El tercer lloc al Dakar 2017 no va ser casualitat i tampoc el vuitè del 2016. Això és el que ha demostrat el manresà Gerard Farrés amb una cinquena plaça en l´edició d´enguany. Amb la seva KTM ha estat el primer pilot estatal i amb un equip, Himoinsa Team, totalment privat, que encara dóna més relleu a la classificació. Ara, als 38 anys (nascut a Manresa el 24 de març del 1979), Farrés té clar que l´etapa professional a dalt d´una moto s´ha acabat i així ho va anunciar en ple Dakar.

Això sí, sembla clar que d´una manera o una altra, el manresà, amb residència a Manlleu, continuarà vinculat al món del motor. Córrer el Dakar amb un vehicle de quatre rodes és una possibilitat que no es pot descartar. Farrés deixa enrere onze participacions al Dakar, amb sensacions molt diverses en cadascuna de les edicions, i moltes altres proves importats del tot terreny mundial , estatal i català (en els seus inicis), des de la seva primera cursa a l´Oliana el 1994, puntuable per al campionat d´enduro per a nens.

Com valora la cinquena posició en aquesta edició del Dakar?

Va ser una gran sorpresa la tercera plaça de l´any passat assolida per una moto privada i també ho ha estat aquesta cinquena plaça. S´ha de tenir en compte que no té res a veure una estructura privada com la de l´equip Himoinsa Team amb una d´oficial. Tot i que la nostra KTM ha millorat en relació amb la de l´edició passada, pel que fa al motor, encara ens hem allunyat més de les motos oficials; fins ara, el xassís de les KTM eren iguals però enguany, les oficials pesen 20 kg menys, i contra això no s´hi pot lluitar, no podem seguir el seu ritme. Per tant, el cinquè lloc és una gran classificació, amb motos oficials al davant nostre, però també al darrere.

Això vol dir que la satisfacció és màxima.

I tant. Tenint en compte les diferències que hi ha, que són molt grans. L´objectiu era acabar el més endavant possible. Al final ha estat la cinquena posició; ha estat possible perquè no he comès cap error greu;, ho hem donat tot i hem lluitat fins al final malgrat saber les nostres limitacions. Hem demostrat tenir un equip per plantar cara als millors del Dakar. Per lògica, les nostres aspiracions passaven per quedar entre els llocs deu i dotze. En cada etapa lluitem contra 20 pilots oficials. Tenim les nostres estratègies que estudiem amb l´equip i han sortit força bé.

En les primeres jornades, Farrés lluitava per entrar al Top-10, però en la desena etapa, a l´Argentina, es va situar quart amb opcions de podi. Com va anar?

En aquella etapa vam guanyar uns 45 minuts respecte als capdavanters, que es van perdre. Va ser una jornada molt complicada amb una navegació complexa i un ter-reny ple de trampes; des del començament vaig veure que seria complicat seguir els pilots oficials; m´ho vaig prendre amb calma i vaig saber fer la meva carrera, confiant en la navegació. Va sortir bé i en vaig quedar molt satisfet.

Aquell dia es va guiar pels núvols?

És una estratègia que utilitzem des de fa tres anys. La vaig aprendre del nostre director, Miguel Puertas; és l´orientació dels pilots d´avions militars caces per mitjà dels núvols. Aquest coneixement, quan és difícil llegir el terreny, m´ha ajudat sempre per arribar a meta sense cometre cap error. Quan corres fora pista i per exemple no hi ha cap duna que et serveixi de referència perquè totes són iguals, un núvol et pot servir de punt d´orientació. Pots anar per on vulguis fins a arribar a aquell núvol. Això sempre que no faci molt vent. És una estratègia que teníem una mica amagada per no donar pistes als nostres rivals....

Al final, el podi no va poder ser.

