L'avianès Marc Coma va donar ahir a la tarda una notícia que poca gent s'esperava. Només tres setmanes després de la finalització del Dakar, ahir va fer públic que deixa la direcció esportiva de la cursa, un càrrec que ocupava des del juliol del 2015, quan va decidir abandonar la pràctica esportiva damunt de la moto. En el curt comunicat que es va enviar als mitjans de comunicació, Coma no va explicar quins són els motius exactes que l'han impulsat a deixar la seva ocupació i es va limitar a agrair la col·laboració d'ASO, l'entitat organitzadora de la prova, en aquest temps. De tota manera, a ningú no escapa que la llunyania de la feina, que ja el feia estar molts mesos de l'any a Amèrica del Sud i que l'haurien obligat a traslladar-s'hi a viure a requeriment d'ASO, ha estat un element cabdal per comprendre la decisió.

Així, l'expilot va comunicar que, «després d'haver estat competidor del Dakar i d'haver-lo guanyat cinc vegades, ha estat meravellós poder descobrir-lo entre bambolines, conèixer què hi ha darrere del seu imponent decorat, l'increïble engranatge que constitueix l'organització d'a-quest esdeveniment fora del comú». Diu que «ser al cor del ral·li durant tres anys, en contacte amb especialistes entregats i molt professionals, m'ha ensenyat a valorar el compromís que demostren tots els equips de l'organització en aquest esdeveniment únic al món. Només puc desitjar que el Dakar segueixi fent-nos gaudir i somiar durant molts anys».

Canvis importants

Tot i que en aquesta versió oficial no hi ha cap explicació clara dels motius pels quals Coma deixa la seva ocupació, en una entrevista concedida fa un parell de mesos a Regió7 ja parlava de la dificultat que li suposava que «passo més dies fora de casa ara que quan corria. La promesa que m'havia fet era que quan acabés de competir volia una vida més tranquil·la i ha estat al revés. Tinc les oficines a París, la feina a Amèrica del Sud i la casa a Avià, ho gestiono com puc». Segurament, els mesos que ha de passar viatjant, lluny de la família, també pesen, i molt.

També cal tenir en compte el desgast que va tenir en les dues primeres edicions que va dirigir. No va poder comptar amb Perú, ni Xile per tal de fer-hi etapes, la qual cosa va provocar que critiquessin el recorregut per considerar-lo massa assequible i que algun pilot important, com Gerard de Rooy, decidís no anar-hi aquest any. Per contra, en aquesta edició ha estat al contrari. No ha rebut crítiques, però sí que s'ha dit que ha estat molt dura, per a algú potser massa. A més, durant la disputa del Dakar també hi va haver protestes a Bolívia. El país andí és el taló d'Aquil·les del recorregut cada any ja que s'hi passa en època de pluges i aquest fet provoca que s'hagin de suspendre etapes.

De tota manera, també es mostrava molt il·lusionat en projectes que tenia de cara als propers anys, com un Dakar entre Argentina i Colòmbia. Ha introduït variants com els punts de control mòbils, que dificultaven molt la navegació i que han estat aplaudits pels pilots que volien que es tornés a l'esperit de l'anterior Dakar, en què prevalia l'aventura.