El martorellenc Nil Agüera i el manresà Arnau Saló, ambdós jugadors de l’infantil A del Catalana Occident Manresa, són dos dels joves basquetbolistes amb més projecció de les nostres comarques, tal com demostra el fet que al principi d’aquest mes van obtenir una meritòria medalla de bronze en el campionat d’Espa-nya de seleccions autonòmiques, que es va disputar a Valladolid.

Quan es van iniciar en el món del bàsquet?

R Agüera: Vaig començar quan tenia sis anys a la meva ciutat natal, Martorell. Al principi em volia apuntar a futbol, però el meu germà jugava a bàsquet i vaig canviar d’opinió per seguir els seus passos.

Saló: Quan era petit els meus pares jugaven a bàsquet i van voler que m’apuntés a La Salle.

Vau començar a llocs diferents, i ara compartiu equip al Manresa. Com va ser la vostra arribada al club de la capital bagenca, fa dos estius?

R A: Jo pensava que estant a Martorell era difícil que els equips potents es poguessin fixar en mi, però em va trucar el Cornellà, i just quan estava a punt d’anar cap allà, vaig rebre una altra trucada, la del Manresa. Vaig decidir venir al Catalana Occident perquè crec que és un club més gran i en el qual formen millor els jugadors. No coneixia ningú, però tothom em va acollir molt bé i m’hi vaig adaptar ràpidament.

S: La meva arribada al Manresa va ser prou fàcil, ja que, excepte el Nil i dos jugadors més, coneixia tota la resta, vam coincidir en el Programa de Detecció i Perfeccionament de la Federació Catalana.

Aquest gener vau disputar l’estatal per autonomies amb l’equip català. Us esperàveu entrar a la convocatòria?

R A: Jo no m’ho esperava, com a màxim pensava que estaria entre els 40 millors. Era el meu primer any a Manresa i no pensava que tot pogués anar tan ràpid.

S: Jo tampoc, veia la resta de jugadors entrenant-se a un gran nivell i vaig pensar que era molt complicat ser-hi.

Us vau marcar algun objectiu abans del campionat?

R A: El repte era més de nivell de joc que no pas de resultats; és a dir, si fèiem el que ens havien ensenyat, estarien contents, independentment de la posició en què quedéssim.

Després d’una gran primera fase, on ho vau guanyar tot, a les semifinals no vau poder superar les Illes Canàries...

R A: Vam fer un gran treball físic, però no vam saber mostrar el nivell competitiu dels altres partits.

Però en el tercer i quart lloc vau poder acabar bé, vau tombar la Comunitat Valenciana.

R S: Sí, vam sortir a la pista molt concentrats i amb la ràbia d’haver perdut la semifinal, i això ens va permetre dominar des del principi i vèncer sense gaire problemes.

Pel que fa a la temporada amb el Manresa, tot just acabeu d’iniciar la segona fase.

R A: Sí, i hem començat amb un calendari molt exigent, ja que hem jugat contra dos dels millors equips del grup: vam guanyar a la pista del Joventut i vam caure a casa contra el Platges de Mataró, en un partit en què no vam jugar gaire bé. Haurem d’estar a un nivell més alt si volem arribar a disputar el campionat d’Espanya, que és el nostre objectiu personal.

Quina és la vostra rutina d’entrenaments setmanal?

R S: Ens entrenem tres dies a la setmana. El dilluns i el dimecres fem treball físic abans d’entrar a la pista, mentre que el divendres ens centrem més en la pista.

Com us definiríeu com a jugadors?

R S: A mi em costa entrar a cistella amb força, i en canvi crec que tinc un bon nivell en el rebot i en la defensa, i intento ser molt lluitador.

A: Crec que tinc un bon un contra un i capacitat de passada, i defensivament costa superar-me, en canvi em costa més aturar els atacs, fer-los més llargs quan cal, organitzar l’equip i buscar més bones situacions de tir.