En la prèvia d'Ernesto Valverde de dimecres ja es va veure amb quina actitud va viatjar el Barça ahir a Las Palmas. El partit sobrava. Massa proper al que havia de decidir la lliga diumenge al Camp Nou contra l'Atlètic. I no sobrava. S'havia de jugar. Però el Barça només va fer acte de presència a l'estadi de Gran Canària. Va fer un gol de falta en una primera part en què podia haver sentenciat, i llavors es va trobar Mateu. Li va indicar un penal en contra, el primer en 78 partits, que només va veure ell, però va disposar de 49 minuts per fer el segon. Però ja era tard. Quan van entrar Coutinho i Dembélé ja no hi havia espais. El Barça deixa que l'Atlètic, que fa un mes era a onze punts, es presenti al Camp Nou a cinc i en ratxa. Caminant no es guanyen lligues.

Valverde va deixar a la banqueta Coutinho i Dembélé, i va posar a jugar Aleix Vidal. Ja va dir a la prèvia que volia més pressió defensiva del francès i, segurament per això, va posar al camp el tarragoní, que fa bé la funció de tapar espais però al qual se li troba a faltar qualitat o confiança a l'hora d'anar endavant. Els blaugrana van semblar que jugaven amb el missatge al cap que en poc menys de setanta hores tenen un partit, contra l'Atlètic de Madrid, que pot decidir la lliga. Per això, el ritme dels primers 45 minuts va ser lent.

És cert que Las Palmas és un equip que convida a fer-ho i que el pressionis, i així ho van entendre els blaugrana, que al minut 7 ja van tenir una gran oportunitat. Messi i Suárez es van quedar davant de Ximo Navarro, però la passada de l'argentí va ser curta i l'uruguaià, ahir molt cautelós per no veure la cinquena targeta groga, no va definir. Tot seguit, Messi va avisar amb una falta directa que va aturar Chichizola. Era això, un avís.

A la segona, no falla

Els canaris va semblar que s'espavilaven, sobretot en una xilena que no va arribar a rematar bé Aguirregaray, ahir canviat de banda. Però tot seguit van forçar una altra falta a la frontal i, aquest cop sí, Messi va marcar. El xut va entrar amb potència, però pel costat d'un Chichizola que va fer una passa fatal i massa aviat cap a la seva esquerra.

El gol encara va tranquil·litzar més el Barça, que va permetre que Halilovic llancés una falta perillosa. Aquesta falta de tensió es va mostrar en la passada decisiva en els darrers metres, en què no va estar prou encertat per matar el partit. La millor arribada va ser de Digne per l'esquerra, però el francès no va tenir prou coratge de buscar ell mateix la porteria i va esperar a fer una passada estèril.

Las Palmas trobava manera d'arribar a l'àrea, però només va inquietar en una salvada d'Umtiti davant de Jairo i amb un xut a fora del potent Etebo. El Barça hauria pogut fer el segon, amb un xut a fora d'Iniesta, i Mateu va indicar el descans quan Chichizola acabava de tocar la pilota amb el braç a fora de l'àrea i evitar una ocasió de Suárez.

Penal a contrapeu

I Mateu, aquell home que ja va prendre una lliga al Barça de Martino en un duel contra l'Atlètic en anul·lar un gol legal de Messi, va tornar a aparèixer. Va indicar un penal, encara no se sap si de Sergi Roberto a Aguirregaray o per mans de Digne. El va veure ell i ningú més. Calleri va aprofitar per transformar amb classe.

El Barça encara va trigar una bona estona a decantar el camp cap a l'altra banda, el que va estar Valverde a evacuar del camp dos cossos estranys com Aleix Vidal i Paulinho. Si hagués fet el mateix amb Digne, tampoc no hauria passat res. Per contra, Paco Jémez, que ha après a còpia de golejades, va introduir múscul i defenses a mesura que els seus jugadors anaven caient víctimes del cansament, i li va donar resultat. Entre d'altres coses perquè ahir Suárez no posava el peu com d'altres dies, tot començava i acabava amb un Messi massa envoltat i la segona línia, tot i l'entrada de Rakitic, no xutava de lluny.

Cap ocasió clara del Barça en tota la segona part, tret de xuts sense perill de Suárez i Dembélé. Cap aturada de mèrit de Chichizola i Las Palmas encara hauria pogut fer el segon en una contra en què Tana no va saber fer arribar la pilota bé a Halilovic.

El Barça veu com una lliga guanyada se li complica perquè no és tan superior als altres com per jugar sense actitud, com ahir.