Jordi Grimau va jugar quatre anys al Bàsquet Manresa (2007-11), segons ell, els millors de la seva carrera. Després l'ha visitat amb quatre equips més de l'ACB i demà ho farà amb el Chocolates Trapa Palència, un dels favorits a pujar l'estiu passat però que s'ha trobat moltes dificultats i ara és desè, a una victòria del play-off.

Els va donar moral la victòria de dimecres contra l'Araberri, després de tres derrotes?

Va ser un partit bastant surrealista i dolent, en la línia que seguim les últimes setmanes, com els dos perduts a casa abans i el de Càceres, i l'única diferència va raure entre perdre o guanyar d'un punt. No som capaços de trencar els partits, ni de mantenir avantatges. Dimecres vam tenir molta sort i altres cops n'hem tingut menys.

Es mostra crític, amb el joc de l'equip...

Sóc realista. Les expectatives eren estar més tranquils en aquest moment. Quant a confecció de la plantilla, hem tingut problemes i no vam encertar en la posició de base. Hem tingut dificultats amb les lesions i bastantes excuses per utilitzar, però aquesta no és la mentalitat del club. Vindran temps millors. El pavelló que havíem de tenir el setembre ens l'entreguen a final de febrer i ens ha d'ajudar a recuperar el nivell dels darrers anys.

Han pagat un inici de temporada amb tres partits a fora i quatre derrotes seguides?

Forma part de tot això que deia, si comencem a buscar excuses ens pot servir. Qualsevol dels quatre primers partits els hauríem pogut guanyar i s'afegeix a moltes altres coses. Una miqueta de cada cosa t'acaba afectant. No estem a nivell de clubs com el Manresa, el Melilla o el Breogán ara mateix, però sí que per estar una mica millor a la classificació.

Han perdut set partits per una diferència inferior a cinc punts. Això vol dir que, malgrat tot, són un equip competitiu?

Igual que és cert que no hem rendit com s'esperava, també ho és que hauríem pogut guanyar quatre partits més i hauria estat la mateixa temporada. Pots competir contra qualsevol, a fora és difícil guanyar, amb rivals que semblen fàcils es perd. Contra els de dalt hem perdut de poc i hem competit, però ens han faltat detalls que ens haurien donat més confiança.

Tot i això, pensen que si arriben al play-off la tendència es pot capgirar?

Ara mateix l'objectiu de l'equip és entrar al play-off, tant és a quina posició. No ser-hi seria un fracàs gran per a tots els que som en aquest projecte. És cert que en un play-off no serem un equip agradable per a cap dels conjunts de dalt. Si entrem en posicions baixes podem donar un ensurt a algú. Tenim jugadors veterans, amb experiència. Si l'equip es reforça i hi ha una altra línia de confiança podem ser un rival incòmode aleshores.

Parlava abans del pavelló nou que estrenaran. És un fet que anima l'afició no haver d'anar al poble de Villamuriel de Cerrato a jugar?

Ha estat dur per al club perquè passes d'un pavelló de què dispsoves, de 5.000 persones, al centre de la ciutat, on la gent s'apropava a peu, amb tota la zona de bars al voltant, a un pavelló a 20 minuts de Palència, sense calefacció ni vida social al voltant. Coneixem tots els problemes entre l'Ajuntament i la constructora. Ha estat un tema important a la ciutat. Serà un alenada d'aire fresc per a tothom poder estrenar aquesta instal·lació, un pavelló bonic i adaptat a l'ACB si arribés el cas.

I vostè, com es troba?

A nivell individual, quan costa a tot l'equip, a tu també et costa. Feia molts anys que no participava a la LEB, és molt diferent de l'ACB, on he jugat els últims anys. Tot requereix una adaptació i crec que l'he pagada. M'ha faltat regularitat, com a tots.

Diumenge juga a Manresa, un duel especial per a vostè. Ha pogut seguir l'equip?

No segueixo gaire el bàsquet en general. Tinc tres fills i no tinc temps per a res més. He vist el Manresa dels partits que he preparat. Sobre la meva etapa allà, van ser anys preciosos. Ha estat el club amb què més m'he identificat i més a gust m'he sentit, com si estigués en una família. Vam aconseguir coses que potser aleshores no vam valorar perquè consideràvem normals, però totes aquelles permanències seguides, amb un parell d'anys a prop d'entrar a Copa o play-off. Tinc un sentiment d'agraïment fins que em retiri perquè em van donar l'oportunitat d'establir-me a l'ACB. No sóc manresà, ni del planter, però aquest serà sempre el club més especial per a mi.

Al club i a l'entorn hi ha hagut un cert nerviosisme últimament per dues derrotes seguides i perquè el líder s'escapa. Entén aquest sentiment, coneixent el club?

Manresa és un lloc de bàsquet i hi opina molta gent, que posa pressió, i és normal. Vénen d'anys difícils i allà l'exigència és gran. El club passa a ser un equip potent a la lliga en què participa. Abans, en canvi, quan et salvaves dos anys seguits semblava que era el més fàcil quan érem els que teníem menys pressupost. Segurament aquesta exigència de la gent, la normalitat de les coses positives, ens feia tirar endavant i intentar fites més altes. Pot ser que la pressió sigui forta, però en certs moments de la història del club ha estat una ajuda.

L'ICL ha fitxat Nacho Martín, amb qui va coincidir a Valladolid la temporada 2012-13. Què en recorda, d'ell, com a company?

És un jugador amb molt nom i molta trajectòria important a la lliga ACB. La seva lesió ha permès que l'ICL hagi pogut accedir a ell. L'any que vam viure aquí va ser interessant col·lectivament i va ser la seva millor temporada a la lliga, però d'això ja en fa uns anys i tots m'anem sumant. És un jugador important i pot ser determinant a la lliga.