Sense Neymar, gran estrella, cara d'un multimilionari projecte i futbolista més car de la història, el París Saint-Germain va tornar a fer el ridícul a la Lliga de Campions. Gairebé un any després de caure eliminat pel Barça a quarts de final, encaixant un 6-1 al Camp Nou amb un recital del brasiler aleshores de blaugrana, el conjunt francès va demostrar que és a anys llum dels club més potents del continent. Té molts diners, prou per pagar la clàusula de Neymar, el seu botxí, però el seu amo no pot comprar l'ofici que, per exemple, va exhibir el vigent campió, el Madrid, per superar una eliminatòria que només va tenir emoció en la prèvia.
El PSG havia escalfat els prolegòmens, amb gran parafernàlia i un pacte amb els ultres. Però a l'hora de la veritat es va mostrar com un equip amb escassa idea de joc, comandat per un entrenador, Unai Emery, que novament va demostrar que dirigir un transatlàntic li va gros. I per si fos poc, molts dels seus futbolistes van fer palès que són a París gaudint d'una jubilació daurada. I els més joves i talentosos, com Verratti o Mbappé, estan mal acompanyats, tant pel talent que els envolta al camp com el que hi ha a la banqueta. Molt soroll per no res.Recital d'errades per començar
El partit va començar amb els dos equips imprecisos. El PSG sabia que les circumstàncies l'obligaven a dominar el partit però no volia deixar la defensa desguarnida davant un Madrid que se sentia còmode tancat al darrere esperant la seva oportunitat per marcar un gol que obligués els francesos a avançar-se.
Incapaços de trenar accions d'atac amb sentit, el gran perill inicial va ser a pilota aturada. Així va arribar el primer ensurt per a Areola, amb una rematada de Sergio Ramos a la sortida d'un córner que el porter del PSG va desviar amb una gran mostra dels seus reflexos. I la resposta dels locals també va ser a pilota aturada, amb un xut de falta d'Ángel Di María que la barrera va desviar.
L'argentí, ex del Madrid i recanvi de Neymar a l'equip titular, va ser el jugador més actiu dels locals en els primers minuts, quan el joc era imprecís. Després, a mesura que avançaven els minuts i el ritme era més reposat, va emergir la figura de Marco Verratti. L'italià es va convertir en l'amo i senyor del mig del camp. Però el treball no tenia continuïtat quan el PSG arribava a prop de l'àrea.
A les botes de Verratti, precisament, va néixer la millor acció del PSG a la primera meitat: una gran combinació culminada per una centrada de Di María que no va trobar rematador. Anit, el referent en atac dels francesos era el jove Kylian Mbappé, a qui la pressió va superar. Això sí, va disposar de dues bones ocasions per marcar, amb un xut molt desviat i amb un mà a mà en què ser egoista quan podria haver fet la passada de la mort a Cavani, que es desesperava recriminant al seu company que no l'hagués vist.
El PSG hauria pogut avançar-se en el tram final de primera meitat, però també hauria pogut anar al vestidor amb un gol en contra si Benzema hagués aprofitat una de les arribades aïllades que va tenir el Madrid. Però el francès no va saber resoldre quan va encarar sol Areola, que ahir es va mostrar més segur del previst.Asensio, decisiu
A la represa, els francesos van començar més entonats i van construir una bona jugada que Motta va culminar amb un xut molt desviat. Un avís que va posar en alerta el Madrid, que va anar per feina per marcar un gol i sentenciar l'eliminatòria. Asensio va agafar les regnes de l'equip, va fer un estrip a Alves i va inventar-se una gran passada que Lucas Vázquez va aprofitar per assistir Cristiano Ronaldo, que va marcar de cap.
El 0-1 va ser un cop per al PSG, que va veure com el partit i l'eliminatòria s'acabaven de posar a favor del Madrid amb l'expulsió de Verratti, que va veure una segona groga per protestar. Poc després, però, Cavani marcava de rebot un gol que era intranscendent. Els francesos no tenien ganes ni idees per fer mal al Madrid, que va anotar un altre gol, de rebot de Casermiro, i que podria haver fet sang d'un rival tocat.
Al final, lluny de mostrar un punt d'amor propi, Emery va preferir treure Lass Diarra, que ja és gairebé exfutbolista, per contenir el mig del camp i no encaixar un altre gol. Una demostració més de la poca grandesa d'un equip construït a cop de talonari però amb uns fonaments de fang.
