La frase que va dir Aleix Duran en la prèvia del partit a la pista del Clavijo va ser explicativa: «sembla que l'alegria dura poc a la casa del pobre». De l'èxtasi pel triomf merescut contra el Breogán, de la ufanitat per haver aconseguit gaudir d'un Congost ple, tenyit de vermell i entregat a la causa, s'ha passat en cinc dies a la decepció. En primer terme, pel mal partit de l'ICL a la pista del cuer divendres a la nit, que va acabar amb una derrota inesperada i amb l'adéu a les poques possibilitats que hi havia de pujar directament. I, després, perquè durant la setmana s'han agreujat dues lesions que poden deixar l'equip sense una rotació profunda en el tram més complicat de la temporada i de cara a uns play-off que seran llargs i estressants per a tothom.

Jou, potser fins als play-off

Després del partit contra el Clavijo, Aleix Duran va reiterar la versió oficial del club sobre la lesió del tendó d'Aquil·les de Guillem Jou, que fa setmanes que dura i que no li ha permès disputar els dos dar-rers partits. Segons aquestes informacions, el club està esperant obtenir els resultats de les noves proves que se li han fet per tal de determinar el tractament. Fonts properes a l'entitat, però, afirmen que l'escorta de Llagostera podria estar més d'un mes de baixa, com a mínim, i que té complicat disputar més partits de la temporada regular. Si les coses funcionessin bé, la seva reaparició coincidiria amb l'arribada dels play-off, als quals l'ICL ja sembla abocat. Amb la baixa de Jou, ha tornat a adquirir protagonisme Dani Garcia, que a Logronyo va jugar més de l'habitual, amb la qual cosa Gintvainis es pot desplaçar a actuar de dos durant algunes estones dels partits.

Inquietud per Muñoz

L'altre jugador que provoca inquietud ara mateix és Álvaro Muñoz. En la derrota contra el Clavijo, l'ala d'Àvila va fer un gran esforç per estar poc més de quatre minuts sobre la pista. Quan no juga, intenta mantenir escalfats els dos tendons d'Aquil·les amb exercicis a la banda, però el mateix Aleix Duran va explicar després que es troba en una fase de «tendinitis aguda» a la qual tampoc no ajudarà l'acumulació de partits. El Manresa juga dimecres a casa davant del Sammic i diumenge vinent a la Corunya, en duels exigents, i ara encara més.

El problema és que amb Muñoz s'està a l'expectativa de com evoluciona la lesió, que s'ha manifestat durant tot l'any i que ara s'ha intensificat. La seva baixa és molt important, ja que és una rotació exterior menys, a la qual cal unir la de Jou, i força Noah Allen a estar molts minuts en pista. A La Rioja va ser qui va jugar més, 29 minuts i 26 segons.

Mercat tancat

Amb aquesta situació es podria pensar en un recanvi temporal per a un dels dos o per a tots dos... però no és possible. El 28 de febrer es va tancar el mercat de fitxatges de la LEB Or, i l'ICL, a part de la contractació de Nacho Martín, molt positiva, el 13 de gener, no va fer cap altre moviment. D'altres formacions, com el Breogán, no van tenir cap rubor de contractar jugadors com l'eslovè Cebular i admetre que «no ens fa falta, però ens anirà bé per si tenim lesions».

L'ICL va decidir no gastar diners en un moment en què també s'han disparat els rumors a l'entorn del club sobre les desavinences amb l'Ajuntament pel que fa als diners que aquest ha de destinar a l'entitat, tant si segueix a la LEB Or com si puja a l'ACB. És veritat que el Bàsquet Manresa es troba entre l'elit, també econòmica, de la segona categoria quant als salaris que perceben els seus jugadors, però també ho és que ara es troba lligat de mans quan potser li faria més falta invertir.