«Crec, sincerament, que hauríem fet un gran favor a l'atletisme català», valora la manresana Mercè Rosich després de quedar-se a les portes de convertir-se en la primera dona que presideix la Federació Catalana d'Atletisme (FCA) pels següents quatre anys. Rosich va caure per 37-36 contra l'actual president, Joan Villuendas, en unes votacions presencials en què van participar més de 80 clubs d'arreu de Catalunya.

L'assemblea extraordinària de l'estament federatiu va tenir lloc al Consell Català de l'Esport (Esplugues de Llobregat), on van emetre el seu vot, a banda dels clubs, jutges, atletes i entrenadors (un per cadascun dels tres grups).

La manresana es mostrava molt «optimista» de cara a gua-nyar les eleccions però va reconèixer que «sempre hi han condicionants i no es pot fer un pronòstic 100% fiable». Rosich confiava a tenir 40 vots fixos però «imprevistos d'última hora han afectat el resultat final».

Alguns d'aquests imprevistos van ser un parell de vots que no es van poder fer efectius perquè els seus respectius representats no van acudir a les votacions. «A banda d'això, ens hem trobat amb el cas d'una persona que ha arribat tard i no l'han deixat votar», argumenta Rosich. Tot i que la manresana assumeix la derrota i no creu «en excuses que justifiquin el resultat», sí que és cert que es va trobar factors que no entraven en el guió. «Des del principi a mi se'm va dir que es podien delegar vots en cas que el president o vicepresident d'un club no pogués assistir a les votacions. Llavors, aquest podia delegar el seu vot a un altre membre de la seva junta. Avui però, els juristes de l'FCA han negat aquesta possibilitat a dues persones que tenien vot delegat del seu president».

Gent jove, idees renovades

L'expresidenta del Club Atlètic Manresa presentava la seva candidatura amb un projecte basat en «la proximitat, l'honestedat i la responsabilitat amb els clubs catalans» i amb una jove junta directiva, amb experiència en clubs de prestigi i que, sobretot, «podia aportar idees noves per contribuir en la millora de l'atletisme català», assegura Rosich.

Tot i això, el seu rival Villuendas tenia «més avantatges» respecte a la manresana. «El principal problema és que jo no havia demostrat res encara. Ell té molts més contactes entre els grans clubs de l'atletisme català i els votants sabien què podia oferir perquè fa molt temps que està al capdavant de la federació. En canvi, jo era una candidata nova i la teoria és una cosa, però el que volen els clubs és veure com s'aplica a la pràctica. Això jo no he pogut demostrar», explica la manresana.

La part positiva és que Rosich va obtenir el suport de 36 clubs i Villuendas de 34. Els tres vots que va sumar l'actual president s'expliquen pel suport de la comissió d'àrbitres i d'atletes. I és que cada club tenia un vot per efectuar, mentre que la resta s'agrupaven en tres comissions: àrbitres, jutges i atletes. Cadascuna de les tres comissions tenia un sol vot per efectuar. Així, tant la d'àrbitres com la d'atletes van donar suport a Villuendas. «S'ha de pensar que la majoria d'integrants d'aquestes comissions eren de clubs de Barcelona, fidels des de fa molts anys a la candidatura de Villuendas. És molt complicat influir en aquests vots i, en aquest sentit, era un altre factor que jugava a la meva contra», manifesta la manresana.

Un tren que s'escapa

Rosich va dimitir fa uns mesos com a presidenta del Club Atlètic Manresa per presentar-se a aquestes eleccions. Després de la derrota, la manresana no ha pensat quin serà el seu futur dins el món de les directives de l'atletisme. El que sí que té clar és que «aquest era el moment. Ara penso en d'aquí quatre anys i, a banda que poden passar moltes coses, tampoc m'hi veig presentant-m'hi un altre cop. Crec que era una oportunitat que he perdut, però estic contenta perquè han estat unes votacions molt ajustades que també demostren que l'atletisme català reclama idees noves i que els clubs volen un canvi», conclou la manresana.

Per a Rosich, la candidatura també representava l'oportunitat de tornar a formar part de l'FCA. I és que l'expresidenta del CAM ja havia format part de l'estament federatiu en el passat, quan Romà Cuyàs n'era el president. I d'altra banda, també era l'opció de treure el cap a la federació espanyola, ja que el president de l'FCA es converteix directament en vicepresident de l'òrgan estatal.