El tècnic manresà Víctor Vera va estrenar-se com a entrenador d'un equip sènior a Sant Feliu Sasserra, on va estar tres temporades i va comptabilitzant un ascens a l'antiga Regional Preferent. Abans havia estat fent tàndem amb Àngel Benito al Cornellà juvenil. Després de Sant Feliu Sasserra va estar un període curt al juvenil A del Manresa. Ha fet l' scouting de Manel Moya tant al Vilassar com al Martinenc, ha entrenat el Sallent i l'Avià, i ha estat de segon amb Albert Garcia al Granollers i al Manresa. Aquest curs el va iniciar també al Congost ajudant Jose Solivelles, fins que aquest va ser destituït. Ha fet d'assessor esportiu al Gimnàstic i actualment donava un cop de mà al primer equip de la Pirinaica. Fa uns dies va acceptar una oferta per anar a entrenar el Tortosa, equip de Primera Catalana. En el seu debut, els tortosins van empatar a casa amb el Vista Alegre (0-0). Aquest cap de setmana era jornada de descans i el Tortosa és ara mateix el penúltim classificat, amb catorze punts.

Com va sorgir la possibilitat d'anar a entrenar el Tortosa?

Va ser tot molt ràpid. Fa uns quinze dies em va trucar l'entrenador de l'Horta, Nacho Castro, dient-me que molt possiblement el Tortosa s'adreçaria a mi. També un jugador que havia tingut al Granollers, Didi, ara al Tortosa, em va demanar si estaria disposat a fitxar-hi. Aquell diumenge l'equip va perdre a casa del cuer Valls i l'entrenador Dani Gimeno va arribar a un acord per deixar la banqueta tortosina. L'endemà, dilluns, vaig rebre la trucada del president i, després de posar algunes condicions, vaig acceptar. En tot això, estic molt agraït a les facilitats donades per la Pirinaica, on estava col·laborant actualment.

No és molt lluny Tortosa?

Si, és clar, però nosaltres estem per entrenar. La categoria s'ho val. Entre les condicions, i a banda de la part econòmica, vam arribar a l'acord de només entrenar dos cops, els dimarts i els divendres a un quart de nou del vespre. S'ha de tenir en compte que hi ha alguns jugadors que també vénen de lluny i així és millor per a tots. Fins ara entrenaven tres cops, però molts futbolistes no hi anaven. Una altra condició era portar el meu equip: el segon entrenador, Víctor Casado, que estava entrenant el Moià, i l'assessor Jaume Galobart. Si hagués hagut d'anar-hi sol segur que no hauria acceptat. Estem parlant de 200 km d'anar i 200 més de tornar.

Com ha trobat l'equip?

Molts jugadors amb el cap cot, sobretot els que són d'aquella zona. L'anar i venir de jugadors i entrenadors ha estat constant aquesta temporada. Com si tothom estigués desorientat i el club destructurat. Per això he confiat en Jaume Galobart perquè porti tots els temes extraesportius, entre jugadors i junta.

La permanència del Tortosa és complicada?

Sí, no ho podem amagar. Tot dependrà de si la pilota entra o no. L'objectiu, més que la salvació, que també, és donar una certa estabilitat i coherència al club. Això és el que m'han demanat, que siguem competitius fins al final dins de les nostres possibilitats, ja que estem amb les mans lligades pel pressupost perquè hi ha preus de jugadors que no són assumibles. Jo entenc que no vulguin pagar xifres astronòmiques davant la possiblitat de baixar igualment. Estan escarmentats perquè l'entrenador anterior els va portar un grup d'argentins que no serveixen ni per jugar a Tercera Catalana. Aquests dies ens hem reforçat amb diversos jugadors, entre ells el manresà Max Morell, que estava al Mollet. A veure si podem trobar algun futbolista més, perquè la plantilla és curta.

Quines són les possibilitats reals de permanència?

No ho sé, però el nostre objectiu és arribar al mes de maig amb opcions. No quedar despenjats abans.

El del Tortosa és un dels camps on tradicionalment s'hi apleguen molts aficionats. Encara és així?.

I va molta gent, entre 700 i 800 persones cada jornada. Aquest és també un dels motius pels quals vaig fitxar pel club.

No s'ha trobat estrany en un club tant llunyà?

Estic acostumat a entrenar fora. Al Manresa sí que estava a sis minuts de la porta de casa, però no en la resta d'equips on he estat. Són 400 km, entre anar i tornar, però anar acompanyat ajuda.

Ha fet en diverses ocasions de segon entrenador. Omple més ser el primer?

Home, depèn molt de la companyia. Amb Albert Garcia em sentia molt realitzat i formàvem un bon equip. Si hi ha una bona sintonia, ser primer o segon no és tant important.

Víctor Vera encara exerceix com a professor de l'escola d'entrenadors?

Fa tres anys que Hisenda es va posar pel mig i els professors de l'escola d'entrenadors només poden ser-ho a jornada completa. Jo ja tinc la meva feina de mestre, tot i que m'agradava donar classes.