nani Roma (el primer el va córrer amb l'andorrà Albert Llovera, que té una paraplegia). Els dos darrers anys, la classificació amb el de Folgueroles van ser la sisena i la quarta posició, respectivament. Aquest any, Àlex Haro, copilot d'Òdena, no ha tingut la mateixa sort i un accident amb el Mini ha provocat la seva retirada. Ara, ja a casa, l'odonenc explica la desagradable experiència. Haro, abans del Dakar, havia estat copilot al Mundial de ral·lis.

Com recorda l'accident?

Érem a 500 metres de l'arribada, en un tram de dunes fora pista. Seguíem una traça ja feta per altres participants, fins que vam bolcar en un forat, que calculo que era de més de cinc metres, que no estava marcat al road-book. Arran de la topada amb el terra, el Nani va quedar atordit i amb el peu a l'accelerador. El cotxe, en principi, seguia una línia coherent. Vaig demanar al Nani si estava bé, i no em va respondre. Vaig intentar retirar la cama de l'accelerador però la tenia molt rígida i no vaig poder. El vehicle va fer un canvi de direcció brusc i va tornar bolcar. Aquí és quan poso el fre de mà, però l'acció no evita les voltes de campana. Van ser cinc segons llargs.

La preocupació deuria ser l'estat físic del Nani Roma.

I tant. Vaig quedar molt preocupat pel Nani. Estava inconscient. El següent pas va ser activar les alarmes per avisar l'organització. Al cap de poc temps, després de mollar-li el coll amb aigua, va començar a moure's. Això em va tranquil·litzar molt. De seguida em va dir que volia acabar l'etapa. Vam intentar arrancar el Mini, però abans vam haver de canviar una roda. Em vaig oferir a portar jo el cotxe en el curt tram que quedava, però el Nani no va voler de cap de les maneres. Vam arribar a la meta, però allà vaig veure que el Nani no estava en condicions, el veia fluix i tenia clar que havia de parar. Quedaven 200 km d'enllaç i no veia el Nani capaç de fer-los, i vaig posar el fre de mà perquè parés. Jo mantenia el contacte amb l'organització amb un telefon via satèl·lit. Em van demanar si necessitàvem un metge. En cas afirmatiu, volia dir la retirada del Dakar. Vam preferir anar a l'ambulància que hi havia a l'arribada i allà es va decidir que el Nani fos traslladat a l'hospital per fer-se una revisió. Jo vaig fer els 200 km de l'enllaç a petició de l'equip, però al vespre el propi Nani em va comentar que no sortiria el següent dia.

El fet que el parany no estigués anotat al «road-book» és un fet habitual al Dakar?

S'ha de tenir en compte que era fora pista, i això agafa un terreny molt ampli. Alguns cops sí que alerten d'algun perill, però no en aquest cas. Altres pilots també havien tingut ensurts al mateix punt, tant motos com cotxes. Anàvem a una velocitat alta però dins del que es pot considerar normal, sense riscos afegits, tot i que quan estàs en una cursa com aquesta el que vols és retallar temps i pujar a la classificació, és clar.

Ja a casa, quines són les sensacions?

Home, són unes sensacions estranyes, sobretot de veure la cursa per la televisió i no ser allà. Mai penses que et pot passar una cosa així, encara que evidentment hi estem exposats. El pitjor moment va ser quan parlava amb el Nani i no em responia, després del primer sotrac. Em va passar de tot pel cap. Els equips que lluitem per les primeres places del Dakar som professionals, tots ells amb gran experiència en aquests tipus de terrenys. Sense anar més lluny, Nani Roma és un gran especialista sobre les dunes. Sí que és cert que si l'objectiu és acabar, com em va passar en el meu primer Dakar amb l'Albert Llobera, el plantejament és diferent i en moltes ocasions aixeques el peu perquè el que vols no és una bona classificació, sinó finalizar la prova. Si vas al davant, mires de rascar temps d'on sigui.

Després del que li ha passat enguany, pensa tornar al Dakar?

I tant. Tenim contracte amb Mini un any més. La llàstima és que aquest cop teníem un projecte molt il·lusionant que s'ha frustrat massa aviat. Sap greu que estiguis preparant el Dakar tot l'any perquè després et passi una cosa així. Al Mundial de ral·lis també havia tingut algun accident, és clar, però sabies que al cap de poc temps tenies una altra prova. Aquí tot està en joc en quinze dies, perquè les curses que fem durant l'any són només de preparació.

Marc Coma havia avisat de la duresa del Dakar d'enguany.

Sí, però això no té res a veure amb el nostre accident. Fins i tot, com més dura sigui, més ens afavoria a nosaltres. En l'etapa de la retirada estàvem recuperant moltes posicions a la general.