El manresà Ander Mirambell ja fa dies que va arribar a Pyeongchang. Aquest divendres va ser a la desfilada d'atletes, però no pot perdre gaire temps. Dijous i divendres participarà en els seus tercers Jocs, una cita que afronta amb la tensió competitiva d'assolir el seu millor resultat. A més, podria obtenir un premi suplementari, ja que també aspira a formar part del COI com a representant dels atletes. Se sabrà si ho és just abans de la cloenda.

Quina diferència hi ha en com afronta aquests tercers Jocs i els altres dos?

N'hi ha molta. A Vancouver l'objectiu era classificar-se i a Sotxi vaig arribar tocat perquè no vaig poder menjar a causa d'una lesió a la mandíbula. Aquí arribo després d'haver fet marca personal en els tests de velocitat, milloro els registres cada dia i vaig com una moto.

Aquests són els que afronta amb més qualitat competitiva?

Sí, sens dubte. A més, ha estat la temporada amb més baixades i ha estat enfocada des del primer dia als Jocs. El desembre, quan teníem la classificació encaminada, vam canviar la preparació física per arribar amb el pic de forma al febrer. Vam voler fer un inici de temporada fort a Amèrica per assegurar els punts. No va sortir bé en la primera, a Lake Placid, perquè vaig relliscar, però les altres curses van anar tal com estava previst. El desembre ja ho teníem tot molt assegurat i fins i tot no he competit a l'última prova de la Copa del Món, a Königssee, per arribar més fresc.

Personalment, li fa tanta il·lusió ser en aquests Jocs com en els anteriors?

És diferent. D'il·lusió en fa moltíssima. A més vindran deu persones a animar-me, però la gran diferència és que hi anem a competir i, per tant, t'ho prens diferent, saps a qui pots guanyar i a qui no, el que has de fer bé. Ja no és que només siguis als Jocs, sinó que tenim un objectiu gran com és ser al Top-20 o fins i tot al Top-15 fent la quarta baixada. Som ambiciosos i això té una part màgica. A més, és tot el que representen els Jocs. En onze dies he fet 27 entrevistes, fins i tot de Los 40 Principales i de mitjans de França. Estic content i sorprès de l'impacte mediàtic. A més, vam ser trending tòpic el dia en què em vaig classificar durant cinc minuts.

El seu objectiu és fer la quarta baixada, entre els vint primers. El nivell, per aconseguir-ho, és semblant a una Copa del Món o és més assequible, ja que hi ha limitació de pilots per país?

És un nivell diferent. Hi ha hagut proves de la Copa del Món molt difícils perquè hi ha països que podien portar tres pilots i si hi havia cinc o sis equips que ho feien ja tens 18 participants d'alt nivell. Per a mi el gran handicap d'aquesta competició és com estarà tallat el gel i com conviurem amb les curses de luge i bobsleigh, que utilitzen el mateix traçat. Pel que fa al nivell, del 22 cap endavant és de Copa del Món i la resta és de Copa Amèrica.

Un objectiu real seria estar entre els llocs 15 i 20?

Veig possible ser Top-20 i difícil ser Top-15. Tothom prepara aquesta cita molt bé, però hauríem d'estar entre aquests llocs. Si surten quatre baixades perfectes, estaríem per sota del 15. Això m'afavoreix perquè puc demostrar la meva experiència. L'any passat, al mundial de Königssee, en un circuit tècnic, em vaig situar onzè després de la primera baixada. Dependrà de les primeres baixades. Si després del primer dia, dues baixades, tens el Top-20 força assegurat, serà moment d'arriscar.

Influeix, que el luge i el bobsleigh utilitzin el mateix circuit?

En la manera com es talla el gel. Entre el bobsleigh i nosaltres se sol fer de manera estàndard, però en el luge el centre de gravetat és diferent i llavors pot ser que les trajectòries no siguin les mateixes que en la prova de la Copa del Món de l'any passat. Un altre dels temes importants és la temperatura. Està entre -12 i -17 graus. Es competeix un mes abans que en la Copa del Món de l'any passat i això es notarà, ja que estàvem en temperatures positives.

