«Superar quatre cops en un mateix concurs la teva marca personal i en dues de les ocasions el rècord d'Espanya sub-23 és un fet extraordinari». Així qualificava el seu entrenador, Alberto Ruiz, conegut com Lobito, la proesa realitzada dissabte per la manresana Mònica Clemente (Avinent CA Manresa) en penjar-se la medalla d'or en la competició de perxa dels campionats d'Espanya absoluts indoor celebrats a València.
La perxista de casa nostra tenia com a millor marca 4,15 m i al velòdrom Lluís Puig valencià va saltar 4,31 m, passant per 4,16, 4,21 i 4,26 m. «Sabíem que la Mònica estava en un bon moment de forma i que podia fer un bon resultat, però hem d'admetre que fins i tot ha estat per sobre del que podíem pensar, més que res per fer tantes coses en un mateix dia», admetia Alberto Ruiz. La mateixa Mònica Clemente declarava a Regió 7 poc després de proclamar-se campiona que «venia al campionat a gaudir, no pas a fer una marca ni un resultat tant espectacular. Les coses han anat rodades i estic molt satisfeta i, en part, un xic sorpresa».
En la temporada d'hivern que ara ha acabat, Mònica Clemente s'ha imposat en les quatre grans competicions que ha disputat, els campionats d'Espanya i Catalunya absoluts i els sub-23. Cal dir que els 4,31 m assolits per la manresana a València signifiquen també igualar el rècord absolut de Catalunya indoor, en poder des del 2011 d'Anna Maria Pinero.
Alberto Ruiz fa poc més d'un any que entrena Mònica Clemente al CAR de Sant Cugat (abans havia tingut Àngel al CA Manresa i Gabi Martínez també al CAR. Ruiz considera que «aquesta atleta sempre competeix bé, salta millor en les competicions que no pas en els entrenaments. Es motiva i psicològicament està molt equilibrada. Quan jo la vaig agafar fa un any saltava 3,87 m, però vaig veure que es tractava d'un diamant en brut. Vam fer canvis tècnics que li han anat molt bé. A més, s'ha de dir que ella és molt professional a l'hora d'entrenar, no es guarda res, ho dóna tot».
El somni internacional
Després de la fita aconseguida dissabte, qui més qui menys pensa fins on pot arribar Mònica Clemente en el món de l'atletisme i de la perxa en concret. Ruiz diu que «tot atleta i esportista en general té entre els seus somnis ser internacional i prendre part en les grans competicions, títols europeus, mundials i Jocs Olímpics. Veig la Mònica amb capacitats tècniques i tàctiques per arribar lluny, però, és clar, s'ha d'anar fent. Hem de considerar que ara mateix encara està molt verda i per tant té molt marge de millora».
Mirant el futur més proper, Alberto Ruiz creu que Mònica Clemente «pot tenir possibilitats d'anar als Jocs del Mediterrani absoluts de Tarragona i als sub-23 d'Itàlia. A dia d'avui ja té les mínimes, però ho ha d'acabar de confirmar a la temporada d'estiu, sobretot per anar a Tarragona, ja que cal recordar que a l'estatal va quedar empatada amb una companya, la Malen Ruiz de Azua. El seu màxim seria poder entrar als campionats d'Europa absoluts de Berlín. És difícil, però no ho descarto perquè estic convençut que aquest mateix any superarà els 4,31 m de dissabte. Després d'unes setmanes de descans, començarem la temporada a l'aire lliure. Mirarem de consolidar aquestes bones marques que ha fet i mirar més amunt el llistó. Al CAR entrenem regularment sis dies a la setmana. En el seu cas ho fa els matins perquè a la tarda estudia una enginyeria a Terrassa».
A banda de competir de forma individual, Mònica Clemente també té campionats de clubs, com la Divisió d'Honor amb l'Avinent CA Manresa. Per a Alberto Ruiz ,«això li pot servir d'experiència perquè es troba amb les millors atletes estatals. Que estigui al CA Manresa o bé a un altre club és una decisió personal. Ara mateix, però, trobar una entitat que li pugui compensar marxar del CAM, d'altra banda un dels grans a Catalunya, és difícil de trobar. A més a més, a Manresa està molt arrelada amb l'entitat, que és una de les grans de Catalunya».
Es dóna el cas que Alberto Lobito Ruiz, quan era atleta practicant de perxa, va superar dos cops el rècord d'Espanya en sengles mítings internacionals celebrats a Manresa els anys 80.