L´endemà de la remuntada vaig perdre 10 minuts després de quedar-me sense gasolina i no vaig poder aprofitar la retirada de Barreda. Amb la quarta posició, les possibilitats de podi eren reals, i tant que sí, malgrat la diferència entre els equips i sobretot de pressupost. Els oficials tenen sis persones al voltant de cada moto i nosaltres en tenim mitja, som molt humils. Al final vaig acabar cinquè, que també em deixa prou satisfet.

En plena lluita per la tercera plaça es va anul·lar una etapa.

I molt ben anul·lada. Ens volien fer sortir darrere dels camions, sense cap tipus de seguretat. I els pilots de motos tenim clar que primer és la nostra vida. Vam arribar a un acord molt ràpid. La veritat és que en el meu cas concret, sortir darrere dels camions tampoc no m´afavoria perquè el meu fort sempre és la navegació.

Dissenyat per Marc Coma, aquest ha estat el Dakar més dur dels que recorda?

Això és fa molt difícil de valorar. Cada edició del Dakar té les seves característiques i quan l´estàs fent creus que és el pitjor perquè sempre passen coses inesperades. Era clar que amb la incorporació de les dunes del Perú, aquesta edició s´enduria molt fins al punt que amb la meitat d´aquest Dakar ja en feies un de sencer un altre any. També és cert que a vegades no és tant el ter-reny per on es passa sinó el ritme que imposen els pilots capdavanters. Enguany, ho he donat tot, però també he de reconèixer que m´he cansat molt. La sorra també és un parany on pots tenir caigudes importants o pots tenir problemes mecànics. El fred i l´alçada de Bolívia ja els coneixem.

Hi ha companyonia al Dakar?

I tant. Dins de l´equip, amb els altres pilots i tot el grup de suport i de mecànics, això sí, mb uns altres valors respecte dels oficials. També en la carrera hi ha fair-play encara que s´hi vagi per guanyar, en el cas dels corredors capdavanters.

El juny passat va ser operat d´una lesió important al genoll. Això ha minvat la seva capacitat física?

Vaig arribar al Dakar que no estava al 100% i no sabia si podria ser competitiu. Durant sis mesos no havia pogut entrenar-me després de ser intervingut de la ròtula i de lligaments del genoll. No havia pogut fer la preparació idònia per afrontar un Dakar amb garanties. Malgrat això no ha anat pas malament. En aquest sentit també hem de reconèixer que tenim el suport dels psicòlegs que ens ajuden molt en els moments difícils.

En plena cursa va anunciar que aquest era el darrer Dakar. Quan va prendre la decisió?

Va ser el mes de maig de l´any passat. El meu físic està molt ressentit, el genoll, l´espatlla..., no tenia clar si estaria recuperat per al Dakar d´enguany, quan en el meu cas sempre vull donar el màxim. Penso que ha arribat el moment de deixar-ho, estar més per la meva família. Sí que podia tenir un contracte per un any més, però la decisió és irrevocable.

Això vol dir ´penjar´ la moto?

Professionalment, sí. Faré proves a l´estil de la Bassella Race al febrer, on trobaré molts amics. No s´ha d´oblidar que la moto és la meva passió, però a partir d´ara en un vessant ben diferent.

Una possibilitat per a Farrés és tornar al Dakar amb un vehicle de quatre rodes?

És complicat. Sí que a través d´Himoinsa i d´una empresa de Sant Joan de Vilatorrada s´ha parlat d´alguna cosa i per tant pot sorgir alguna possibilitat, però ara mateix està per valorar. D´entrada, vull fer un canvi a la meva vida, estar més per les meves filles, descansar i meditar, a veure per on puc encarar la meva vida professional. Les quatre rodes és una opció, però segur que en sortiran d´altres, encara que sempre al voltant del món del motor i, si pot ser, de les motos. He de valorar totes les propostes però el que és segur és que no em vull passar mig any fora de casa com fins ara, sobretot els darrers anys perquè el Dakar requereix moltes més coses que competir durant quinze dies. Hi ha molts dies de preparació.