Aquest dijous va tancar una llarga etapa de 18 anys com a presidenta del Club Atlètic Manresa. Mercè Rosich aspira ara a la presidència de la federació catalana. Deixa enrere les millors temporades d´un club que té l´atletisme femení com a capdavanter, encara que també en les categories base hi ha una gran part dels seus èxits. En l'edició en paper d'aquest divendres publiquem una extensa entrevista. A continuació, hem seleccionat les seves 10 frases més destacades.
Mirant la presidència de la Federació Catalana d´Atletisme
«Per això deixo el Club Atlètic Manresa. El proper mes de març hi ha eleccions, en una data que s´ha de concretar. Si no hi ha sorpreses de darrera hora optarem al càrrec el president actual, Joan Villuendas, i jo mateixa. A les eleccions hi poden participar un centenar de clubs amb vots tots amb el mateix valor, a més a més d´un en representació dels atletes i un altre dels jutges i un dels entrenadors. Si no surto escollida no em cauran els anells per tornar al club».
Un interès que ve de lluny
«Aquesta és una aspiració que ja ve de fa temps. Amb Romà Cuyàs de president jo formava part del comitè tècnic com a responsable de formació. Ell sempre em deia que havia de ser la seva substituta».
El què pot aportar a la federació
«Sobretot il·lusió. Considero que en aquests darrers sis anys no hi ha hagut projecte; la federació ha anat fent i prou. Falta proximitat amb els clubs i això és el que jo ofereixo».
Prendre com a model el CA Manresa
«El model Club Atlètic Manresa és exportable i això és el que vull fer. Joan Villuendas, que és de Granollers, treballa molt per les curses de ruta, però la Federació Catalana d´Atletisme són moltes més coses, sens dubte».
El seus anys d'atleta
«Devia ser entre el 1968 i 1969. Per un noviet vaig començar a practicar l´atletisme d´una forma més o menys seriosa. Jo devia tenir entre 16 i 17 anys; m´agradava l´esport però no m´havia decantat per cap especialitat en concret. Van ser pocs anys com a atleta. Als 20 em vaig casar i als 22 vaig quedar embarassada i ho vaig deixar».
18 anys de presidenta del CAM
«Lluís Carrascosa va agafar la presidència l´any 1993 i jo n´era la vicepresidenta. Eren uns anys d´estabilitat. El 1994 vam iniciar una aposta seriosa per l´atletisme femení en un projecte en què també hi havia involucrat Joan Lleonart com a entrenador; vaig anar deixant la tasca d´entrenadora encara que preparava algunes atletes puntualment. L´equip femení va assolir l´ascens a Primera Estatal el 1996. El 2000, Lluís Carrascosa va comunicar que no es presentaria a la reelecció i em va demanar que agafés jo el càrrec».
El futur del CA Manresa
«Hem sondejat dins de la mateixa junta si hi havia algú que volgués ser president, però ningú no ha acceptat el repte. Per això, entenem que el millor és la formació d´una junta gestora i amb més calma buscar un substitut».
L'èxit de tenir un equip femení a la Divisió d´Honor
«Allà on anem som l´admiració. No s´entén. Som un club petit entre els grans. El que tenim nosaltres és un equip, no un grup de figures. Les atletes de més edat agafen el lideratge i arrosseguen les més jovenetes. S´ha de tenir en compte que estem parlant d´un mínim de 40 dones d´entre 14 i més de 40 anys. També la formació veterana és un referent a escala estatal. Actualment, sumant els resultats de totes les categories, som el desè club d´Espanya i el tercer de Catalunya darrera de l´FC Barcelona i de l´AA Catalunya.»
