Era un somni fet realitat. Poc després de guanyar el campionat de Catalunya de primera classe, reservada a cotxes de sèrie fins a 1.000 cc, els manresans Josep Mora i Llorenç Camprubí, pilot i copilot, respectivament, van emprendre l'aventura de participar en un dels ral·lis més mítics, el de Montecarlo, amb un Seat 127. D'això ja en fa 40 anys. Era el 1978 i ho van repetir el 1979. Per aquest motiu, els dos protagonistes, acompanyats de la gent que els va fer l'assistència, ho van celebrar ara fa uns dies amb una sopar de trobada.
«Les 25.000 pessetes que ens van donar com a premi per haver guanyat el campionat de Catalunya les vam invertir per pagar la inscripció del ral·li de Montecarlo. L'havíem anat a veure com a espectadors, fins que un dia vam decidir que havíem de fer mans i mànigues per ser-hi, malgrat ser totalment amateurs. Vam buscar publicitat i un grup d'amics que ens ajudessin en l'assistència, i allà vam anar», recorda Lluís Camprubí, el copilot. Comercial Morros, sobretot, però també Vins Roqueta o Pirelli amb els pneumàtics, van ser les cases comercials que més van ajudar l'equip manresà, que estava integrat per vuit persones i tres cotxes, dos d'assistència i amb les condicions de comunicació de l'època per una emissora i poca cosa més.
Josep Mora, un pilot que provenia del món de les motos (havia participat, entre altres competicions, a les 24 Hores de Montjuïc i al campionat de Catalunya de muntanya des del 1964), comenta amb satisfacció que «som els únics pilots de Manresa que hem participat en una prova del Mundial com és el ral·li de Montecarlo».
El gener del 1978, Mora i Camprubí, de 29 i 28 anys, respectivament, van trobar-se amb un parany important a les carreteres: la neu i el gel. «Havíem anat a provar el cotxe el novembre i no hi havia ni una gota de neu, però els dies del ral·li tot França estava nevat», recorda Camprubí, afegint que «havíem d'anar amb claus a les rodes i en els controls miràvem si eren els correctes. Teníem molts problemes per arribar als controls horaris establerts».
Sortida d'Almeria
A diferència de les edicions més recents, el ral·li tenia sortides en diferents punts d'Europa. En el cas de Mora i Camprubí van sortir d'Almeria per fer un enllaç «de desgast d'uns 1.400 quilòmetres passant per Andorra. Es començava un divendres al matí i el ral·li acabava el dimecres a la nit amb una etapa llarga, des de dimarts al matí fins a dimecres a la nit, més de 36 hores sense parar, moltes a les fosques», especifica Mora. L'equip manresà portava el dorsal 216 al seu Seat 127, tenint en compte que la participació sobrepassava els 250 cotxes.
La primera posició del 1978 va ser per a Jeane Pierre Nicolàs, amb un Porsche 911. Mora i Camprubí es van classificar en el lloc 129. «El repte era poder participar en una darrera jornada en una etapa de reclassificació a la qual tenien dret els cent primers. Per a nosaltres era molt difícil, pràcticament impossible, perquè, a diferència d'ara, hi havia molts equips oficials, d'escuderies i tallers, molts provadors de cotxes, i nosaltres érem privats i amb un Seat 127», recorda Camprubí, un copilot que el 1974 va quedar subcampió català absolut al costat de Joan Franquesa, amb qui va començar a córrer ral·lis el 1972.
Malgrat el pas dels anys, encara ara, tant Josep Mora com Llorenç Camprubí participen en ral·lis de regularitat amb vehicles clàssics. Fa tres anys, Camprubí va acompanyar Antoni Arderiu al ral·li de Montecarlo històric. I, d'aquí pocs dies, tant Mora com Camprubí tenen previst participar en el ral·li de Catalunya històric.
