És complicat que al Barça se li escapi la lliga. Ja no és pels nou punts d'avantatge respecte de l'Atlètic de Madrid i els ja dinou sobre un Madrid en crisi. És perquè el conjunt de Valverde és capaç de vèncer on no ho havia fet en onze temporades i, a més, sense jugar excessivament bé. Els blaugrana van remuntar un 2-0 que amenaçava de convertir Anoeta en l'enèsim Waterloo, en un duel marcat per la pluja intensa i en què la contundència va ser la millor medicina contra la falta de control. El Barça segueix invicte des de l'agost i, ara mateix, sembla complicat que pugui perdre a la competició estatal.
Valverde, això sí, va oferir abans de començar el partit la seva dosi de sorpresa, tot i que ja no ho és tant, en introduir André Gomes a l'equip titular. El portuguès aporta més aviat poc a les tasques de construcció, però ahir entre ell i Paulinho havien de controlar les bandes, particularment perillosa la dreta, amb Odriozola. Eusebio, el tècnic reialista, nodria el mig del camp amb Canales i plantejava un duel de tu a tu, com tots els que li han donat èxit darrerament a casa contra els blaugrana.
El començament de sempre
Semblava que el Barça havia après la lliçó en els primers minuts, quan va sortir a controlar el joc i va arribar a porteria en dues accions de Suárez i Sergi Roberto, a les quals es va anticipar Rulli. Va ser abans del gol del no-res habitual de cada any. Odriozola entra per la dreta i envia una centrada precisa. Roberto, fatal ahir, no hi arriba, Paulinho no tanca per la seva banda, on es trobava estranyament ubicat, i Willian José remata de dalt a baix. La pilota pica a terra i l'aigua l'escup amunt, cap al travesser, i a dins de la porteria, lluny de l'abast de Ter Stegen.
Tocava remar un any més i, a sobre, el gol va afectar més del compte els blaugrana, tot i l'arribada de Paulinho tot seguit. La Reial pressionava, dominava i robava, i el Barça es va salvar del 2-0 quan el col·legiat va anul·lar un gol de Zurutuza per prèvia, i inexistent, falta de Willian José a un imprecís Rakitic. El partit no era clar per als visitants, tot i que Rodrigues quasi va marcar, i Canales va avisar abans del segon. Nova transició donostiarra. Juanmi trenca el fora de joc perquè Sergi Roberto bada, i el lateral de Reus, en el seu afany de recuperar, posa el peu davant del xut del malagueny i despista Ter Stegen. Alarma i totes les llums vermelles.
Esperança abans del descans
Les coses no podien pintar pitjor, però un dels elements positius del Barça actual és que no sembla posar-se mai nerviós pensant que la seva oportunitat arribarà. I va arribar. Va ser cinc minuts abans del descans, quan Suárez va rebre l'esfèrica per la banda esquerra, va trencar el fora de joc i va fer una passada de la mort perquè el sempre oportunista Paulinho es llancés amb els peus davant i superés per primer cop Rulli. El gol trencava una dinàmica i demostrava a la Reial que hauria de patir molt per conservar l'avantatge.
Al descans, Valverde va ajustar moviments, sobretot en la pressió, i això es va notar. Tot i l'avís inicial de Canales, que va xutar massa fluix, ja es veia que el Barça es posicionava millor al camp i que podria treure partit del cansament d'un rival que havia pressionat molt. L'empat va arribar en una transició portada per Messi. L'argentí va descarregar cap al costat a Luis Suárez, que es va perfilar i d'una prodigiosa vaselina, plena de classe, va empatar el partit.
Qüestió de temps
La tendència ja havia virat i Valverde va decidir fer un altre gir a la recerca de la victòria en fer entrar Dembélé al camp. El francès es va situar a la dreta i va començar a generar preocupació a la defensa basca, que deixava més sols altres jugadors. Messi i Alba, en un parell de combinacions de les seves, van crear incertesa a l'àrea local, però el 2-3 va arribar en una acció que, històricament, no és gaire del Barça, però que és molt pròpia de l'equip actual. Rulli serveix de porteria i, al centre del camp, molt més endavant de la seva posició normal, Vermaelen s'anticipa a Willian José. El belga va tornar a ser ahir un dels millors de l'equip, i ja fa molts partits que es troba a un nivell superior al seu company de línia Piqué. La pilota rebutjada per Vermaelen va acabar a peus de Suárez i el davanter va encarar el porter i el va batre amb facilitat.
Eusebio va intentar empatar en fer entrar el talentós Januzaj al camp, però tret d'un xut d'un altre jugador acabat d'entrar, Oyarzabal, els blanc-i-blaus no van inquietar Ter Stegen. Ernesto Valverde va fer entrar Digne al camp per tapar les pujades d'Odriozola, l'únic que podia fer mal, i el cop final a la maledicció va arribar des del cop franc. Una falta llunyana va servir perquè Messi, de paràbola indescriptible, deixés clavat un Rulli que ni la va veure. 2-4 i partit finiquitat del tot. El Barça tanca una primera volta gairebé perfecta, manté l'avantatge i sembla, a hores d'ara, un equip més contundent que brillant, però això també val.
