Messi tenia ganes de tornar a trepitjar la gespa en un partit oficial després de perdre's el de dissabte a Màlaga. El naixement del seu tercer fill va provocar una imatge poc habitual: l'argentí seguint el Barça per la tele. I anit, un cop viscuda la seva tercera paternitat, el 10 blaugrana va tornar a calçar-se les botes per inscriure el seu nom en una altra pàgina de la història del club. Ell solet va liderar el triomf blaugrana davant un Chelsea a qui el gol matiner de l'argentí va obligar a atacar. I els anglesos van demostrar que tenien equip per fer-ho, però els va mancar encert. Al bàndol contrari, en canvi, un Barça més efectiu que preciosista va segellar l'accés a la següent ronda de la Lliga de Campions.
Es va classificar el Barça com ho fa tot aquest any amb Ernesto Valverde, un tècnic sense estridències. I això que anit va apostar per un equip ofensiu, amb Messi, Suárez i Dembélé d'inici a la punta de l'atac. Una declaració d'intencions que va topar amb la realitat i amb un gol de Messi. L'argentí va obrir el marcador al minut 2, després d'una jugada embolicada i plena de rebots en la qual van participar els tres davanters. Al final, la pilota va caure a les botes del 10, que la va fer passar per entre les cames de Courtois.
S'avançava el Barça en el marcador i s'endarreria l'equip sobre la gespa. Els blaugrana cedien la iniciativa als anglesos, que necessitaven un gol per igualar l'eliminatòria i més d'un per somiar amb la classificació. Però aquest any, al Barça de Valverde, és molt complicat fer-li un gol. I no es pot dir que el Chelsea no ho intentés una i altra vegada, sobretot amb la qualitat de Hazard i l'empenta de Willian.Gran partit sense premi
El migcampista brasiler, el millor del partit d'anada amb un gol i dos pals, va tornar a fer un recital al Camp Nou, però aquest cop tots els seus intents es van quedar sense premi. Tampoc en va tenir Hazard, que va agafar el timó del transatlàntic de Roman Avramovich, el multimilionari rus amo del Chelsea. El belga va mostrar tot el que és capaç, com si enviés un missatge de socors al seu gran pretendent: treieu-me d'aquest equip.
Al costat dels dos jugadors més perillosos del Chelsea en atac van brillar Kanté, l'àncora de l'equip al mig del camp, i l'exmadridista Marcos Alonso, un malson per la banda dreta del Barça, on Dembélé va oferir de nou una bona versió, encara que en dosis més petites que el cap de setmana a Màlaga, quan Messi no era a l'equip.
El francès va marcar el 2-0 en aprofitar una gran jugada invidual de Messi, iniciada per una pèrdua de Cesc: l'argentí va deixar enrere tots els rivals que li sortien al pas, arribant sempre una dècima de segon abans a la pista, i al final va assistir Dembélé, que va tenir la tranquil·litat de controlar i rematar amb potència per doblegar les mans d'un Courtois indefens. Dues arribades, dos gols.
El 2-0 obligava el Chelsea a un sobreesforç, i el va fer amb Marcos Alonso i William arribant amb perill. Però a més de ser eficient en defensa, el Barça té sort aquest any. Tots els xuts anaven a parar a les mans del porter i al cos dels defenses. I quan ni un ni altres podien fer res, era el pal l'encarregat de repelir un xut de falta visitant. Màxima frustració per a un Chelsea acostumat a ser garrepa i treure petroli.
El Chelsea, a per totes
A la represa, el Barça encara va patir més, davant un rival que anava a totes i cremava naus. Dembélé i Piqué, providencials, evitaven mals majors amb bones intervencions en defensa, poc després que Luis Suárez perdónes el 3-0. Una cosa que no va fer Messi, quan a l'equador de la segona meitat va sentenciar l'eliminatòria amb un nou xut entre les cames del porter.
Aleshores, el Barça ja havia sumat múscul al mig del camp per resistir: Paulinho va entrar per Iniesta i André Gomes, ovacionat després de la seva confessió d'angoixa, per un Busquets tocat. La seva participació va ser intranscendent en un desenllaç en el qual no va canviar res i que només va confirmar que no era el dia del Chelsea: cop de cap de Rüdiger al travesser en el seu comiat de la Lliga de Campions. Avança el Barça de Messi.
