Dinou. Aquest és el número de desplaçaments consecutius que duia el Manresa sense conèixer la derrota lluny del Congost; des del 21 de gener del 2017 al camp del Lloret, la temporada passada. En aquesta ocasió, la que feia vint i novament a la comarca de la Selva, l'equip blanc-i-vermell tornava a casa amb les mans buides després d'un partit en què tot anava rodat, sobretot amb el gol d'Adri Arenas, fins que una inoportuna lesió del capità Sergi Soler ho va canviar tot. Mentre el Manresa jugava amb deu jugadors, amb Sergi Soler atès a la banda, el Farners va robar la pilota al seu camp i va muntar un contracop que seria mortal. A les acaballes del partit, quan el Manresa havia recuperat el to de l'inici del primer temps i s'acostava amb perill a l'àrea de Blanquera, arribaria l'estocada definitiva de l'equip local, en temps afegit (min 91). Riki Solà aprofitava una errada d'Agus per deixar glaçat uns jugadors blanc-i-vermell que quatre minuts abans s'havien estirat dels cabells quan Moha estavellava la pilota a la creueta. Del que hagués significat l'1 a 2 van passar, en un tres i no res, a un 2 a 1 que va fer molt mal, quan ja es donava per bo l'empat.

El Manresa desprenia bones sensacions. Els deixebles de Dani Andreu trepitjaven més el camp del rival que no pas a l'inrevés. Per culminar i confirmar uns bons minuts de futbol, Biel Rodríguez feia una gran maniobra personal per la banda esquerra, la seva centrada al cor de l'àrea l'aprofitava Adri Arenas per connectar un gran cop de cap, impossible per Blanquera, que obria el marcador (min 7). Com en altres ocasions, potser sense voler-ho, el Manresa va abaixar el pistó i el Farners va equilibrar les forces. No obstant, el control del joc era clarament visitant. Al minut 24 arribaria la jugada clau del partit: Sergi Soler, en una disputa de pilota al mig del camp, es lesionava de manera fortuïta i tenia que abandonar el ter-reny de joc. Durant tres minuts el Manresa jugaria amb un home menys, mentre es valorava la possibilitat que el capità continués portant la brúixola del joc visitant. En aquest impàs, en una jugada d'atac manresana, el Farners recuperava una pilota que acabaria amb una passada en profunditat cap a Adri Salas, qui guanyava l'esquena d'una defensa manresana confiada en excés. Aquest va encarar la línia de fons i acabaria cedint la pilota en l'arribada de José González, que afusellaria Luque a boca de gol (min 26). El Manresa va quedar tocat amb el gol de l'empat.

Abans d'arribar al descans hi va haver un parell d'accions que podien haver trencat l'empat al marcador, una per equip.

A la represa, a mida que avançaven els minuts, cada cop es feia més evident que l'empat seria un mal menor per a un Manresa pràcticament desconegut. Però al darrer tram de partit el Manresa va tornar a agafar el pols al partit i va començar a moure la pilota amb criteri. Moha va protagonitzar la següent ocasió (una bala de canó!), amb un xut des del balcó de l'àrea que es va estavellar al travesser, a tocar de la creueta. Ja endinsats en el temps afegit, arribaria la gran clatellada per al Manresa. Una pilotada des de camp propi del Farners arribaria a l'alçada de la corona de l'àrea manresana; on hi havia el central Agus, acompanyat de Riki Solà, per pentinar la pilota cap a les mans del porter Luque, però es va convertir en un inesperat regal per al davanter selvatà, que, després de tres mesos de lesió, recollia un esfèric que acabaria al fons de la xarxa visitant (2-1).