Que sigui un circuit nou i desconegut per a tothom equilibra les possibilitats o al contrari?

Els coreans tindran molt avantatge perquè hi han fet moltes baixades, i també els pilots amb més experiència i millor material. De tota manera, del grup mitjà, qui millor s'hi adapti i encerti els reglatges pot fer un bon salt. No m'estranyaria que algú que estigui entre el 15 i el 20 faci un Top-10. Gent com Matthias Guggenberger, d'Àustria, o Rhys Thornbury, de Nova Zelanda, que aquest any no han fet grans resultats, poden tenir aquest marge. I fins i tot la medalla de bronze és oberta, darrere del coreà Yun Sungbin, que és el gran favorit, i el letó Martins Dukurs. Tampoc no sé si el coreà s'ha entrenat en condicions tan extremes. Però si no falla, ha de guanyar.

Tindrà temps de gaudir de la inauguració, ja que no competeix fins al dia 15?

Sí, és un moment especial, però hauré d'anar alerta amb la roba. Si estem a -17 a les deu de la nit, estar plantat una hora allà em pot suposar un refredat. En gaudiré, però amb molt de compte perquè el risc és alt. La gent veurà una cerimònia molt maca, però hi farà molt fred.

El banderer de l'equip espanyol serà el surfista de neu basc Lucas Egibar. Per a vostè ha estat una decepció, no ser-ho?

La paraula no és decepció perquè ell té millors resultats. Em feia il·lusió fer una mica de líder de l'equip, però com que no és un tema esportiu, sinó que ho decideix una comissió, tampoc no hi perdo gaire energia pensant-hi. És clar que m'hauria fet il·lusió, però no ho puc controlar. Ell s'ho mereix per resultats esportius. Si parlem d'altres temes com ajudar-me a la candidatura per ser membre del COI, doncs m'hauria anat molt bé.

Com va, la candidatura?

Penso que bé. M'hauria agradat arribar el dia 1 de febrer, ho vaig fer el 4 i són uns dies que he perdut de campanya, però n'estic fent molta per telèfon i tinc possibilitats. No és fàcil, perquè hi ha candidats amb més membres de la seva delegació darrere, però espero que la gent del bobsleigh i de l'skeleton em doni suport, també la comunitat sud-americana, a Àsia he fet bona feina... com que tothom votarà com a número 1 el membre del seu esport o país, espero rascar molts números 2 de molts llocs.

Hi ha invertit moltes hores?

És el que s'havia de fer. Si no pots insistir personalment has de parlar amb els influencers d'aquest món perquè diguin als seus amics que votin el candidat del seu esport i l'Ander com a segon. El projecte no cal explicar-lo gaire perquè valoren més la persona. És un repte molt difícil, però hi estem lluitant.

La gent està molt assabentada de les votacions?

De vegades sóc jo mateix que els he d'explicar com es fa. Els dius que hi ha una sala al costat del menjador i es pot anar votant durant els dies dels Jocs. Es pot votar des del dia 1 fins al 21 i cada esportista pot triar dos membres. El problema és que molta gent passa olímpicament, mai millor dit, d'això, i la participació sol ser del 30% o del 40%, i això fa que els països grans tinguin més força. Hi ha un punt positiu, que és que hi ha dos candidats de la federació d'esquí i no hi pot haver dos escollits de la mateixa, amb la qual cosa un es pot treure vots a l'altre. L'estratègia és que votin la noia nord-americana [Kikkan Randall, d'esquí de fons], que és la més forta, en detriment de la noruega [Astrid Uhrenholdt Jakobsen, també de fons], i em votin com a segon.

El fet que s'hagi desglaçat la relació entre les dues Corees i fins i tot competeixin plegades en alguns esports

Sí, però sempre que hi ha hagut Jocs s'ha parat el món. Jo tenia l'esperança que això passés. Llavors hi ha accions més o menys boniques, com compartir un bobsleigh per obrir la pista, esquiar junts o fer un equip femení d'hoquei gel compartit. Jo no tenia por, tenia clar que si enviaven un míssil no seria a Corea del Sud. Vam passar més por a Sotxi per la tensió continuada de Rússia amb els veïns.