L’esquiador de Malla (Osona) Quim Salarich ja tenia coll avall que no aniria als Jocs de Pyeongchang. Espanya només disposava d’una plaça en esquí alpí i el component de La Molina Club d’Esports, de 24 anys, va pensar a seguir la seva temporada normal. Però una trucada del president de la federació li va donar la notícia més esperada: l’equip estatal assolia una plaça més i era per a ell. Participarà en eslàlom especial, el proper dia 22.

El va agafar totalment de sorpresa, la convocatòria?

Sí, ja ho donava per perdut perquè em pensava que el darrer dia per aspirar a la plaça era el 26 de gener, però em va trucar el president de la federació, que em va despertar. Em va preguntar que com anava el dia. Li vaig dir que em disposava a anar a jugar a golf i ell em va respondre que deixés els pals, que havia d’anar a Madrid a fer el comiat d’esportistes. Vaig fer un salt tan alt que el meu germà em va dir si estava boig i tot.

Espanya tenia una plaça per a esquí alpí i aspirava a una segona...

Exacte. Jo havia complert els requisits per anar-hi, però Espanya només tenia una plaça i afavorien Juan del Campo, que és l’altre participant. Ell hi va en gegant i eslàlom, però això no condiciona perquè no complia els criteris de gegant. Ell va estar més encertat que jo en algunes curses, jo vaig tenir mala sort i em va avançar.

Com canvia el seu calendari?

No varia gaire fins al dia 16. Vaig a Itàlia a entrenar-me i llavors tinc dues proves del Campionat d’Europa a Suïssa. A partir d’aquí, només canvio dues curses que tenia a Itàlia per uns Jocs Olímpics, no està pas malament.

L’any passat va quedar 25è als mundials de Saint Moritz. És un objectiu abastable?

Sí, aquesta és la intenció, repetir la meva actuació en un esdeveniment així. A més, amb la injecció de moral que tinc ara fins i tot penso de quedar dels quinze primers. Sé que és molt difícil, però no és desgavellat. És una llàstima que la cursa no sigui aquesta setmana, amb la injecció de moral que he tingut encara m’enduria una medalla i tot.

També va ser 30è als mundials de Vail, el 2015, però no ha acabat mai cap cursa de la Copa del Món. A què és degut?

El problema de la Copa del Món és que hi ha més participants, sortim molt enrere i la pista queda destrossada. Aleshores, si arrisques molt tens moltes possibilitats de sortir de la línia. No és el mateix sortir el primer que el 77. Al Mundial i als Jocs, com que els països tenen places limitades, no en surten tants. En una Copa del Món pot ser que surti al lloc 58 i en uns Jocs, el 40.

Fa poques setmanes també va ser present en unes competicions a Corea, la Far East Cup. En pot extreure conclusions, de com són les pistes allà?

Seran totalment diferents. Allà la neu no estava preparada, era molt tova i la pista era molt planeta. No ens podem guiar per res d’allò.

Com ha anat la temporada?

Força bona. He confirmat els punts FIS i el lloc al rànquing i estic bastant content. Està sent la meva millor temporada i encara tinc molt marge de millora, encara no veig el meu sostre i això és bo per seguir treballant. Per fer bons resultats en Copa del Món en el futur dependrà dels punts al rànquing, perquè si surts més tard, és complicat obtenir resultats. L’objectiu a curt termini és rebaixar aquest rànquing i estar regularment entre els trenta millors per fer segones mànegues.

Des del club, La Molina Esports Club, què li han dit?

Em va trucar la presidenta per felicitar-me. El meu germà hi havia estat entrenador i també m’ha transmès les felicitacions. També el meu cosí em va dir que tots els nens estan contents i motivats i els he d’anar a veure quan s’acabi tot.

Aquest és un bon impuls per a la feina que es fa amb els més petits des de la Molina, oi?

Exacte. Aquesta és una motivació extra, veure que hi ha un noi al club que pot arribar als Jocs per a ells ha de ser una bona empenta per saber que també hi poden arribar.